El passat diumenge vam fer
un acte d'homenatge a Josep i Miquel Badia en el lloc on van ser
assassinats fa 88 anys, no cal dir que la nostra història sempre ens
l'expliquen els altres i sobretot cuinada pels adversaris polítics,
sempre amatents per a qualificar als independentistes de propers
al feixisme en el seu discurs oficial.
Sempre va bé repassar
dades dels personatges dels quals estem parlant per a fer-nos una
idea més aproximada, fora del discurs oficial.
Josep i Miquel Badia es
van afiliar al partit Estat Català el mateix any de la seva
fundació, el 1922. Josep tenia 19 anys i Miquel 16 anys i van
militar sempre a Estat Català fins que van ser assassinats. És a
dir 14 anys de militància independentista sense interrupció.
Miquel també va ser
cofundador de Bandera Negra i va participar al Complot de Garraf
contra la monarquia espanyola i els caps militars espanyols.
Cap dels dos germans va
ser un intel.lectual, sinó que eren persones d'acció, podem veure
escrita l'anècdota de la manifestació del 17 de febrer de 1936 per
a celebrar el triomf del Front d'Esquerres, els guàrdies d'assalt
tenien l'ordre de retirar la bandera estelada que presidia la
manifestació, una vegada enfront dels guàrdies Josep va agafar
l'estelada i va avançar sol de cara la policia, de sobte moltes
persones el van seguir, els guàrdies no es van atrevir a disparar i
així van continuar encapçalats per l'estelada fins la plaça de la
Generalitat, aquestes i moltes altres anècdotes ens donen una idea
del caràcter dels dos germans (1).
Però tenien altres
aspectes positius ja que eren bons organitzadors, sense ells no
s'hauria pogut fer tant ràpida la reeestructuració de les JEREC,
que era una part important de l'estructura bàsica d'Estat Català,
conjunta amb ERC.
Van defensar sempre les
Institucions pròpies, enfrontant-se a tothom quan Miquel va ser Cap
del servei d'Ordre Públic el 1934, al mateix temps que eren
permeables a qualsevol mobilització contra els Governs espanyols,
com els Fets del 6 d'octubre.
Entre tot això cal
destacar que estaven dins de Socors Roig, aspecte que sempre s'ha
volgut passar desapercebut per part d'un tipus de premsa i
d'historiadors. Recordem que el Socors Roig Internacional (SRI) tenia
una secció a Catalunya amb el nom de Socors Roig de Catalunya i era
una organització d'ajut antifeixista que tenia membres de diferents
organitzacions i partits antifeixistes i entre ells Estat Català i
els Germans Badia, fins al punt que tenien molts afiliats en alguns
districtes barcelonins com el Districte VI, a més a més Estat
Català tenia un membre al Comitè Nacional de Socors Roig de
Catalunya, en la persona de Miquel Sales a la Secretaria
d'Adminitració del Comitè.
En aquesta organització
antifeixista també hi eren els dirigents d'Estat Català Joan
Cornudella, Anna Murià, Jaume Creus i Ventura, Joan Layret, Josep
Munté, Josep Tramunt, Lluis Serres, Martí Torrent, Pere Llussà,
Vicenç Borrell...i també la germana Anna Badia, entre d'altres (2)
.
No cal dir que algunes
d'aquestes persones van ser referents en la posterior formació del
Front Nacional de Catalunya (FNC), en la resistència antifranquista
i alguns d'ells (com en Pere Llussà) van morir a mans de la
Gestapo. Però com sempre va guanyar la versió oficial que EC i els
germans Badia eren propers al feixisme.
No cal molt per a
desmuntar les mentides, quan el 28 d'abril de 1936 uns pistolers van
matar els germans Badia, l'organització antifeixista Socors Roig de
Catalunya va fer un comunicat contra l'assassinat dels dos germans.
L'autoria de l'assassinat
mai es va destapar, dos periodistes que volien investigar i destapar
el cas van ser amenaçats de mort: Avel.lí Artís Gener Tísner
va haver de fugir un temps i Josep Maria Planes va ser assassinat amb
set trets a la Rabassada el 25 d'agost de 1936.
L'autoria de l'assassinat
no era possible saber-la, potser amb el pas dels anys ho sabrem. Les
sospites anaven des de Renovación Española i Falange Española,
passant per la FAI, les disputes personals amb el President Companys,
les màfies del joc, etc.
Amb opinions qualificades
com la de Peer Gynt a la revista el Be Negre (3) o la del conegut
independentista Emili Granier-Barrera que apuntaven al feixisme.
Podem trobar moltes
opinions de l'època en què diuen que no estan d'acord amb els
mètodes empleats però que els Badia van tenir la valentia de
plantar cara al mon del crim i les màfies organitzades (4).
Tenien molts enemics, però
tot just per aquesta raó es va criticar tant la denegació del
permís d'armes que tenien i que els deixava indefensos davant
qualsevol agressió tenint en compte la quantitat d'armes que
circulava per Barcelona el 1936.
Els germans Badia no
podien ser gaire propers al feixisme, si la figura
internacional més representativa al seu enterrament va ser el
parlamentari laborista britànic Oliver Baldwin i els polítics
catalans que encapçalaven eren el Vicepresident del Parlament de
Catalunya Jaume Serra i Húnter, el batlle de Barcelona Carles Pí i
Sunyer i tres Consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya.
En 14 anys de militància
independentista l'únic objectiu reconegut era catalanitzar el país
per a tenir el terreny preparat per a la independència.
(1) PLANCHART, Josep.
Miquel i Josep Badia i Capell, Barcelona, Fundació President
Macià 1992. pag. 10
(2) Arxiu Nacional de
Catalunya. Socors Roig Internacional. Grup Germans Badia.
(3) Peer Gynt era un
seudònim, el periodista era Eugeni Xammar i ho va publicar al Be
Negre el 13 de maig de 1936
(4) segons es recull en el
llibre Miquel Badia, vida i mort d'un líder separatista,
RUBIRALTA, Fermí. Ed. Duxelm. Barcelona 2011. Pàgina 167.