CONVOCATÒRIA INVESTIDURA I BENVINGUDA PRESIDENT PUIGDEMONT.

 Diferents organitzacions catalanes i partits han fet una crida a la ciutadania catalana a la convocatòria de demà dijous 8 d'agost en què hi ha prevista la investidura del nou president de la Generalitat.

La convocatòria es farà a partir de les 8 del matí a Arc de Triomf (convocatòria ANC)  i Passeig Lluis Companys (convocatòria general), amb un acte posterior a les 9 del matí.

Estat Català també hi serem a la convocatòria unitària. 

I també donarem suport a la benvinguda que algunes entitats faran al president Carles Puigdemont, amb aquest cartell.

 

Catalunya és una colònia?

 Ahir "El Nacional" va publicar un article d'opinió de Jaume Clotet sobre si Catalunya és o no una colònia, hi ha punts molt evidents, però pensem que va bé llegir-lo després del tractament (o maltractament) que fan els Governs espanyols a Catalunya de forma continuada.     

CATALUNYA ÉS UNA COLÒNIA? - Jaume Clotet a "El Nacional".

Aquests dies s’han fet públiques les xifres, absolutes i en percentatge, de la inversió de l’Estat a Catalunya. Cap sorpresa. Durant els darrers nou anys, la inversió real a Catalunya ha estat sempre molt per sota de la inversió prevista, arribant al mínim el 2021, amb el 36% del previst. Per contra, a Madrid, durant aquests mateixos nou anys, la inversió real sempre ha estat molt per sobre del 100% del pressupostat, excepte un any, arribant al màxim el mateix 2021, amb el 184% de la inversió prevista. En total, durant aquests nou anys, l’Estat ha invertit a Catalunya 6.494 milions d’euros i a Madrid 12.570 milions. L’espoli i el càstig són evidents, estructurals, sistèmics. Hi ha qui diu que cal tenir en compte l’efecte capital de Madrid, pel qual l’Estat se sent obligat a invertir més enllà perquè hi ha tots els serveis centralitzats. Si acceptem aquesta premissa, cal preguntar-se si no ens convé convertir Barcelona en capital d’un Estat, per invertir-hi més en virtut d’aquest efecte capital. La segona pregunta que ens hem de fer és; si Madrid és la metròpoli que cal alimentar constantment a partir dels nostres recursos, Catalunya és una colònia de Madrid?

Segons el DIEC, una colònia és un “territori sotmès al domini polític, militar i econòmic d’una potència forana, regit generalment per una legislació especial”. He buscat altres definicions i totes s’assemblen. Particularment m’agrada la de Cornell Law School: “El colonialisme és l’acte de poder i dominació d’una nació, per l’apropiació o el manteniment total o parcial del control polític sobre una altra nació sobirana”. La definició del diccionari de la Universitat d’Oxford és tan senzilla com precisa: “Una colònia és un país o una àrea que és governada per persones d’un altre país, més poderós”. Crec que és evident que Catalunya s’inclou a la definició.

En termes generals, una colònia té altres elements comuns. La metròpoli manté el control de la colònia per extreure’n un rendiment constant de recursos econòmics, que és el motiu fonamental pel qual té una colònia. Una colònia és una inversió que dona uns dividends cada any, que enriqueixen la metròpoli i empobreixen la colònia. L’extracció de recursos és la base del colonialisme. Sempre ha estat així. Un segon element és el supremacisme cultural, de manera que la llengua i la cultura de la metròpoli són la llengua i la cultura de prestigi a la colònia, encara que els autòctons tinguin altres llengües i cultures. La substitució lingüística n’és un efecte derivat. Un tercer element és el fet que, malgrat que la colònia pugui o no tenir un cert nivell d’autogovern, la darrera paraula sempre la té la metròpoli, que té reservats en exclusiva els elements estratègics de l’administració colonial: el sistema judicial, les duanes, la xarxa de transports crítics, les forces de seguretat o el sistema de recaptació d’impostos. En tots aquests centres de poder hi ha personal de la metròpoli, no pas de la colònia. El personal de la colònia gestiona tot allò que no és essencial per a la permanència del sistema colonial. Un quart element és el trasllat, si s’escau, de població des de la metròpoli a la colònia. Ho hem vist sempre: als Estats Units sota dominació anglesa, a l’Amèrica espanyola o a l’Algèria francesa.

Només hi ha un element —d’altra banda, discutible— que branden els que diuen que Catalunya no és una colònia, que és la suposada distància geogràfica que hi sol haver entre la metròpoli i la colònia. Aquesta circumstància és fruit de la història, més que no pas altra cosa. Però, tanmateix, és discutible i no és un element substancial si la resta de condicions es compleixen inexorablement. En tot cas, potser és interessant llegir en aquest punt un fragment d'España invertebrada, publicada l’any 1921 per Ortega y Gasset, una obra molt recomanable. “El proceso de desintegración avanza en riguroso orden de la periferia al centro. Primero se desprenden los Países Bajos y el Milanesado; luego, Nápoles. A principios del siglo XIX se separan las grandes provincias ultramarinas, y a fines de él, las colonias menores de América y Extremo Oriente. En 1900, el cuerpo español ha vuelto a su nativa desnudez peninsular. ¿Termina con esto la desintegración? Será casualidad, pero el desprendimiento de las últimas posesiones ultramarinas parece ser la señal para el comienzo de la dispersión, intrapeninsular. En 1900 se empieza a oír el rumor de regionalismos, nacionalismos, separatismos… Es el triste espectáculo de un larguísimo, multisecular otoño, laborado periódicamente por ráfagas adversas que arrancan del inválido ramaje enjambres de hojas caducas.”

Per tant, no és només que alguns catalans tinguem la consciència de ser una colònia, o almenys de ser tractats com si ho fóssim. És que ells, els espanyols (o els castellans, com li agradava especificar a Ortega y Gasset) també ho saben. Ho saben perfectament, molt millor que nosaltres. Saben que som una colònia perquè no ens consideren com a iguals. Això es veu constantment, també en temes més o menys anecdòtics. Un exemple: per què reivindiquen l’espanyolitat de Gibraltar (annexada a la Gran Bretanya el 1714) i no la de Perpinyà (annexada a França el 1659)? Perquè els gibraltarencs són essencialment andalusos, mentre que els rossellonesos són catalans, senzillament. Si assumim tota aquesta realitat, també cal assumir que una colònia acaba sempre amb un procés de descolonització, i la primera passa sempre és la descolonització mental.

AVUI ENS HA DEIXAT L'ENCARNA D'ESTAT CATALÀ.

 Avui ens ha deixat l'Encarna, militant històrica de moltes organitzacions internacionalistes i d'Estat Català. Una constant lluitadora per la llibertat i la independència del nostre poble i una gran companya.

Bon viatge als guerrers i guerreres que han estat sempre fidels al seu poble. Vas ser un exemple i et recordarem sempre.

      

 

CARTELL D'ESTAT CATALÀ, SOBRE EL MOMENT POLÍTIC.

 

CARTELL D'ESTAT CATALÀ A LES ELECCIONS EUROPEES.

 Cartell d'Estat Català en aquestes eleccions europees.

Animem a votar una candidatura del país, que faci sentir una veu clara i independentista i que sigui una representació conseqüent d'aquest país dins dels fòrums europeus.

Prioritzem, com sempre, la visió del país, davant la visió del partit, sobretot a l'exterior.   

 

CARTELL DE SUPORT ELECTORAL D'ESTAT CATALÀ .

 

SOBRE ELS GERMANS BADIA

 

El passat diumenge vam fer un acte d'homenatge a Josep i Miquel Badia en el lloc on van ser assassinats fa 88 anys, no cal dir que la nostra història sempre ens l'expliquen els altres i sobretot cuinada pels adversaris polítics, sempre amatents per a qualificar als independentistes de propers al feixisme en el seu discurs oficial.

Sempre va bé repassar dades dels personatges dels quals estem parlant per a fer-nos una idea més aproximada, fora del discurs oficial.

Josep i Miquel Badia es van afiliar al partit Estat Català el mateix any de la seva fundació, el 1922. Josep tenia 19 anys i Miquel 16 anys i van militar sempre a Estat Català fins que van ser assassinats. És a dir 14 anys de militància independentista sense interrupció.

Miquel també va ser cofundador de Bandera Negra i va participar al Complot de Garraf contra la monarquia espanyola i els caps militars espanyols.

Cap dels dos germans va ser un intel.lectual, sinó que eren persones d'acció, podem veure escrita l'anècdota de la manifestació del 17 de febrer de 1936 per a celebrar el triomf del Front d'Esquerres, els guàrdies d'assalt tenien l'ordre de retirar la bandera estelada que presidia la manifestació, una vegada enfront dels guàrdies Josep va agafar l'estelada i va avançar sol de cara la policia, de sobte moltes persones el van seguir, els guàrdies no es van atrevir a disparar i així van continuar encapçalats per l'estelada fins la plaça de la Generalitat, aquestes i moltes altres anècdotes ens donen una idea del caràcter dels dos germans (1).

Però tenien altres aspectes positius ja que eren bons organitzadors, sense ells no s'hauria pogut fer tant ràpida la reeestructuració de les JEREC, que era una part important de l'estructura bàsica d'Estat Català, conjunta amb ERC.

Van defensar sempre les Institucions pròpies, enfrontant-se a tothom quan Miquel va ser Cap del servei d'Ordre Públic el 1934, al mateix temps que eren permeables a qualsevol mobilització contra els Governs espanyols, com els Fets del 6 d'octubre.

Entre tot això cal destacar que estaven dins de Socors Roig, aspecte que sempre s'ha volgut passar desapercebut per part d'un tipus de premsa i d'historiadors. Recordem que el Socors Roig Internacional (SRI) tenia una secció a Catalunya amb el nom de Socors Roig de Catalunya i era una organització d'ajut antifeixista que tenia membres de diferents organitzacions i partits antifeixistes i entre ells Estat Català i els Germans Badia, fins al punt que tenien molts afiliats en alguns districtes barcelonins com el Districte VI, a més a més Estat Català tenia un membre al Comitè Nacional de Socors Roig de Catalunya, en la persona de Miquel Sales a la Secretaria d'Adminitració del Comitè.

En aquesta organització antifeixista també hi eren els dirigents d'Estat Català Joan Cornudella, Anna Murià, Jaume Creus i Ventura, Joan Layret, Josep Munté, Josep Tramunt, Lluis Serres, Martí Torrent, Pere Llussà, Vicenç Borrell...i també la germana Anna Badia, entre d'altres (2) .

No cal dir que algunes d'aquestes persones van ser referents en la posterior formació del Front Nacional de Catalunya (FNC), en la resistència antifranquista i alguns d'ells (com en Pere Llussà) van morir a mans de la Gestapo. Però com sempre va guanyar la versió oficial que EC i els germans Badia eren propers al feixisme.

No cal molt per a desmuntar les mentides, quan el 28 d'abril de 1936 uns pistolers van matar els germans Badia, l'organització antifeixista Socors Roig de Catalunya va fer un comunicat contra l'assassinat dels dos germans.

L'autoria de l'assassinat mai es va destapar, dos periodistes que volien investigar i destapar el cas van ser amenaçats de mort: Avel.lí Artís Gener Tísner va haver de fugir un temps i Josep Maria Planes va ser assassinat amb set trets a la Rabassada el 25 d'agost de 1936.

L'autoria de l'assassinat no era possible saber-la, potser amb el pas dels anys ho sabrem. Les sospites anaven des de Renovación Española i Falange Española, passant per la FAI, les disputes personals amb el President Companys, les màfies del joc, etc.

Amb opinions qualificades com la de Peer Gynt a la revista el Be Negre (3) o la del conegut independentista Emili Granier-Barrera que apuntaven al feixisme.

Podem trobar moltes opinions de l'època en què diuen que no estan d'acord amb els mètodes empleats però que els Badia van tenir la valentia de plantar cara al mon del crim i les màfies organitzades (4).

Tenien molts enemics, però tot just per aquesta raó es va criticar tant la denegació del permís d'armes que tenien i que els deixava indefensos davant qualsevol agressió tenint en compte la quantitat d'armes que circulava per Barcelona el 1936.

Els germans Badia no podien ser gaire propers al feixisme, si la figura internacional més representativa al seu enterrament va ser el parlamentari laborista britànic Oliver Baldwin i els polítics catalans que encapçalaven eren el Vicepresident del Parlament de Catalunya Jaume Serra i Húnter, el batlle de Barcelona Carles Pí i Sunyer i tres Consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya.

En 14 anys de militància independentista l'únic objectiu reconegut era catalanitzar el país per a tenir el terreny preparat per a la independència.

(1) PLANCHART, Josep. Miquel i Josep Badia i Capell, Barcelona, Fundació President Macià 1992. pag. 10

(2) Arxiu Nacional de Catalunya. Socors Roig Internacional. Grup Germans Badia.

(3) Peer Gynt era un seudònim, el periodista era Eugeni Xammar i ho va publicar al Be Negre el 13 de maig de 1936

(4) segons es recull en el llibre Miquel Badia, vida i mort d'un líder separatista, RUBIRALTA, Fermí. Ed. Duxelm. Barcelona 2011. Pàgina 167.