ESCÒCIA CAMINA CAP A LA INDEPENDÈNCIA.

El primer ministre escocès prepara el referèndum sobre la independència d'Escòcia.

Salmond ha de cercar aliats polítics per tirar endavant la proposta
El primer ministre escocès, Alex Salmond, va presentar la setmana passada el programa legislatiu per al curs polític que tot just ara comença. Entre les lleis previstes, hi ha la del referèndum sobre la independència.Ara, el Partit Nacional Escocès (SNP) governa en minoria i la resta de partits han dit que no hi donarien suport. Salmond va demanar als parlamentaris que deixessin 'parlar al poble' sobre l'estatus constitucional que ha de tenir Escòcia.
Salmond, primer cap de govern independentista d'Escòcia, si vol tirar endavant la proposta de referèndum, ha de cercar aliats. En efecte, cal que convenci els setze diputats liberaldemòcrates perquè sumin els seus vots als quaranta-set de l'SNP i als tres dels independentistes. El líder liberaldemòcrata, Tavish Scott, va dir que només donaria el vist-i-plau a la proposta si l'SNP es concentrava 'en els problemes de la gent' i deixava de banda les preocupacions sobre 'els afers interns' dels partit.

Val a dir que l'SNP va guanyar les eleccions l'any 2007 i, entre les promeses que va fer, hi havia la de convocar un referèndum sobre la independència d'Escòcia l'any 2010. El referèndum no es planteja en termes de dir sí o no a la independència del país, sinó que, més aviat, plantejaria preguntes diverses, com ara l'augment de prerrogatives fiscals.

ARENYS DE MUNT FARÀ LA CONSULTA MALGRAT ELS OBSTACLES.

Arenys de Munt farà la consulta per la independència de Catalunya tot i els obstacles
Pels organitzadors, el recurs de l'estat espanyol els ha fet més publicitat i no l’impedirà · Molts més pobles del país s'hi han interessat
'Quan la gent ens veu al carrer ens demana que es faci la consulta' ha dit a VilaWeb Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP d'Arenys de Munt i membre de la comissió organitzadora de la consulta sobre la independència. Segons ell, el recurs de l'advocat de l'estat i la prohibició judicial que l'Ajuntament doni suport a la consulta no han fet sinó donar-hi més publicitat. 'No deixarem de fer-la, perquè la gent del poble ens ho demana', afegeix.

El regidor, tot i la decisió del jutjat de contenciós administratiu número catorze de Barcelona, confia que podran fer la consulta i que, a més, la faran a la sala que l'ajuntament els volia cedir. I si no fos possible de fer-la allà, la farien igualment en qualsevol altre espai cedit per alguna de les moltes entitats d'Arenys de Munt que ja s'han ofert. El batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, ja deia ahir que també confiava que la jutgessa canviaria d'opinió, perquè, la sala que havien previst per a la consulta, la cedeixen a qualsevol entitat que la demana. Es demana per què la poden cedir a la colla gegantera, per exemple, i no als organitzadors de la consulta; tot i amb això també va dir que, si no, la farien en un altre lloc, que ja tenien moltes propostes.

De totes maneres, 'per què volem el suport de l'Ajuntament, si ja tenim el de l'estat espanyol?', diu Ximenis amb sornegueria: 'Que l'estat deixi d'ignorar-nos és el millor suport que ens podia donar.' I és que la consulta ha passat de ser una iniciativa local a aconseguir molt més ressò que no havien previst: 'Avui han vingut a fer una emissió en directe de Tele 5 i rebem mostres de suport de tot el món. No esperàvem pas aconseguir més de mil vots a la consulta', però ara, amb la publicitat que els ha garantit tota la polèmica, els organitzadors pensen que hi pot participar més gent i molts més pobles del país s'hi han interessat. Aquest és el cas de Seròs (Segrià), on el batlle, Gabriel Pena, ja va dir abans-d'ahir que també farien la consulta.

Ximenis diu que la consulta era tan sols per a fer pedagogia, perquè la independència podia ser positiva en aspectes com la defensa de la llengua o l'espoliació fiscal. 'Però ara l'estat espanyol ens ha fet aquesta pedagogia per la via de l'exemple: ara tothom sap qui són els demòcrates i qui no, qui vol donar veu a la gent i qui no la vol deixar parlar.'

ARENYS DE MUNT: L´ADVOCAT DE L´ESTAT VA PRESENTAR UN RECURS CONTRA EL REFERENDUM.

L'estat espanyol vol suspendre la consulta d'Arenys de Munt per la independència.

El batlle d'Arenys de Munt troba molt greu la decisió de l'advocat de l'estat, que ha presentat un recurs contra la consulta perquè considera que vulnera la llei · El Departament de Governació ho nega i diu que és legal
La titular del jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona ha acceptat a tràmit un recurs presentat per l'estat espanyol contra la consulta popular per la independència d'Arenys de Munt del 13 de setembre vinent. L'estat considera que la consulta vulnera la llei de bases de règim local, però el batlle, Carles Móra, pensa que hi ha una altra motivació. 'A l'estat espanyol, li molesta que fem la consulta', ha declarat a VilaWeb.

'A Arenys ja havíem fet consultes populars, en vam fer dues abans de soterrar la riera. I ara volen impedir que un poble parli; avui és Arenys, demà en pot ser un altre', ha afegit Móra. 'Des del punt de vista jurídic i administratiu, el cas és en mans des nostres advocats, que asseguren que la consulta és del tot legal. La consulta no l'organitza l'Ajuntament, sinó una comissió organitzadora. Si no es fa institucionalment, el consistori no vulnera res'.

Fonts de la Conselleria de Governació han dit, en declaracions a VilaWeb, que la consulta, en efecte, no vulnerava la llei. Els motius són, talment ha argüit el batlle, que la consulta no havia estat organitzada per l'Ajuntament. El conseller, Jordi Ausàs, no ha volgut fer cap declaració més.

Reaccions polítiques

Les reaccions dels partits polítics catalans no s'han fet esperar. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha defensat la legitimitat de la consulta i ha dit que ningú, 'ni les institucions ni l'estat espanyol, havia de tenir 'por de la democràcia'. Per Ridao és un dret democràtic que 'la gent parli, i parli a les urnes'.

Per la seva part, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, també ha lamentat la decisió de l'estat espanyol de presentar un recurs contra la consulta i l'ha qualificada de 'desafortunada'. Per Herrera la consulta ha de fer-se 'amb normalitat'.

Un acord municipal

Tots els partits amb representació municipal, excepte el PSC, votaren en favor de fer la consulta. La votació es va fer, en ple, a petició de la CUP i del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació. La proposta va tenir onze vots a favor: els d'Esquerra, CiU, la CUP i els Independents d'Arenys de Munt 2000. El PSC, en canvi, va votar-hi en contra, tot al·legant que a seva opció era el federalisme i no pas la independència.

La petició d'ajornament de la manifestació de Falange

L'Ajuntament d'Arenys de Munt va lliurar al Departament d'Interior un informe en què recomanava l'ajornament de la concentració que la Falange espanyola ha convocat el mateix dia en què s'ha de fer la consulta. El designi de l'Ajuntament és, principalment, d'evitar que els habitants d'Arenys se sentin intimidats i que pugui haver aldarulls i possibles agressions'.

En l'informe, l'Ajuntament d'Arenys hi ha recopilat apunts de webs i fòrums, convocatòries de Facebook, comentaris de les notícies publicades a diaris digitals, articles periodístics i molta jurisprudència. L'informe fins i tot inclou cartes de l'associació de comerciants i del mossèn d'Arenys de Munt, a qui més d'un feligrès ja li ha dit que el dia de la consulta no aniria a l'església per por de possibles avalots. Interior encara no ha dit si atenia o no l'informe, però hi ha previst que ho faci aquesta setmana.

El Departament d'Interior va comunicar a VilaWeb que, d'acord amb l'article 10 de la llei orgànica 9/1983, podia haver-hi elements per prohibir la manifestació, tot i que calien raons fonamentades. Raons que, pel batlle, es troben plantejades en l'informe. És per això que Móra confia que el Departament d'Interior veurà raonable de canviar la data de la manifestació falangista.

Adhesions al manifest de suport

Fins ara la consulta popular ha rebut nombroses mostres de suport, tant de partits polítics, com d'entitats i personalitats del món polític, cultural i associatiu. Entre el més de mig centenar de personalitats (pdf) que s'han adherit al manifest de suport a la consulta hi figura l'ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall; els consellers d'ERC Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan (ERC); l'ex-conseller del PSC, Ferran Mascarell; el rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i militant socialista, Jaume Sobrequés; l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras; el diputat d'ERC al Parlament Uriel Bertran; el president de l'àmbit d'immigració de CDC, Àngel Colom; l'ex-conseller i líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero; escriptores com Empar Moliner i Isabel Clara Simó; els músics Francesc 'Titot' Ribera i Joan Reig o l'advocada Magda Oranich i la cantant Núria Feliu, entre molts d'altres.

11 DE SETEMBRE AL FOSSAR: CARTELL DELS ACTES.

Aquest és el cartell dels actes de l´11 de setembre 2009 al Fossar de les Moreres.
Acte independentista de referència per aquest 2009.

ARENYS DE MUNT, REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

Arenys de Munt convoca un referèndum d'independència de Catalunya pel dia 13 de setembre
'Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?'. Aquesta és la pregunta que Arenys de Munt farà als ciutadans per copsar la seva opinió sobre la independència de Catalunya. La consulta és una proposta de la CUP i té el suport d'ERC, CiU i els independents d'Arenys de Munt 200 (AM2000).
La data escollida és el pròxim 13 de setembre i podran participar tots els majors de 16 anys empadronats al municipi. Arenys de Munt serà el primer poble de Catalunya en fer una consulta d'aquestes característiques. La iniciativa també servirà per donar suport a la iniciativa popular per forçar el Parlament a fer un referèndum l'any 2010.
L'únic temor dels impulsors de la proposta és que l'Estat espanyol intenti evitar que es faci la consulta. El PSC del municipi s'ha oposat frontalment a la proposta de referèndum.

L'Associació Catalunya Estat Lliure (CEL) i la plataforma Deumil.cat, amb el suport d'altres entitats com el Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) estan impulsant una campanya per portar a terme una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal que el Parlament de Catalunya discuteixi i aprovi una llei de convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació pel pròxim 12 de setembre de l'any 2010.

Un any abans, el 13 de setembre del 2009, Arenys de Munt ja farà aquesta consulta. Es tracta d'una iniciativa de la CUP que té el suport d'ERC, CIU i AM2000, mentre que el PSC s'hi ha posicionat en contra. Segons el regidor independentista i president del MAPA, Josep Manel Ximenis, és 'molt important' que es pugui fer la consulta i que es 'debati obertament' sobre aquesta qüestió.
Ximenis confia que el 'tarannà independentista' d'Arenys de Munt ajudi a la victòria del 'sí' en aquesta consulta. Tot i això, el portaveu de la CUP recorda que es tractarà de resultats 'simbòlics' sense validesa legal. 'L'important és poder fer-ho, generar debat i fer pedagogia', sentència.

THE TIMES TAMBÉ DENUNCIA SAMARANCH.

Picture of fascist salute by IOC President Juan Antonio Samaranch sparks row
Joan Antonio Samaranch giving the fascist salute in 1974

Fotografia publicada per The Times. Amb un desplegament inusitat, The Times de Londres denuncia (11.8.2009) que un home que ha fet la salutació feixista en data tan recent com 1974, i que NO SE N´HA PENEDIT, no pot representar l'esport mundial ni presidir "honoríficament" el COI.
A continuació l´article del citat diari.

Web DDIS: www.democracyanddignityinsport.cat (adhesions etc.)


From The Times, August 11, 2009
A photograph showing Juan Antonio Samaranch giving the fascist salute in honour of General Franco has sparked calls for him to stand down as life president of the International Olympic Committee.
The photograph, taken in 1974, shows Mr Samaranch at a celebration to mark the 38th anniversary of the coup staged by General Franco in 1936 and which led to his victory in the Spanish Civil War three years later.
The image was published in the August edition of Sapiens magazine, a historical publication.
Campaigners have called for Mr Samaranch’s resignation, claiming that his past links to the Franco regime are not compatible with the “democratic and fraternal ideals of world sport”.


Mr Samaranch's links to the Franco regime during its dying days in the mid-1970s have long proved controversial in Spain.
Born into a wealthy family in Barcelona, he was head of the city’s council between 1973 and 1977. In the 1960s, he was procurator of the Cortes, the Spanish upper house of parliament when it was a puppet authority under Franco.
Mr Samaranch was appointed Sports Secretary by the dictator in 1967 and went on to become president of the Spanish National Olympic Committee during final years of Franco’s rule.
Mr Samaranch, 89, was IOC president between 1980 and 2001 before being made life president.
When Franco died in 1975, Mr Samaranch did not disguise his admiration for the man who had ruled Spain with ruthless repression for 36 years. He said: “The mandate of Francisco Franco has meant the longest period of prosperity and peace that our country has known for many centuries.”
The Democracy and Dignity in Sport (DDIS) campaign has about 1,000 supporters, among them James Petras, the US left-wing essayist and academic and Howard Zinn, a US political analyst.
Toni Strubell, of DDIS, said during the 1950s the IOC condemned the dictatorships of Hitler and Mussolini. But, he said, today the IOC had “zero credibility” because of the presence of Mr Samaranch at its head.
Mr Strubell said: “Mr Samaranch has never retracted (his words or support) for Franco. This is not a personal campaign but rather one to make sure no nomination like this occurs ever again in the highest office of sport. Pedagogy and good example must prevail in such a sensitive field as sport".
Mr Samaranch was credited for bringing financial stability to the IOC during the 1970s through lucrative television deals and sponsorships. But he was criticised for over-commercialisation of the Olympics and his personal fondness for being addressed as Excellency and staying in five-star presidential suites.
An IOC spokeswoman said: "President Samaranch has devoted much of his adult life to the Olympic movement and the promotion of Olympic values. His honorary position was awarded in recognition of his record of dedication to Olympic values."

PRIMERA PLAÇA D´HOMENATGE A V.A. BALLESTER

Vic serà la primera ciutat catalana que tindrà una plaça d'homenatge al creador de l'estelada

Vic serà la primera ciutat que tindrà una plaça dedicada a Vicenç Albert Ballester Camps, considerat com el dissenyador i difusor de la bandera estelada.

La votació d´ aquest punt però ha trencat la unitat de l´equip de govern. El PSC, que forma govern amb CiU i ERC, s?ha abstingut. El seu portaveu, Josep Burgaya, diu que els "sorprèn" que Ballester doni nom a un carrer quan altres figures més rellevants no tenen nom al nomenclàtor vigatà. Burgaya, en la seva intervenció, ha dit que des del PSC reivindiquen l´independentisme com "una de les cultures polítiques del país". El portaveu socialista però diu que no té massa sentit que la ciutat doni un nom a Vicenç Albert Ballester quan hi ha altres figures més rellevants d?aquesta cultura política nacionalista com Valentí Almirall, Antoni Rovira i Virgili o Domènec Martí i Julià, aquest darrer més proper a l´independentisme, encara no tenen un espai amb el seu nom.

La PxC també s´ha abstingut però per raons molt diverses. El seu portaveu i cap de l´oposició, Josep Anglada, ha destacat la vessant de Ballester com a defensor de la llengua. Anglada però ha dit que l´homenatjat estaria poc content pel mal estat actual de la llengua catalana que l´ha atribuït a la "invasió" del fenomen migratori "principalment procedent del Marroc".

La regidora d´ERC, Gràcia Ferrer, ha estat l?encarregada de defensar el fet que el fundador de l´estelada doni nom a una plaça de Vic. Considera que l´espai de davant la central és el millor perquè és un "emblema" de la cultura popular catalana. Ferrer deia que d´aquesta manera l´equip de govern "compleix" amb els requisits adquirits fa un any quan es va comprometre a enviar la proposta a la comissió municipal que designa els noms dels carrer.

El regidor i portaveu de CiU, Xavier Solà, ha destacat la figura de Ballester com a creador de l´estelada però també n´ha subratllat el seu perfil carlí.

Des de la CUP, Laia Jurado, ha atribuït al seu grup el fet que finalment el nom de Vicenç Albert Ballester doni nom a una plaça de la capital osonenca. La portaveu independentista ha assegurat que l?opció de donar el nom d?un carrer o plaça va ser proposada per ERC com alternativa a la seva proposta de fer onejar la bandera estelada, ideada per Ballester, a l´ajuntament de la ciutat.