dijous, 29 de novembre del 2012

REFLEXIONS SOBRE LES ELECCIONS I ANÈCDOTES MUNICIPALS.

Després de veure els resultats electorals aquests dies i les reacions posteriors, ens agradaria fer unes petites reflexions:
1) el Parlament (i també la seva governabilitat) estan més complicats que abans.
2) El transvassament de vots de CiU a ERC i del  PSC-PSOE a IC-V, marquen una tendència clara.
3) després de la campanya que han fet els partits "unionistes" (PP-PSOE- Ciudadanos) han arribat a un sostre i no creiem que en molts anys puguin superar-lo, en tot cas baixar-lo. L´unionisme no té més espai que el que ha demostrat.
4) Potser els independentistes tampoc tenim més espai i també hem arribat a un sostre (no hi ha molta diferència amb comicis anteriors). Però en tot cas, és evident que el nostre sostre és més alt (i tenim més suport) que el dels "unionistes".
5) Sap greu, molt greu, que un partit independentista (SOLIDARITAT), valent i amb les idees clares i la ruta també, quedi fora del Parlament, era una garantia de que el debat sobre la independència del país continuaria al Parlament i no s´oblidaria a la primera escusa (com ja ha passat altres vegades). 
6) Entrem en una nova legislatura, amb unes previsions duríssimes (índex d´atur, PIB, retallades, nous impostos, etc, etc...). Això farà mal a molta població catalana, esperem que els Governs que surtin sapin dirigir el país cap a la independència i cap a una altra manera de fer les coses econòmicament i socialment, tenint en compte la població.

Us afegim un full anècdotes que va treure Vilaweb, sobre unes les eleccions (del 2012) que ja són història:

Els 25 municipis més curiosos de les eleccions catalanes

El municipi menys independentista també és petit: Arres (Lleida). Cap dels seus 37 votants va recolzar ERC, SI o la CUP. La localitat amb més bon resultat del PPC també està a Lleida, Bossost, amb 549 votants. Els populars van obtenir un 28,05% dels sufragis.
El poble amb més bon resultat del PSC va ser Canejan (Lleida), amb un 37,04% de vots entre els 54 emesos.
Santa Coloma de Gramenet és la ciutat de més de 10.000 habitants amb més bons resultats per al PSC, un 29,24%.
La població amb més nom resultat percentual de CiU és Viver i Serrateix (Barcelona), amb un 81,90% dels 116 sufragis.
Banyoles és la capital de comarca amb més bons resultats per a CiU, un 51,54%.
La població amb més bon resultat d'ICV-EUiA és Senan (Tarragona), amb un 23,53% dels 34 votants.
A Montornès del Vallès, ICV-EUiA va guanyar les eleccions amb 1.582 vots (21,32%).
La població amb més bon resultat de C's és Vila-seca (Tarragona), amb un 15,77% dels 8.990 vots emesos.
El poble amb més bon resultat de SI és Viladasens (Girona), amb un 14,39% dels 132 sufragis.
La població amb més bon resultat de la CUP és la Vilella Alta (Tarragona), amb un 34,48% dels 87 votants.
La població amb més bon resultat de PxC és Quar (Barcelona), amb un 5,88% dels 34 sufragis.
El municipi amb més participació diumenge va ser Tiurana (Lleida), amb el 92,54% de participació (62 votants d'un cens de 67).
La població més abstencionista va ser Vilamòs (Lleida), amb un 49,23% de participació (64 votants d'un cens de 130).
El municipi amb més vots nuls és Godall (Tarragona), amb un 5,83% de paperetes invàlides.
La població més pro-referèndum (la suma de CIU, ERC, ICV-EUiA, SI i CUP) és Capolat (Barcelona). El 100% de vots va anar a aquests partits.
La població més antireferèndum (suma de vots a PPC i C's) seria Salou (Tarragona), amb un 39,29%.
La localitat més independentista (CIU, ERC, SI i CUP) també és Capolat (Barcelona), ja que el 96,43% va recolzar aquests partits.
La menys independentista, en canvi, és Badia del Vallès (Barcelona), perquè CiU, ERC, SI i CUP van sumar el 16,03% junts.
La població catalana més d'esquerres (PSC, ICV, ERC i CUP) és Sales de Llierca (Girona), amb el 76,56%.
Per contra, la més de dretes (PPC i CiU) és Viver i Serrateix (Barcelona), amb el 84,48%.

MUNICIPIS DELS CANDIDATS

Vilassar de Mar, on Artur Mas té segona residència familiar, CiU va obtenir el 42,13% dels vots, un percentatge similar al del conjunt del Maresme. El fet curiós és que ICV-EUiA va superar el PSC.
A Blanes, població d'Alicia Sánchez-Camacho, el PPC va ser tercera força (14,98%) mentre que en el conjunt de la comarca, la Selva, va ser quarta, amb l'11,19%.
Terrassa, on Pere Navarro encara és alcalde, el PSC va quedar segon (23,51%), a menys d'un punt de CiU, mentre que en el conjunt del Vallès Occidental  la distància és de gairebé sis punts. A Terrassa, ERC és tercera força, però a la comarca és la cinquena.
Sant Vicenç dels Horts, on Oriol Junqueras és alcalde, ERC és la més votada (23,48%), mentre que en el conjunt del Baix Llobregat guanya el PSC i CiU és segona força.
Consulteu el mapa interactiu dels resultats de les eleccions catalanes per municipis.
Consulteu els resultats de les eleccions al Parlament per municipi, comarca i província.

divendres, 23 de novembre del 2012

Estat Català.Cartell JEC eleccions 25N#2012


S.I. MEREIXEN CONTINUAR AL PARLAMENT PER LA FEINA BEN FETA.

Quan es parla de Solidaritat Catalana (S.I.) se la presenta (per part dels mitjans de comunicació) com un partit monotemàtic sobre la independència. I això només és una part de la veritat.
Són un partit independentista, tan independentista que és totalment necessari al Parlament per a garantir que els que guanyin facin allò que diuen que faran.
El proper Govern de Catalunya (CiU) no pot dirigir sol sense cap partit que garanteixi que faran el que diuen. El que ens juguem és massa important per deixar-ho en mans d´un grup de persones soles.
S.I. són, doncs, independentistes, però també han fet un discurs prou interessant sobre l´escola, la sanitat, els peatges, les infraestructures o la dació en pagament, per posar uns exemples.
La proposició sobre la dació en pagament feta pels diputats de S.I. al Parlament és una d´aquelles sorpreses que recordes un temps (cal repassar la intervenció i per això us la pengem) i tenia un aspecte bo que podia ser aplicada i acordada pel Parlament de Catalunya sense incórrer en cap inconstitucionalitat.

La feina feta per S.I al Parlament ha estat injustament arraconada, però nosaltres pensem el contrari es mereixen continuar al Parlament de Catalunya (tot just per la feina ben feta):   


dimarts, 20 de novembre del 2012

S.I. CONTRA EL TANCAMENT D´ESCOLES DE CiU, AMB SUPORT DEL PP.

Alfons López Tena: “Volem una escola pública, gratuïta i de qualitat que defensi la igualtat d’oportunitats”

Alfons López Tena: “Volem una escola pública, gratuïta i de qualitat que defensi la igualtat d’oportunitats”
Solidaritat s'oposa a les retallades de CiU, amb suport del PP, que aplica a l'ensanyament en contra de la igualtat d'oportunitats dels que menys tenen
Alfons López Tena, candidat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a la Presidència de la Generalitat, ha presentat aquest matí les propostes de Solidaritat en matèria d’educació i ha donat suport a la plataforma de Tarragona Volem més Escola Olga Xirinacs.
“Durant aquests dos anys, Solidaritat ha treballat al carrer i al Parlament per una escola pública, en català i de qualitat. Hem lluitat contra el tancament de centres escolars, contra la massificació a les aules o els acomiadaments massius de professorat, hem fet propostes per eliminar les subvencions a les escoles que segreguen els alumnes per sexe i hem fet una bateria de mobilitzacions per a defensar l’escola en català de l’ofensiva espanyola”, ha dit López Tena. Ara per ara, “Catalunya no pot decidir ni fer polítiques pròpies en matèria d’educació, per això la independència és més necessària que mai, però l’escàs marge que ens queda l’aprofita CiU amb el PP per retallar l’escola pública, fent polítiques antisocials, malgrat que de l’educació depèn el futur d’un país i el benestar de les persones. Des de Solidaritat volem defensar un sistema educatiu públic, català, de qualitat i universal”, ha explicat López Tena.
Solidaritat defensa el català com a única llengua vehicular del sistema educatiu, per tal de protegir la llengua catalana i enfortir el seu ús com a llengua comuna i d’acollida. López Tena ha destacat altres propostes de Solidaritat en matèria d’educació, com ara l’augment del nombre i quantia de beques menjador i d’estudi, lligades al rendiment escolar i a la renda familiar, la retirada del cost per l’ús de carmanyoles als menjadors escolars, la desaparició dels barracons o la disminució de la ratio d’alumnes per aula a l’ESO i el batxillerat a 20 alumnes.
López Tena ha presentat aquestes propostes davant de l’Escola Olga Xirinacs de Tarragona, una de les escoles que la Consellera d’Educació Irene Rigau ha tancat per una decisió arbitrària i política. L’Escola Olga Xirinacs representa un model d’excel•lència educativa, amb dos premis  Baldiri i Reixac, consideració d’escola verda, un projecte innovador per l’ensenyament de llengües estrangeres i un premi a l’esforç i la bona praxis per la millora de la seva biblioteca. “La Consellera Rigau, el candidat Mas i el seu suposat Govern dels millors premien una escola que és un model d’excel•lència amb el tancament, mentre continuen subvencionant escoles privades i escoles que segreguen per sexe. Des de Solidaritat no volem donar més als que ja tenen prou o massa, sinó que volem donar als que tenen poc o gens”, ha assegurat López Tena.
“Ja vam presentar una moció al Parlament perquè l’escola Olga Xirinacs no es tanqués, però CiU i el PP la van tombar amb els seu vot en contra. Des de Solidaritat continuarem treballant perquè el sistema educatiu català sigui públic, de qualitat i un model d’excel•lència com el dels països nòrdics”, ha dit López Tena.
Per la seva banda, Albert Pereira, cap de llista de SI per Tarragona, ha recordat que Solidaritat “ha donat suport a l’Escola Olga Xirinacs durant tot el procés de tancament i no només ara en campanya electoral” i ha explicat la feina feta pel diputat Toni Strubell en aquest sentit, qui ha visitat en diverses ocasions l’escola Olga Xirinacs i ha participat en actes de suport i publicat articles en premsa en contra del seu tancament.

divendres, 16 de novembre del 2012

EL CONTROL DE L´ENERGIA, CLAU EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT.


És evident que el control de l´energia és clau en una Catalunya indepndent, com la que volem, però les fonts de generació elèctrica que utilitzem es controlen des de fora del país. Fa temps que es posa el tema sobre la taula i molts s´escapen d´entrar en un tema clau si volem una Catalunya independent normalitzada.
Una altra cosa, i molt important, és com hem de ser menys depenents de l´energia fóssil importada. Nosaltres veiem que l´augment d´energies renovables al nostre país és bàsic. En aquest moment estem totalment aturats en aquest aspecte. Europa planteja un 20% de producció d´nergia renovable (i nosaltres éns hem quedat des de fa temps en un 4%). Parlem-ne.
Interessant l´article de Vilaweb que un passem a continuació:

L'estat que volem: la importància de tenir el control de la gestió de l'energia

En aquest dossier preguntem sobre la viabilitat energètica d'una Catalunya independent a un grup d'experts, que en repassen les principals qüestions i desafiaments
Una Catalunya independent no tindria problemes des del punt de vista energètic. És la conclusió a què arriben els experts consultats per VilaWeb, entre els quals hi ha l'enginyer Joaquim Corominas, autor del full de ruta per a l'energia d'una Catalunya independent. Tot i que tenim pocs recursos propis i continuarem essent importadors nets d'energies fòssils, Catalunya té capacitat de generació i distribució i es beneficia d'una situació estratègica: té mar i connexió amb França i Espanya. Però una cosa és la viabilitat en proveïment i infrastructures, i una altra la gestió del sistema energètic, actualment centralitzada a Madrid i que pot resultar conflictiva pels volts de la independència.



Com detalla en aquesta opinió contundent el biòleg Ramon Folch, actualment la totalitat de les fonts de generació elèctrica que hi ha a Espanya es controlen des d'un centre que Red Eléctrica (REE), l'empresa que se n'ocupa, té a Alcobendas. Des d'allà, i depenent de la demanda instantània, REE posa a la xarxa o en treu l'electricitat que se li exigeix. Per tant, una qüestió neuràlgica de cara a un estat propi no serà quina quantitat d'energia elèctrica serem capaços de produir o obtenir, sinó com crearem el nostre propi sistema de control de la producció ajustada a la demanda. Ras i curt: haurem de disposar d'organismes reguladors i operadors que supleixin tant Red Eléctrica Española com la Compañía Logística de Hidrocarburos, Enagas i la Comisión Nacional de la Energía. 'I tot això vol dir que has de tenir gent preparada, demana temps i alhora negociar-ho bé amb Espanya', explica Corominas, per a poder gestionar i tenir aquí 'els interruptors d'electricitat i de gas, que ara són a Madrid'.

dimarts, 6 de novembre del 2012

BUFETADA BRITANICA AL GOVERN ESPANYOL.

Cameron dóna carabassa al PP per fer front comú contra l'independentisme

No tenen 'absolutament cap intenció' d'aliar-se per deixar fora de la UE una Catalunya o una Escòcia independents
El partit conservador britànic de David Cameron no té 'absolutament cap intenció' d'aliar-se amb el PP per expulsar de la Unió Europea una Catalunya o una Escòcia independents. Fonts d'aquest partit, que cita l'agència ACN, han confirmat contactes entre una delegació del PP, encapçalada per Esteban González Pons, i la líder de la formació a Escòcia, Ruth Davidson. A la trobada, però, 'no hi va haver cap acord, formal o informal, per fer res amb ells en cap moment del futur'.
Aquesta informació desmenteix la que publicava ahir el diari El Periódico, segons el qual el mes que ve es signaria a Madrid un acord entre els 'tories' i el PP per donar una resposta conjunta a les aspiracions independentistes de Catalunya i d'Escòcia. González Pons va participar a Birmimgham en la convenció dels conservadors britànics. També el PP va fer pressió fa dues setmanes en el congrés del PP europeu que es va celebrar a Bucarest per abonar les tesis espanyoles sobre la independència de Catalunya.
A diferència del govern espanyol, que es nega a acceptar i a permetre la possibilitat d'un referèndum sobre la independència, el govern britànic ha acordat recentment amb el govern escocès que es faci un referèndum la tardor del 2014. Fins i tot el parlament britànic debat la possible independència d'Escòcia, i va encarregar un informe que detalla com una Escòcia independent continuaria a la UE.

divendres, 2 de novembre del 2012

DURAN I LLEIDA: L´HOME BO DELS ESPANYOLS DINTRE DE CATALUNYA.

 Els diferents Governs espanyols (tant els del PP com els del PSOE) sempre han tingut uns "homes bons" que defensen els arguments espanyolistes dintre de Catalunya.
Son l´altra cara de l´espanyolisme pur i dur (PP) o del lerrouxisme (Ciudadanos, UPyD ...), son aquelles veus "centrades" i "equidistants" que sempre "pugnen per negociar". Aquests son els Duran i Lleida de torn.
Sempre defensen els interessos dels mateixos (del seu amo: Espanya) i sempre intenten explicar-nos que ens necessitem mutuament amb els espanyols, que sols no fariem res, que hauriem de sortir d´Europa i altres bajanades per l´estil. Al mateix temps que treuen importancia a que els avions militars espanyols sobrevolin Catalunya a baixa alçada.
Aquests personatges ("homes bons") sempre surten amb indexs alts de preferencia a ESPANYA i sempre son entrevistats amb insistencia a les radios espanyoles. Duran i Lleida fa de referent perfecte i Espanya segur que esta totalment satisfeta amb ell.
I els catalans i catalanes? doncs continuem amb la santa paciencia de tenir aquests polictics com a representants a Madrid i alguns continuen votant-los.

 



"És dolent per a Espanya no tenir Catalunya i és dolent per a Catalunya no tenir  Espanya". Així s'ha expressat el president d'Unió i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, en una entrevista al programa Protagonistas d'ABC Punto Radio.

Duran ha explicat que aposta per "acords que permetin a Catalunya tenir un estatus propi" sense arribar a la independència. Segons Duran, "no hi ha una gran majoria de ciutadans de Catalunya que desitgin un escenari d'independència". Preguntat per la convocatòria d'un referèndum, el líder d'Unió ha defensat la celebració de la consulta, però ha aclarit que "no té sentit convocar referèndum que no sigui legal".