Estat Català seguirem en el camí cap a la independència, en tots els llocs on puguem aportar alguna cosa i ens afegirem també a la rebuda de Perpinyà al President Puigdemont.
Al mateix temps creiem que cal reconéixer la feina feta de l' equip d' advocats internacionals, i com a mostra d' això us afegim el reconeixement de Vicent Partal a un d' ells, Gonzalo Boye:
Per què Espanya vol
enfonsar avui mateix Gonzalo Boye?
«Perquè derrota una vegada i una
altra i una altra el règim espanyol, l'estat»
Que per què volen
enfonsar Gonzalo Boye? És molt fàcil: perquè guanya.
Però encara més, perquè guanyant ells guanyem tots. I ho fem precisament quan
el govern espanyol i una part de l’independentisme redoblen els esforços
propagandístics per fer-nos creure que no es pot guanyar o que el preu de
guanyar és massa alt.
Que per què
volen enfonsar avui mateix Gonzalo Boye? Doncs perquè amb el seu rigor i
capacitat demostra amb fets indiscutibles que hi ha un camí que no és el
d’acomodar-se a l’espera de temps millors, conformar-se o, en el pitjor dels
casos, rendir-se i tot. I aquest camí, oh sorpresa!, resulta que funciona. Els
votants de Junts per Catalunya a les eleccions europees volien portar Carles
Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a Brussel·les. Hi són o no hi són? Algú
pot queixar-se que el seu vot no ha servit de res, que ha estat menystingut? I
s’han superat els enormes obstacles que Espanya hi posava, o no?
Que per què
volen enfonsar Gonzalo Boye? Senzillament, perquè derrota una vegada i una
altra i una altra el règim espanyol, l’estat. I perquè no s’avé a pactes ni a
tripijocs, perquè no defuig el camí difícil ni tan sols quan ningú no sap si hi
ha cap mapa que ens ajude a explorar-lo. Boye és un demòcrata radical i per
això no accepta almoines ni mai té por de plantar cara. Lluita. I ensenya a
lluitar. I això per a Espanya és un problema greu, perquè el seu exemple pot
arrossegar tot un poble.
Però,
sobretot, sabeu per què persegueixen Gonzalo Boye i per què el voldrien fer
desaparèixer, com fos, si poguessen? Perquè aquest home sap com derrotar
Espanya i sap de quina manera el moviment democràtic català pot aconseguir la
victòria. Sap com portar-nos fins al reconeixement de l’autodeterminació. I és
això, sobretot això, que fa terror a Madrid.
Boye sap, per
experiència personal, pròpia, viscuda, que Espanya és un estat autoritari on
l’imperi de la llei no existeix. Boye sap, per experiència pròpia, que Espanya
no respecta ni les seues normes jurídiques. Però també sap que fer servir
aquest menysteniment de les regles legals i de la democràcia com en un combat de
judo, sobreposant-se al dolor personal, és la manera més segura de fer caure el
règim.
Gonzalo Boye
sap de lleis, a diferència de molts jutges. I sap què vol dir signar acords que
s’han de complir. Per exemple, què significa ser part de la Unió Europea. Per
això guanya. Per això sap per on hem d’anar i amb això ha convençut el
president Puigdemont que hi ha un camí, real i practicable en un temps
raonable, que requereix mantenir el mandat del Primer d’Octubre i la declaració
d’independència. Un camí d’euroexigència que requereix confrontar la corrupta
justícia espanyola amb les normes que incompleix, amb la llei que vulnera de
manera sistemàtica. I derrotar-la.
I per això,
perquè ells saben que ho sap i no poden fer res per a rectificar tot allò que
han fet mal fet i que ja els ha posat en evidència, Espanya, el règim, té
aquest pànic descontrolat contra el misser Boye, un pànic que, com passa en les
millors novel·les negres, els porta a cometre delictes cada dia més delirants.
Boye, des de
Madrid, representa una Catalunya que sap que la volen derrotar canviant
veritats com un temple per mentides. Una Catalunya que sap que el setembre del
2017 es va actuar legalment al parlament, que el primer d’octubre es va fer el
referèndum d’autodeterminació i es va guanyar, que el 27 d’octubre es va
proclamar una independència legítima, legal i vigent encara, que Espanya va
respondre amb un cop d’estat, el 155, i que aquest cop acabaria portant a la
presó els seus instigadors. I sap que el judici del Suprem ha estat una farsa i
que, en compte de plànyer-nos esperant que el món ens diga que tenim raó, podem
lluitar i aconseguir que les institucions que tots els europeus ens hem donat
posen cadascú allà on toca. No li interessa la superioritat moral sinó la
justícia més estricta. I guanyar. És aquesta, la qüestió. Tota la qüestió. Es
tracta de guanyar. Per això Espanya farà com siga per mirar d’enfonsar Boye i
tot allò que ell representa. I tot l’independentisme ja ho hauria d’haver
entès, això.
