Ahir va morir una gran persona, una catalana nascuda a Lima (Perú) com deia ella mateixa. Molts la recordarem per ser una de les impulsores de "NO EM CANVIIS LA LLENGUA" juntament amb la seva amiga Carme Sansa, en Matthew Tree i Toni Albà, una activitat sentida que ara és tan necessària com sempre, ella no considerava les llengües com a simples eines de comunicació, sinó com una expressió de com veu el món una cultura i serveixen per a veure el món des de moltes perspectives, per tant són vitals i necessàries. Però per damunt de tot, ha estat un privilegi haver-te conegut, seguirem el teu exemple i et recordarem sempre.
Us afegim el sentit condol dels Casals en Xarxa, amb els quals coincidim plenament amb el següent text:
"Com a Casals en Xarxa estem consternats per la mort de Rosario Palomino, part de l'equip, gran amiga i persona. Ha estat un privilegi enorme poder gaudir de la teva companyia tots aquests anys, de la teva saviesa i optimisme, de les llargues converses off the record i personals, de la teva generositat extraordinària. Del teu exemple a seguir en tantes i tantes coses. Et recordarem i et tindrem present sempre amb nosaltres, ara que hem après que reCORdar ve del cor.
Seguir el teu exemple, lluitar pels teus somnis, que també són els nostres, és el millor que podem fer per homenatjar-te -sabem del cert que és el que voldries!Volem expressar el nostre més sentit condol a en Francesc i la família, una abraçada molt gran dels vostres amics de Casals en Xarxa.
Per la Catalunya exterior, com per Catalunya, la teva mort, Rosario, és una gran pèrdua, et farem però homenatge com voldries, seguirem la teva estela".
