divendres, 30 d’abril del 2010

VALORACIONS DE LA CONSULTA A GRANOLLERS. UNA FEINA POSITIVA.


Reflexions a l'entorn de la Consulta per Granollers decideix!29/04/2010
GRANOLLERS MILLORA EN UN 50% LES PREVISIONS DE VOT PUBLICADES PER ESTUDIS DE PROFESSORS UNIVERSITARIS.
Segons l’estudi que s’adjunta a Granollers, s’esperava un 11,6% de participació. L’Estudi explicava la participació en funció de variables objectives: les participacions en les onades del 13-D i del 28-F, la realitat electoral de cada municipi, el seu percentatge de població nouvinguda....
L’estudi, també recalcava, però que en funció de la tasca desenvolupada per la comissió local pertinent, aquest resultat podria empitjorar o millorar en un 23%. Doncs bé, en el nostre cas, la feina ben feta per cada una i cada un dels nostres voluntaris, ha fet que aquesta millora fos del 50%. Entre totes les ciutats grans que varem votar el 25-A, només superats pels companys de Reus, i al mateix nivell que els companys de Figueres. Cal destacar, també, que ha totes les ciutats grans, s’han millorat les previsions, cosa que parla molt bé de la gran tasca feta a les grans ciutats catalanes.

GRANOLLERS, LA GRAN CIUTAT AMB MAJOR INCIDÈNCIA DEL “NO” i del “Blanc”.
La feina de Granollers Decideix, però, no es pot valorar només quantitativament, sinó també qualitativament: Hem estat la ciutat amb un percentatge més alt de vots responent “No” a la pregunta de la Consulta, seguits a més d’un punt de diferència per Mollet i Reus, i significativament superiors totes tres ciutats a la resta.
Això demostra, que malgrat que a nivell nacional, la majoria de mitjans de comunicació volien (de manera intencionada, és clar) definir la consulta com una activitat feta per independentistes i dirigida únicament a aquest públic, la bona campanya i feina realitzada per l’entitat a arribat a bona part de la ciutadania de Granollers, difonent de forma inequívoca i clara el missatge tant de la democràcia participativa, com de la participació ciutadana.

GRANOLLERS, LA CIUTAT DE CATALUNYA AMB MAJOR NOMBRE DE COL•LEGIS ELECTORALS
24 Col•legis electorals repartits per tota la ciutat, amb la possibilitat de poder votar a qualsevol barri o al poble de Palou. Granollers ha estat, la ciutat amb major nombre de col•legis de Catalunya, fet que de ben segur, a facilitat que l’índex de participació millorés tant respecte les previsions de participació ja comentades.
RESPECTE a les VILES i POBLES de la COMARCA
La participació a Granollers s’ha situat per sobre de la mitjana de les poblacions de la comarca que varen participar en aquesta onada, que ha estat del 14.96%. La mitjana de participació de les tres onades, es situa al 17,51%, quasi igual que l’obtinguda a Granollers.
Fent les mateixes reflexions que hem fet respecte a les ciutats grans, la tasca realitzada per Granollers Decideix, respecte a la resta de la comarca, destaca de forma molt significativa (veure excel adjunt). De la mateixa manera, si ho mirem respecte el vot “No” i “Blanc”; només Vilanova del Vallès presenta xifres similars a les nostres.

ALTRES DADES RELLEVANTS DE LA CONSULTA A GRANOLLERS
CENTENARS DE VOLUNTARIS TREBALLANT EL 25 d’ABRIL PER ORGANITZAR UNA GRAN FESTA DE LA DEMOCRÀCIA
Deixant de banda les dades de participació, cal remarcar els 100 voluntaris que han estat treballant des del 20 de desembre, els gairebé 200 que han estat treballant durant les 3 setmanes que ha durat la campanya i els 450 aproximadament que han estat treballant durant el 25A. Cal remarcar la bona sintonia que s’ha respirat entre gent tant diferent durant tot aquest temps.

EL 21,31% DELS JOVES DE 16 I 17 ANYS VOTEN.
Cal destacar, la participació del col•lectiu de menors d’edat, de 16 i 17 anys que varen participar a la consulta, i que arriba al 21,31% dels cens d’aquesta edat. De ben segur que la feina feta pels voluntaris de campanya que s’ocupaven d’aquest àmbit hi ha tingut una gran incidència.

UN 7% DELS VOTS OBTINGUTS SÓN DE PERSONES NOUVINGUDES SENSE DRET A VOT
De la mateixa manera destacar que 612 persones, nouvingudes i sense dreta a vot a les eleccions organitzades per administracions públiques, un 7 % dels vots obtinguts, que demostra que la campanya i la feina feta entre el col•lectiu nouvingut de la ciutat ha tingut una bona acollida i una millor resposta per la seva part, fent sentir la seva veu com granollerins i granollerines que són.

VOTA QÜASI UN 20% DEL CENS DE LES ELECCIONS “OFICIALS”
Si la consulta hagués seguit l’estàndard de condicions per votar que marquen les lleis vigents, la participació a la ciutat, s’hagués acostat al 20%, un 19,68% exactament.

UN TERÇ DELS VOTS OBTINGUNTS DE FORMA ANTICIPADA
3.133 Vots, un 35,67% del total es va aconseguir en les diferents parades informatives i de recollida de vot anticipat que Granollers Decideix va instal•lar en diferents punts de la ciutat els dies previs al 25 d’Abril. Altra vegada, esmentar que sense el potencial i gran esforç dels voluntaris de l’entitat això no hagués estat possible.

EL CENTRE APORTA UN 30% DELS VOTS DEL 25 D’ABRIL I LA RESTA DE BARRIS DE LA CIUTAT EL 70% RESTANT.
També s’han trencat mites en aquesta consulta. Malgrat que es podia votar en qualsevol col•legi, independentment del barri de residència, cal destacar que el 70% dels vots obtinguts ha estat en col•legis electorals ubicats fora del centre de la ciutat. Cal destacar barris com Sant Miquel, la Font Verda, Tres Torres, Els Instituts i Joan Prim Centre, on s’ha recollit en cada un d’ells entre el 7,5% i el 10% dels vots totals.

LA CONSULTA TÉ MÉS VOTS QUE EL GUANYADOR DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA DE 2006 A GRANOLLERS.

Si entrem en la comparativa respecte els processos electorals viscuts a la ciutat, la consulta ha obtingut més vots a les Eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2006 que:

El guanyador a Granollers: CiU (8.404 vots) Un 5% més
El segon partit més votat: PSC (6.755 vots) Un 30% més
El tercer partit més votat: ERC (2.876 vots) Tres vegades més

En especial atenció a la gent que va assistir al debat realitzat a la Sala Tarafa durant la campanya, destaquem que la consulta obté també, 12 vegades més de vots que el millor resultat de Ciutadans a la ciutat (Catalanes 2006 amb 725 vots) i 183 vegades més de vots que el seu pitjor resultat (Europees 2009 amb 48 vots).

dissabte, 10 d’abril del 2010

SUBMISSIÓ O INDEPENDÈNCIA.


S'acosta l'hora D
El constitucional espanyol sembla que dirà la seua sobre l'estatut de Catalunya el dia 15. La sentència no crec que aporte sorpreses i serà, per tant, una retallada tremenda, que deixarà per sempre més l'autonomisme en via morta. I mort l'autonomisme, ja no resta sinó la submissió o la independència.

El constitucional espanyol sembla que dirà la seua sobre l'estatut de Catalunya el dia 15. La sentència no crec que aporte sorpreses i serà, per tant, una retallada tremenda, que deixarà per sempre més l'autonomisme en via morta.I mort l'autonomisme, ja no resta sinó la submissió o la independència.

Hi ha una possibilitat, remota, que tampoc el dia quinze no es vote la resolució. Jo crec que aquesta vegada va de bo i que els magistrats creuen que ja no poden esperar més. Per mi, perfecte. Perquè la sentència deixarà l'estatut tan minvat que solament els cínics podran defensar des d'aleshores que és la millor solució de les relacions entre el Principat i Espanya.
I a partir d'ací, a partir de l'hora D, ja tot depèn de nosaltres. De nosaltres i prou. Serem independents, si volem i si tenim la capacitat organitzativa de proposar-nos un tal envit i de fer-lo realitat. Ens caldrà més generositat que mai, més unitat que mai i més decisió que mai. Però el país sembla preparat. Supose que s'organitzaran les manifestacions i concentracions que calga i que els referèndums del dia 25 prendran una volada molt més considerable. Però toca d'anar més enllà.

Mort el procés autonomista, no resten més opcions que la submissió o la independència. Perquè la broma federal és un simple passatemps intel•lectual d'alguns. Ara és l'hora, doncs, de passar del carrer a les institucions i que això que milers de ciutadans han endegat i posat en acció, el procés de consultes, siga assumit pel parlament com a dipositari que és de la sobirania nacional. S'acosta, és, l'hora D.

diumenge, 4 d’abril del 2010

NOSALTRES TAMPOC DEFENSAREM GARZON


Bon article d´en Vicent Partal.
Quan la "progressia" espanyola diu que cal defensar Garzón,
nosaltres no tenim cap raó per defensar Garzón.

Jo no defensaré Garzón.

Ara toca defensar Garzón, diuen. Sembla que uns falangistes podrien acabar la seua la carrera judicial, i la 'progressia' hispana crida i brama. Però jo no m'hi sumaré, ni per solidaritat internacional. He vist massa de prop com aquest personatge permetia la tortura i violava les regles més elementals de la democràcia.

Ara toca defensar Garzón, diuen. Sembla que uns falangistes podrien acabar la seua la carrera judicial, i la 'progressia' hispana crida i brama. Però jo no m'hi sumaré, ni per solidaritat internacional. He vist massa de prop com aquest personatge permetia la tortura i violava les regles més elementals de la democràcia. He sentit relats estremidors, fets de viva veu i de primera mà. Els he sentits de gent torturada per aplicació de la llei antiterrorista que s'ha aixecat la samarreta davant seu i dels seus companys o que ha plorat relatant les atrocitats sofertes, sense més resposta d'aquest jutge estel·lar que la del menyspreu. Però, encara que no els haguera sentits en directe, en tindria prou d´haver llegit els relats públics de les seues víctimes, de les que em mereixen confiança.

Parle, posem per cas, i n'hi ha prou amb un exemple, dels detinguts del 92, en aquella infame ràtzia olímpica que Europa acabà desautoritzant anys després. El 2004, per escrit, el Tribunal d'Estrasburg va acusar Garzón de no haver volgut investigar les documentades denúncies de tortures que li havien estat presentades. I amb una acusació com aquesta n'hi hauria d'haver prou. És tan sols una falta, n'hi ha que excusen ara. Doncs, no. Cal dir que no és l'única falta, però que, fins i tot si ho fos, ja n'hi hauria prou. Parlem de tortures, no d'un error processal qualsevol, d'una manca de documentació. I cal dir amb la veu ben alta i clara que no es pot defensar la democràcia violant els drets democràtics. Si n'hi ha que volen oblidar aquest principi bàsic, doncs que el defensen, enmig de la baralla partidista.
Però, a mi, em faria molta vergonya d'oblidar-ho, i per això, per dignitat democràtica, no pense ni moure un dit en defensa de Garzón. Ja s'ho faran.