Gràcies als organitzadors i a l' Ajuntament de Prats de Molló (Vallespir).
Des de la seva fundació
Estat Català i el seus dirigents van intentar buscar aliances per enderrocar la
Dictadura de Primo de Rivera i substituir la monarquia espanyola al mateix
temps que es declararia la República Catalana.
Fins el 1926 els intents
van fracasar a nivell internacional (fins i tot el viatge a l’ URSS) i també a
nivell d’ estat espanyol ja que únicament va trobar sintonia amb
independentistes bascos, anarquistes del sector Durruti i pocs militars
republicans espanyols. Amb
això no n´hi havia prou, i va empenyer Estat Català a fer una maniobra amb els seus propis
mitjans i gairebé en solitari.
I aquí ens
trobem amb els Fets de Prats de Molló, que avui cel.lebrem el 90è aniversari. De fet era uma incursió militar en territori de la
Catalunya del sud, des de la Catalunya del nord, fins arribar a Olot i allí
proclamar per ràdio la República Catalana amb el suport d’ una vaga general de
la CNT. Si tot sortia bé, s’aniria conquerint tot el territori i si sortia
malament s’obriria uma ressistència de guerrilla a les Guilleries.
El projecte no es va
poder realitzar per la delació d’uns infiltrats italians i les detencions dels
caps de l’ organització catalana, per part de la policia francesa. Però en
canvi els fets, el ressò i els posterior judici van ser un èxit propagandístic
, va atreure l’ atenció internacional pel cas català i també la simpatia pels
arguments expressats a la premsa pels encausats.
Estat Català en aquest 90è aniversari de la gesta de Prats de Molló volem retre
un especial homenatge a tots els voluntaris i d'una forma especial a Francesc
Català i Serra, va néixer dia 5 d’abril de 1901 a Ripoll, va ser dels
primers en apuntar-se a Estat Català. S’incorporà com a voluntari a
l’Exèrcit Català per propiciar la revolta contra la Dictadura de Primo de
Rivera i proclamar la independència de Catalunya, en el marc de l’Operació
Olot.
Francesc Català figura entre els 112 que signaren el jurament i, fatalment, també entre els primers detinguts per la policia francesa. El matí de dia 1 de novembre de 1926, s’apressaren 34 voluntaris a l’estació d’Estagell. Al llarg del dia, continuaren arribant voluntaris en els trens procedents de París, Tolosa i Montpeller. Fins dos dies després, la matinada de dia 4 de novembre, la Sureté francesa no ordenà la detenció dels residents aVille Denise, a Prats de Molló, on s’esperava una de les dues columnes de l’Exèrcit Català. A la casa, entre d’altres, foren detinguts Francesc Macià, Ventura Gassol, Josep Bordes i Josep Carner-Ribalta, els quals, atesa l’evident condició jeràrquica en la conxorxa, serien traslladats en tren directament a París.
Francesc Català figura entre els 112 que signaren el jurament i, fatalment, també entre els primers detinguts per la policia francesa. El matí de dia 1 de novembre de 1926, s’apressaren 34 voluntaris a l’estació d’Estagell. Al llarg del dia, continuaren arribant voluntaris en els trens procedents de París, Tolosa i Montpeller. Fins dos dies després, la matinada de dia 4 de novembre, la Sureté francesa no ordenà la detenció dels residents aVille Denise, a Prats de Molló, on s’esperava una de les dues columnes de l’Exèrcit Català. A la casa, entre d’altres, foren detinguts Francesc Macià, Ventura Gassol, Josep Bordes i Josep Carner-Ribalta, els quals, atesa l’evident condició jeràrquica en la conxorxa, serien traslladats en tren directament a París.
L’interès internacional
del judici creixia i, òbviament, també la pressió política. El prestigi de
Francesc Macià es multiplicava i l’expectació del cas era màxima. Per rebaixar
l’atenció, dia 29 de novembre de 1926 els jutges acordaren amb els advocats
alliberar i acompanyar a la frontera belga els detinguts i ja van passar a Bègica
on van ser acollits com a refugiats. Els objectius dels catalans van ser
coneguts i internacionalitzats d’ una manera clara i un d' ells era una declaració d' independència.
Foto: Núria Trulla.
