98è Aniversari dels FETS de PRATS de MOLLÓ (Vallespir- Catalunya del Nord)

 

Aquest passat diumenge va ser el XXXV Retrobament Català a Prats de Molló (Catalunya del Nord) per a commemorar el 98è aniversari dels Fets de Prats de Molló i fer un homenatge al President Francesc Macià i als Voluntaris d'EC que van protagonitzar els Fets.

Estat Català hi vam ser com cada any. Com sempre amb bona companyia, bons amics/amigues, bons parlaments ... i sempre deixant clar que aquests actes a la Catalunya del Nord també marquen un Retrobament necessari (potser ara vital) per als catalans del nord i del sud. 

Gràcies també als organitzadors: Ajuntament de Prats de Molló, Associació Prats Endavant, Associació Casa Macià i Associació d'Amics de la Casa Macià, IPECC, Indrets del Record...  

MANIFESTACIÓ DE LA DIADA DE LA CATALUNYA DEL NORD.

 Demà, com cada any, militància d'Estat Català estarem a la manifestació de Perpinyà a les 4 de la tarda.

Fent memòria de la Diada de la Catalunya del Nord del 7 de novembre, que sempre agermana el nord i el sud. 

Visca Catalunya.

  

ROSARIO PALOMINO, UN PRIVILEGI HAVER-TE CONEGUT.

Ahir va morir una gran persona, una catalana nascuda a Lima (Perú) com deia ella mateixa. Molts la recordarem per ser una de les impulsores de "NO EM CANVIIS LA LLENGUA" juntament amb la seva amiga Carme Sansa, en Matthew Tree i Toni Albà, una activitat sentida que ara és tan necessària com sempre, ella no considerava les llengües com a simples eines de comunicació, sinó com una expressió de com veu el món una cultura i serveixen per a veure el món des de moltes perspectives, per tant són vitals i necessàries. Però per damunt de tot, ha estat un privilegi haver-te conegut, seguirem el teu exemple i et recordarem sempre.

Us afegim el sentit condol dels Casals en Xarxa, amb els quals coincidim plenament  amb el següent text:  

 "Com a Casals en Xarxa estem consternats per la mort de Rosario Palomino, part de l'equip, gran amiga i persona. Ha estat un privilegi enorme poder gaudir de la teva companyia tots aquests anys, de la teva saviesa i optimisme, de les llargues converses off the record i personals, de la teva generositat extraordinària. Del teu exemple a seguir en tantes i tantes coses. Et recordarem i et tindrem present sempre amb nosaltres, ara que hem après que reCORdar ve del cor.

Seguir el teu exemple, lluitar pels teus somnis, que també són els nostres, és el millor que podem fer per homenatjar-te -sabem del cert que és el que voldries!
Volem expressar el nostre més sentit condol a en Francesc i la família, una abraçada molt gran dels vostres amics de Casals en Xarxa.
Per la Catalunya exterior, com per Catalunya, la teva mort,  Rosario, és una gran pèrdua, et farem però homenatge com voldries, seguirem la teva estela". 

90 anys dels FETS d'OCTUBRE DE 1934

 Demà farà 90 anys dels Fets del 6 d'octubre de 1934 per a la proclamació d'una República Catalana.

Donem suport als actes centrals que es faran demà: Recreació dels fets a les 11 a la Plaça Reial de Barcelona i a les 12 del migdia al CADCI amb un acte polític.

ACTE DEL FOSSAR 2024 I AGRAÏMENTS A TOTHOM QUE HI VA PARTICIPAR.

L'acte de la Diada al Fossar de les Moreres de les 12 del migdia va tenir una bona assistència i bones intervencions per part dels representants de les organitzacions (ANC, Consell per la República, AMI, CDR, Damià del Clot, Rosario Palomino, Reeixida, i representants de Còrsega, Sardenya i Nova Caledònia). També un agraïment a la presentadora i organitzadors.

La Comissió Independentista Fossar de les Moreres us donem les gràcies a tots i totes els representants d'organitzacions i els assistents. Visca Catalunya Lliure.

 

En el mateix acte vam retre un homenatge i record a l'activista Encarna Jordan, membre d'Estat Català, del CCSI i co-organitzadora des de fa molts anys dels actes del Fossar de les Moreres de l'11 de setembre. 

ACTE 11 DE SETEMBRE, MIGDIA AL FOSSAR DE LES MORERES.

 Aquesta Diada de l'11 de setembre, Estat Català estarem com sempre treballant amb la Comissió Independentista Fossar de les Moreres per l'acte de migdia  a les 12.

Aquest any prioritzem la intervenció d'entitats del país, amb anàlisi i propostes positives, esperem que serveixi, com una aportació més, per un redreçament de la situació política i social. 

CONVOCATÒRIA INVESTIDURA I BENVINGUDA PRESIDENT PUIGDEMONT.

 Diferents organitzacions catalanes i partits han fet una crida a la ciutadania catalana a la convocatòria de demà dijous 8 d'agost en què hi ha prevista la investidura del nou president de la Generalitat.

La convocatòria es farà a partir de les 8 del matí a Arc de Triomf (convocatòria ANC)  i Passeig Lluis Companys (convocatòria general), amb un acte posterior a les 9 del matí.

Estat Català també hi serem a la convocatòria unitària. 

I també donarem suport a la benvinguda que algunes entitats faran al president Carles Puigdemont, amb aquest cartell.

 

Catalunya és una colònia?

 Ahir "El Nacional" va publicar un article d'opinió de Jaume Clotet sobre si Catalunya és o no una colònia, hi ha punts molt evidents, però pensem que va bé llegir-lo després del tractament (o maltractament) que fan els Governs espanyols a Catalunya de forma continuada.     

CATALUNYA ÉS UNA COLÒNIA? - Jaume Clotet a "El Nacional".

Aquests dies s’han fet públiques les xifres, absolutes i en percentatge, de la inversió de l’Estat a Catalunya. Cap sorpresa. Durant els darrers nou anys, la inversió real a Catalunya ha estat sempre molt per sota de la inversió prevista, arribant al mínim el 2021, amb el 36% del previst. Per contra, a Madrid, durant aquests mateixos nou anys, la inversió real sempre ha estat molt per sobre del 100% del pressupostat, excepte un any, arribant al màxim el mateix 2021, amb el 184% de la inversió prevista. En total, durant aquests nou anys, l’Estat ha invertit a Catalunya 6.494 milions d’euros i a Madrid 12.570 milions. L’espoli i el càstig són evidents, estructurals, sistèmics. Hi ha qui diu que cal tenir en compte l’efecte capital de Madrid, pel qual l’Estat se sent obligat a invertir més enllà perquè hi ha tots els serveis centralitzats. Si acceptem aquesta premissa, cal preguntar-se si no ens convé convertir Barcelona en capital d’un Estat, per invertir-hi més en virtut d’aquest efecte capital. La segona pregunta que ens hem de fer és; si Madrid és la metròpoli que cal alimentar constantment a partir dels nostres recursos, Catalunya és una colònia de Madrid?

Segons el DIEC, una colònia és un “territori sotmès al domini polític, militar i econòmic d’una potència forana, regit generalment per una legislació especial”. He buscat altres definicions i totes s’assemblen. Particularment m’agrada la de Cornell Law School: “El colonialisme és l’acte de poder i dominació d’una nació, per l’apropiació o el manteniment total o parcial del control polític sobre una altra nació sobirana”. La definició del diccionari de la Universitat d’Oxford és tan senzilla com precisa: “Una colònia és un país o una àrea que és governada per persones d’un altre país, més poderós”. Crec que és evident que Catalunya s’inclou a la definició.

En termes generals, una colònia té altres elements comuns. La metròpoli manté el control de la colònia per extreure’n un rendiment constant de recursos econòmics, que és el motiu fonamental pel qual té una colònia. Una colònia és una inversió que dona uns dividends cada any, que enriqueixen la metròpoli i empobreixen la colònia. L’extracció de recursos és la base del colonialisme. Sempre ha estat així. Un segon element és el supremacisme cultural, de manera que la llengua i la cultura de la metròpoli són la llengua i la cultura de prestigi a la colònia, encara que els autòctons tinguin altres llengües i cultures. La substitució lingüística n’és un efecte derivat. Un tercer element és el fet que, malgrat que la colònia pugui o no tenir un cert nivell d’autogovern, la darrera paraula sempre la té la metròpoli, que té reservats en exclusiva els elements estratègics de l’administració colonial: el sistema judicial, les duanes, la xarxa de transports crítics, les forces de seguretat o el sistema de recaptació d’impostos. En tots aquests centres de poder hi ha personal de la metròpoli, no pas de la colònia. El personal de la colònia gestiona tot allò que no és essencial per a la permanència del sistema colonial. Un quart element és el trasllat, si s’escau, de població des de la metròpoli a la colònia. Ho hem vist sempre: als Estats Units sota dominació anglesa, a l’Amèrica espanyola o a l’Algèria francesa.

Només hi ha un element —d’altra banda, discutible— que branden els que diuen que Catalunya no és una colònia, que és la suposada distància geogràfica que hi sol haver entre la metròpoli i la colònia. Aquesta circumstància és fruit de la història, més que no pas altra cosa. Però, tanmateix, és discutible i no és un element substancial si la resta de condicions es compleixen inexorablement. En tot cas, potser és interessant llegir en aquest punt un fragment d'España invertebrada, publicada l’any 1921 per Ortega y Gasset, una obra molt recomanable. “El proceso de desintegración avanza en riguroso orden de la periferia al centro. Primero se desprenden los Países Bajos y el Milanesado; luego, Nápoles. A principios del siglo XIX se separan las grandes provincias ultramarinas, y a fines de él, las colonias menores de América y Extremo Oriente. En 1900, el cuerpo español ha vuelto a su nativa desnudez peninsular. ¿Termina con esto la desintegración? Será casualidad, pero el desprendimiento de las últimas posesiones ultramarinas parece ser la señal para el comienzo de la dispersión, intrapeninsular. En 1900 se empieza a oír el rumor de regionalismos, nacionalismos, separatismos… Es el triste espectáculo de un larguísimo, multisecular otoño, laborado periódicamente por ráfagas adversas que arrancan del inválido ramaje enjambres de hojas caducas.”

Per tant, no és només que alguns catalans tinguem la consciència de ser una colònia, o almenys de ser tractats com si ho fóssim. És que ells, els espanyols (o els castellans, com li agradava especificar a Ortega y Gasset) també ho saben. Ho saben perfectament, molt millor que nosaltres. Saben que som una colònia perquè no ens consideren com a iguals. Això es veu constantment, també en temes més o menys anecdòtics. Un exemple: per què reivindiquen l’espanyolitat de Gibraltar (annexada a la Gran Bretanya el 1714) i no la de Perpinyà (annexada a França el 1659)? Perquè els gibraltarencs són essencialment andalusos, mentre que els rossellonesos són catalans, senzillament. Si assumim tota aquesta realitat, també cal assumir que una colònia acaba sempre amb un procés de descolonització, i la primera passa sempre és la descolonització mental.

AVUI ENS HA DEIXAT L'ENCARNA D'ESTAT CATALÀ.

 Avui ens ha deixat l'Encarna, militant històrica de moltes organitzacions internacionalistes i d'Estat Català. Una constant lluitadora per la llibertat i la independència del nostre poble i una gran companya.

Bon viatge als guerrers i guerreres que han estat sempre fidels al seu poble. Vas ser un exemple i et recordarem sempre.

      

 

CARTELL D'ESTAT CATALÀ, SOBRE EL MOMENT POLÍTIC.

 

CARTELL D'ESTAT CATALÀ A LES ELECCIONS EUROPEES.

 Cartell d'Estat Català en aquestes eleccions europees.

Animem a votar una candidatura del país, que faci sentir una veu clara i independentista i que sigui una representació conseqüent d'aquest país dins dels fòrums europeus.

Prioritzem, com sempre, la visió del país, davant la visió del partit, sobretot a l'exterior.   

 

CARTELL DE SUPORT ELECTORAL D'ESTAT CATALÀ .

 

SOBRE ELS GERMANS BADIA

 

El passat diumenge vam fer un acte d'homenatge a Josep i Miquel Badia en el lloc on van ser assassinats fa 88 anys, no cal dir que la nostra història sempre ens l'expliquen els altres i sobretot cuinada pels adversaris polítics, sempre amatents per a qualificar als independentistes de propers al feixisme en el seu discurs oficial.

Sempre va bé repassar dades dels personatges dels quals estem parlant per a fer-nos una idea més aproximada, fora del discurs oficial.

Josep i Miquel Badia es van afiliar al partit Estat Català el mateix any de la seva fundació, el 1922. Josep tenia 19 anys i Miquel 16 anys i van militar sempre a Estat Català fins que van ser assassinats. És a dir 14 anys de militància independentista sense interrupció.

Miquel també va ser cofundador de Bandera Negra i va participar al Complot de Garraf contra la monarquia espanyola i els caps militars espanyols.

Cap dels dos germans va ser un intel.lectual, sinó que eren persones d'acció, podem veure escrita l'anècdota de la manifestació del 17 de febrer de 1936 per a celebrar el triomf del Front d'Esquerres, els guàrdies d'assalt tenien l'ordre de retirar la bandera estelada que presidia la manifestació, una vegada enfront dels guàrdies Josep va agafar l'estelada i va avançar sol de cara la policia, de sobte moltes persones el van seguir, els guàrdies no es van atrevir a disparar i així van continuar encapçalats per l'estelada fins la plaça de la Generalitat, aquestes i moltes altres anècdotes ens donen una idea del caràcter dels dos germans (1).

Però tenien altres aspectes positius ja que eren bons organitzadors, sense ells no s'hauria pogut fer tant ràpida la reeestructuració de les JEREC, que era una part important de l'estructura bàsica d'Estat Català, conjunta amb ERC.

Van defensar sempre les Institucions pròpies, enfrontant-se a tothom quan Miquel va ser Cap del servei d'Ordre Públic el 1934, al mateix temps que eren permeables a qualsevol mobilització contra els Governs espanyols, com els Fets del 6 d'octubre.

Entre tot això cal destacar que estaven dins de Socors Roig, aspecte que sempre s'ha volgut passar desapercebut per part d'un tipus de premsa i d'historiadors. Recordem que el Socors Roig Internacional (SRI) tenia una secció a Catalunya amb el nom de Socors Roig de Catalunya i era una organització d'ajut antifeixista que tenia membres de diferents organitzacions i partits antifeixistes i entre ells Estat Català i els Germans Badia, fins al punt que tenien molts afiliats en alguns districtes barcelonins com el Districte VI, a més a més Estat Català tenia un membre al Comitè Nacional de Socors Roig de Catalunya, en la persona de Miquel Sales a la Secretaria d'Adminitració del Comitè.

En aquesta organització antifeixista també hi eren els dirigents d'Estat Català Joan Cornudella, Anna Murià, Jaume Creus i Ventura, Joan Layret, Josep Munté, Josep Tramunt, Lluis Serres, Martí Torrent, Pere Llussà, Vicenç Borrell...i també la germana Anna Badia, entre d'altres (2) .

No cal dir que algunes d'aquestes persones van ser referents en la posterior formació del Front Nacional de Catalunya (FNC), en la resistència antifranquista i alguns d'ells (com en Pere Llussà) van morir a mans de la Gestapo. Però com sempre va guanyar la versió oficial que EC i els germans Badia eren propers al feixisme.

No cal molt per a desmuntar les mentides, quan el 28 d'abril de 1936 uns pistolers van matar els germans Badia, l'organització antifeixista Socors Roig de Catalunya va fer un comunicat contra l'assassinat dels dos germans.

L'autoria de l'assassinat mai es va destapar, dos periodistes que volien investigar i destapar el cas van ser amenaçats de mort: Avel.lí Artís Gener Tísner va haver de fugir un temps i Josep Maria Planes va ser assassinat amb set trets a la Rabassada el 25 d'agost de 1936.

L'autoria de l'assassinat no era possible saber-la, potser amb el pas dels anys ho sabrem. Les sospites anaven des de Renovación Española i Falange Española, passant per la FAI, les disputes personals amb el President Companys, les màfies del joc, etc.

Amb opinions qualificades com la de Peer Gynt a la revista el Be Negre (3) o la del conegut independentista Emili Granier-Barrera que apuntaven al feixisme.

Podem trobar moltes opinions de l'època en què diuen que no estan d'acord amb els mètodes empleats però que els Badia van tenir la valentia de plantar cara al mon del crim i les màfies organitzades (4).

Tenien molts enemics, però tot just per aquesta raó es va criticar tant la denegació del permís d'armes que tenien i que els deixava indefensos davant qualsevol agressió tenint en compte la quantitat d'armes que circulava per Barcelona el 1936.

Els germans Badia no podien ser gaire propers al feixisme, si la figura internacional més representativa al seu enterrament va ser el parlamentari laborista britànic Oliver Baldwin i els polítics catalans que encapçalaven eren el Vicepresident del Parlament de Catalunya Jaume Serra i Húnter, el batlle de Barcelona Carles Pí i Sunyer i tres Consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya.

En 14 anys de militància independentista l'únic objectiu reconegut era catalanitzar el país per a tenir el terreny preparat per a la independència.

(1) PLANCHART, Josep. Miquel i Josep Badia i Capell, Barcelona, Fundació President Macià 1992. pag. 10

(2) Arxiu Nacional de Catalunya. Socors Roig Internacional. Grup Germans Badia.

(3) Peer Gynt era un seudònim, el periodista era Eugeni Xammar i ho va publicar al Be Negre el 13 de maig de 1936

(4) segons es recull en el llibre Miquel Badia, vida i mort d'un líder separatista, RUBIRALTA, Fermí. Ed. Duxelm. Barcelona 2011. Pàgina 167.

ESTAT CATALÀ i el Primer de maig.

 Avui primer de maig, recordem els fulls volants  que es repartien des de 1932, i gairebé tota la dècada dels anys 30, com a Estat Català. A una part del full hi havia el nom del partit: Estat Català donant suport a la llibertat dels pobles lligada a la llibertat de les persones.

A l'interior hi havia els himnes del poble per a cantar: Els segadors, la Internacional i els Fills del Poble.

Per la República dels drets socials.

 

28 d'abril acte de record dels Germans Badia a Barcelona

 Com cada any l'organització Palestra, amb el suport d'Estat Català farà un acte de recordatori als Germans Badia, militants d'Estat Català assassinats el 28 d'abril de 1936.

 

DEMÀ 2 DE MARÇ MANIFESTACIÓ ANTIREPRESSIVA A CÒRSEGA

 Donem suport a la Manifestació anti-repressiva de demà a Còrsega. 

Manifest de solidaritat amb l’independentisme cors 

1.-El passat 28 de gener va culminar el procés d’unitat de l’independentisme cors, iniciat el 15 d’octubre en una assemblea general a Corti, amb la confluència de diferents sectors de lluita del moviment d’alliberament nacional en una nova organització que manté intactes els principis i objectius de l’independentisme cors: NAZIONE. Es tracta de la unió de diferents organitzacions polítiques, antirepressives, sindicals i juvenils, especialment les sigles històriques de l’independentisme: Corsica Libera. 

2.- La resposta de l’estat colonial francès a aquest procés de reforçament, rellançament i confluència no s’ha fet esperar i, just dos dies després de la fundació de NAZIONE, ja se’n van produir les detencions de dos membres destacats de la direcció nacional: Nicolas Pinzuti i Antò Simoni. 

3.- Les formes violentes adoptades en l’operació policial, duta a terme per ordre del Fiscal Nacional Antiterrorista (PNAT), mostren la voluntat deliberada d'agressió contra els militants corsos i les seves famílies: portes dels domicilis destrossades, pares de famílies llençats a terra amb força i detinguts davant dels seus fills, cases destruïdes, joguines infantils intencionadament fetes malbé i, finalment, trasllat arbitrari a París de dos militants íntegres i respectats a Còrsega, tant pel seu compromís polític com en el terreny professional, per l'únic motiu de les seves conviccions independentistes.

 4.- Antò Simoni és un jove militant fermament compromès amb la lluita per la independència de Còrsega i, amb la seva família, ha estat i és un dels puntals del moviment nacional cors. Antò Simoni va formar part de la delegació d’observadors internacionals de Corsica Libera , encapçalada per Jean Guy Talamoni, present a les Consultes per la Independència del 25 d’abril del 2010 a Catalunya i, l’octubre de 2021, va encapçalar-ne la delegació desplaçada a la veïna Sardenya per manifestar la solidaritat corsa amb el president Carles Puigdemont, davant el tribunal de Sàsser.

 5.-Antò Simoni ha estat desterrat a Paris en règim de llibertat provisional, mentre que Nicolas Pinzuti ha estat desterrat en territori francès. Com a gest de cohesió i de compromís, a la primera reunió de la coordinadora nacional de NAZIONE, després de l’escalada repressiva, s’ha escollit Antò Simoni, per unanimitat, com a secretari de la nova organització. Davant la continuïtat de la repressió i l’empresonament d’Antò Simoni, els sotasignants, de professions diverses , diferents opcions ideològiques i representants de nacions sense estat.

 DENUNCIEM: ·La repressió de l’estat colonial francès contra l’independentisme cors. ·La brutal i desproporcionada actuació policial contra els detinguts i les seves famílies. ·La manca de credibilitat del govern Macron pel que fa a les promeses d’Autonomia per a l’illa. 

EXIGIM l’immediat retorn immediat dels desterrats Antò, Niculaiu i Carlu a Còrsega i la fi de la repressió.. 

CRIDEM a donar suport als detinguts i a les seves famílies i ens afegim a la convocatòria de manifestació contra “la repressió de l’estat francès i per la llibertat dels detinguts” que tindrà lloc a Bàstia, el proper diumenge dia 2 de març

LA REPRESSIÓ NO S'ATURA

 LA REPRESSIÓ NO S'ATURA.

Avui dilluns 26 de febrer l'Audiència Provincial de Madrid comunicarà a Dani Gallardo que té tres dies per a ingressar “voluntàriament” a la presó.

Dani Gallardo ja va passar 13 mesos en presó preventiva després d'haver estat detingut a Madrid en una manifestació contra la sentència del procés i de suport als presos polítics catalans, ara el Tribunal li vol fer complir els 2 anys i 11 mesos que queden.

El dia dels fets, l'únic que va fer en Dani Gallardo va ser interposar-se entre un grup d'antiavalots que havien capturat violentament una amiga seva, era el 16 d'octubre de 2019.

La situació és molt evident per a tothom que ho vulgui veure, LA REPRESSIÓ NO S'ATURA i ara vol continuar amb nous presos polítics de base.

Tot el nostre suport i reconeixement a Dani Gallardo.

MANIFEST DE SUPORT A L'INDEPENDENTISME SARD

 Manifest de suport d'ESTAT CATALÀ als companys/es de Sardenya on hi haurà eleccions demà diumenge.

L'independentisme progressista participarà unificat sota la candidatura VOTA SARDIGNA.  

Podeu clicar damunt el manifest per a veure el text sencer. 

SUPORT D'ESTAT CATALÀ AL BNG.

 Aquest diumenge són les eleccions a Galiza, Estat Català hem donat suport al Bloque Nacionalista Galego (BNG) com a força unitària de l'independentisme a Galiza.

Aquest és el manifest que vam publicar per aquesta campanya, esperem que avui hi hagi bons resultats per a un partit amb qui tenim bones relacions.

Podeu clicar damunt per a veure el manifest.

 

MANIFEST D'ESTAT CATALÀ DE SUPORT A LA PAGESIA I RAMADERIA CATALANES.

 DEFENSEM LA PAGESIA I RAMADERIA CATALANES

Estat Català manifesten tota la nostra solidaritat amb la pagesia i la ramaderia catalanes. No es pot esperar més temps per a resoldre uns problemes que estan a la vista de tots.

Perdem pagesos i pageses cada any, tant és així que ahir un diari deia que a les comarques lleidatanes es perden 4 pagesos cada setmana. Són les dades que confirmen que no hi ha canvi generacional i que no hi ha elements objectius per a que les noves generacions puguin treballar a la terra. Les persones que ara tenen 50 anys no poden ser els joves pagesos, no podem esperar més perquè després ja no hi haurà remei. Estem d'acord que les normatives europees han de tenir terminis, no es pot actuar a cop de lleis sobre un sector que es va enfonsant. Tampoc es pot pretendre que aquest sector del camp nostre hagi de competir en condicions desfavorables amb productes de fora de la UE que no tenen cap exigència de qualitat, control mediambiental, ni D.O. com tenen el nostres productes.

També donem suport a l' exigència dels pagesos a reduir la burocràcia, que no fa més que fiscalitzar, enviar patrulles rurals, inspeccions, inspeccions d'hisenda, amenaces i sancions a un sector que es dedica al treball de la terra i no són buròcrates. 

Al mateix temps, estem en contra de l' aprofitament de la situació i de les marxes que estan fent els pagesos amb falses solidaritats, per part de partits de la dreta i extrema dreta espanyols i francesos. En el fons, tampoc al govern espanyol li interessa en absolut la pagesia catalana, ja que estem patint un procés continuat de centralització en benefici del latifundisme espanyol. La pagesia i la ramaderia és un sector clau per a l'equilibri del territori, per a la sostenibilitat i per a la independència alimentària.

Tothom venim del camp, tots i totes mengem de la terra i hi estem directament relacionats. Hem de prioritzar aquesta lluita clau pels drets d'un sector essencial de la nostra societat. S'ha de poder viure del treball. Només si Catalunya té un estat propi podrà gestionar els interessos de la seva pagesia, mentre estiguem subordinats a l'estat espanyol i als interessos de les grans empreses de distribució, la pagesia catalana està en perill de desaparició. 

Visca la Terra i mori el mal Govern Independència.

 Comitè Executiu d’Estat Català. 7.2.2024

SUPORT ALS INDEPENDENTISTES CORSOS I A LA PAGESIA CATALANA

 Aquests darrers dies hi ha hagut detencions i citacions a declarar a diversos independentistes corsos, després del procés unitari de la confluència en "Nazione". La nostra solidaritat als companys corsos.

  

També en el dia d'avui hi ha hagut mobilitzacions de la pagesia i ramaderia, la nostra solidaritat  amb la seva lluita per uns preus justos, per a promoure el consum dels productes de la terra i eliminar competències irregulars i per la reducció de la paperassa molta d'ella inútil i sobrera. Visca la Terra.

 

PRESENTACIÓ LLIBRE "PER CATALUNYA" A LA LLIBRERIA ONA

 Aquest dilluns 29 de gener es farà la presentació del llibre "Per Catalunya" portaveu del Front Nacional de Catalunya (FNC) durant la clandestinitat i l'exili dels anys 1945 al 1959 a la Llibreria ONA, amb la presència dels autors Agustí Barrera i Robert Surroca, el prologuista Fermí Rubiralta, Oriol Falguera de Reeixida i l'editor Rafael Català (de l' Editorial Dalmau).