dimarts, 28 de setembre del 2010
Solidaritat amb Askapena.
Aquesta matinada un operatiu de la policia espanyola ha detingut en diferents ciutats d’Euskal Herria , set coneguts militants de l’organització de solidaritat internacionalista basca Askapena sota l’acusació de ser l’aparell d’internacional de l’organització armada ETA. Madrid vol de totes maneres posar pals a les rodes i boicotejar el procés democràtic que ha iniciat l’esquerra aberztale els darrers mesos. Ja ho van fer primer amb els dirigents polítics com Arnaldo Otegui i tota la mesa nacional de Batasuna, després amb Rafa Díez de LAB, la joventut de Segi, la setmana pasada la gent d’Ekin i ara toca a Askapena. Els detinguts són gent pública i molt coneguda tant a Euskal Herria com a nivell internacional pel seu compromís amb els processos d’alliberament nacional i social. Arreu del món és conegut el treball solidari d’Askapena amb Nicaragua, Cuba, Colòmbia, Veneçuela, Palestina, Kurdistan, Guatemala, Salvador,etc.
L’esquerra abertzale s’ha de mantenir ferma i no caure en les provocacions dels aparells de l’estat espanyol que volen sabotejar el procés de pau.
Fem una crida a les organitzacions progressistes d’arreu a denunciar i mobilitzar-se contra les detencions arbitràries i la vulneració permanent dels drets humans a Euskal Herria.
Solidaritat amb les detingudes i detinguts d’Askapena.
Comitè Català de Solidaritat Internacionalista.
Països Catalans, 28 de setembre 2010.
dilluns, 27 de setembre del 2010
diumenge, 26 de setembre del 2010
dimecres, 22 de setembre del 2010
MANIFEST 11 SETEMBRE 2010
MANIFEST 11 DE SETEMBRE 2010
Catalanes i catalans:
Un any més, ens reunim amb motiu de la Diada Nacional, en aquest emblemàtic espai del Fossar de les Moreres símbol de tots els caiguts en defensa de les nostres llibertats nacionals.
El seu alt compromís amb la nació ens obliga a continuar la lluita fins la victòria final que s’albira cada cop més pròxima. És una herència que no podem traïr si volem ser lliures.
La lluita per l’alliberament nacional, contra la imposició fa 300 anys que dura. Però en aquesta Diada del 2010 estem a les portes d’una oportunitat sense precedents. Vivim un moment històric que no podem malmetre. Una oportunitat, que com no podia ser d’altra manera, ha sorgit de l’organització popular. Al marge d’uns partits polítics que no han volgut escoltar la ciutadania ni comprometre’s amb els ideals de democràcia i llibertat. Tenim un poble en moviment cap a la llibertat i ara ja és imparable. Aquest és l’esperit que va néixer ara fa un any a Arenys de Munt. El d’un poble que guanya la seva llibertat passant per sobre de les imposicions del colonialisme espanyol i francès, però també de l’immobilisme d’aquesta classe política catalana esclava dels seus interessos particulars que els fa covards.
Aquest ha estat un any històric. La Diada del 2009 va obrir la porta a un any en què centenars de milers de catalans i catalanes van decidir dir PROU! i passar a l’acció. A l’autoorganització popular per la independència dels Països Catalans. Aquest és l’esperit d’Arenys de Munt que s’escampa de forma imparable com un alè d’esperança per tots els pobles i ciutats catalans i que esclata en la històrica manifestació del 10 de juliol. Un milió i mig de catalans i catalanes que van sortir al carrer a demostrar que volem la llibertat i que ningú ens la podrà negar. Un milió de persones que van cridar SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DEDIDIM.
Per això avui, com ahir, però amb més força que mai, volem clamar que no acceptarem que es continui vulnerant la voluntat del poble català. I que no ens quedarem de braços plegats davant la imposició espanyola i francesa. Els partits polítics ens han enganyat i encara ara insisteixen en l’Estatut. La sentència del Tribunal Constitucional no és altra cosa que l’evidència de la falta de democràcia existent en aquest Estat espanyol. Amb sentència o sense l’Estatut no era el camí cap a la llibertat nacional per a la nostra nció. Tot el contrari. La via autonomista està morta i la independència és l’únic camí. La sentència del Constitucional ha mostrat al món com es vulnera a l’Estat espanyol impunement les decisions democràtiques. Un estat que tomba per decret allò que els ciutadans han decidit a les urnes a Catalunya o que il•legalitza partits polítics a Euskal Herria privant a centenars de milers de ciutadanes i ciutadans de qualsevol expressió política no es pot qualificar de democràtic.
Nosaltres, els i les independentistes revolucionàries continuem el combat per la llibertat. Ara ja som milions els que clamem SOM UNA NACIÓ TENIM DRET A DECIDIR. Avui és un crit de voluntat, demà serà una realitat. Vulguin o no vulguin. En tenim tot el dret i no demanerem permís. El poble català s’ha posat a caminar. Està en marxa. Ha donat una lliçó al món de voluntat popular, de democràcia participativa sorgida des del propi poble. Les consultes per la independència que s’han fet i es faran poble a poble han fet història. Democràcia real. Organitzada pel poble perquè el poble es pugui expressar en llibertat. I el poble diu que vol LA SOBIRANIA. QUE VOLEM LA INDEPENDÈNCIA.
Ara fa 300 anys que la nostra nació va començar a ser ocupada a partir del País Valencià. I DIEM PROU! som una nació i tenim dret a decidir. Tenim dret a l'autodeterminació. ÉS L'HORA DE LA LLIBERTAT I DE LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT.
No podem acceptar que ni Madrid ni París dicti el futur del nostre país. Cap tribunal ens dirà si som legals o no com a poble. No ho permetre’m. Ara més que mai, cal la unitat de la societat catalana i de l'independentisme que donin resposta a les continues agressions espanyoles i per tal de fer respectar la voluntat del poble català. Les consultes per la independència sorgides de l’esperit d’Arenys de Munt i del 10-J són la màxima expressió d’allò que sempre hem defensat des d’aquesta tribuna. Des de la Comissió Independentista Fossar de les Moreres. Que era la unitat de l’independentisme en els espais d’acció. La unitat en el treball per la llibertat que ens faria forts. Ara les consultes han demostrat que aquesta idea no fa fort l’independentisme. EL FA IMPARABLE. Aquest ja no és un poble que només resisteix, és un poble que construeix el seu futur com a nació lliure contra l’ocupació espanyola i francesa.
Sense oblidar, a més, que la defensa del país no passa només per la lluita per l’autodetermincació, sinó per moltes lluites del dia a dia. Contra els intents de trinxar el territori en profit d’interessos capitalistes aliens als interessos de les classes populars. La lluita contra el quart cinturó, la MAT, el cementiri nuclear que ens volen imposar a Ascó i tantes altres coses.
La lluita per la construcció nacional també és la lluita contra la precarietat laboral. I ara encara més en plena crisi econòmica en què el capital, amb la submissa col•laboració dels governs de torn estan fent pagar als de sempre, als febles, al poble, als treballadors i treballadores, els plats trencats mentre continuen acumulant fortunes especulatives durant anys. Aquí també cal la resposta popular en forma de vaga general. O que mentre les immobiliàries especulen la gent no té accés a un habitatge digne.
Hem de seguir denunciant la negació dels nostres drets lingüístics i de la nostra identitat. El català està esquarterat i afeblit. Discriminat i en algunes parts de la nació perseguit.
Ara més que mai la resistència popular està en marxa a casa nostra. Cal plantar cara sense por. Contra Espanya, contra França i contra aquest sistema capitalista i patriarcal depredador. Hem passat a l'acció. L'alliberament nacional, la construcció d'uns Països Catalans reunificats, independents i socialistes, serà una realitat si mantenim la unitat popular. Serà una realitat perquè nosaltres, catalans i catalanes, ho volem. El camí s’ha de continuar fent i de ben segur tindrà dificultats encara, però la fita és la llibertat.
VISCA LA REÚBLICA CATALANA INDEPENDENT!!
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS LLIURES!!
VISCA LA TERRA!!
Comissió Independentista Fossar de les Moreres
Catalanes i catalans:
Un any més, ens reunim amb motiu de la Diada Nacional, en aquest emblemàtic espai del Fossar de les Moreres símbol de tots els caiguts en defensa de les nostres llibertats nacionals.
El seu alt compromís amb la nació ens obliga a continuar la lluita fins la victòria final que s’albira cada cop més pròxima. És una herència que no podem traïr si volem ser lliures.
La lluita per l’alliberament nacional, contra la imposició fa 300 anys que dura. Però en aquesta Diada del 2010 estem a les portes d’una oportunitat sense precedents. Vivim un moment històric que no podem malmetre. Una oportunitat, que com no podia ser d’altra manera, ha sorgit de l’organització popular. Al marge d’uns partits polítics que no han volgut escoltar la ciutadania ni comprometre’s amb els ideals de democràcia i llibertat. Tenim un poble en moviment cap a la llibertat i ara ja és imparable. Aquest és l’esperit que va néixer ara fa un any a Arenys de Munt. El d’un poble que guanya la seva llibertat passant per sobre de les imposicions del colonialisme espanyol i francès, però també de l’immobilisme d’aquesta classe política catalana esclava dels seus interessos particulars que els fa covards.
Aquest ha estat un any històric. La Diada del 2009 va obrir la porta a un any en què centenars de milers de catalans i catalanes van decidir dir PROU! i passar a l’acció. A l’autoorganització popular per la independència dels Països Catalans. Aquest és l’esperit d’Arenys de Munt que s’escampa de forma imparable com un alè d’esperança per tots els pobles i ciutats catalans i que esclata en la històrica manifestació del 10 de juliol. Un milió i mig de catalans i catalanes que van sortir al carrer a demostrar que volem la llibertat i que ningú ens la podrà negar. Un milió de persones que van cridar SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DEDIDIM.
Per això avui, com ahir, però amb més força que mai, volem clamar que no acceptarem que es continui vulnerant la voluntat del poble català. I que no ens quedarem de braços plegats davant la imposició espanyola i francesa. Els partits polítics ens han enganyat i encara ara insisteixen en l’Estatut. La sentència del Tribunal Constitucional no és altra cosa que l’evidència de la falta de democràcia existent en aquest Estat espanyol. Amb sentència o sense l’Estatut no era el camí cap a la llibertat nacional per a la nostra nció. Tot el contrari. La via autonomista està morta i la independència és l’únic camí. La sentència del Constitucional ha mostrat al món com es vulnera a l’Estat espanyol impunement les decisions democràtiques. Un estat que tomba per decret allò que els ciutadans han decidit a les urnes a Catalunya o que il•legalitza partits polítics a Euskal Herria privant a centenars de milers de ciutadanes i ciutadans de qualsevol expressió política no es pot qualificar de democràtic.
Nosaltres, els i les independentistes revolucionàries continuem el combat per la llibertat. Ara ja som milions els que clamem SOM UNA NACIÓ TENIM DRET A DECIDIR. Avui és un crit de voluntat, demà serà una realitat. Vulguin o no vulguin. En tenim tot el dret i no demanerem permís. El poble català s’ha posat a caminar. Està en marxa. Ha donat una lliçó al món de voluntat popular, de democràcia participativa sorgida des del propi poble. Les consultes per la independència que s’han fet i es faran poble a poble han fet història. Democràcia real. Organitzada pel poble perquè el poble es pugui expressar en llibertat. I el poble diu que vol LA SOBIRANIA. QUE VOLEM LA INDEPENDÈNCIA.
Ara fa 300 anys que la nostra nació va començar a ser ocupada a partir del País Valencià. I DIEM PROU! som una nació i tenim dret a decidir. Tenim dret a l'autodeterminació. ÉS L'HORA DE LA LLIBERTAT I DE LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT.
No podem acceptar que ni Madrid ni París dicti el futur del nostre país. Cap tribunal ens dirà si som legals o no com a poble. No ho permetre’m. Ara més que mai, cal la unitat de la societat catalana i de l'independentisme que donin resposta a les continues agressions espanyoles i per tal de fer respectar la voluntat del poble català. Les consultes per la independència sorgides de l’esperit d’Arenys de Munt i del 10-J són la màxima expressió d’allò que sempre hem defensat des d’aquesta tribuna. Des de la Comissió Independentista Fossar de les Moreres. Que era la unitat de l’independentisme en els espais d’acció. La unitat en el treball per la llibertat que ens faria forts. Ara les consultes han demostrat que aquesta idea no fa fort l’independentisme. EL FA IMPARABLE. Aquest ja no és un poble que només resisteix, és un poble que construeix el seu futur com a nació lliure contra l’ocupació espanyola i francesa.
Sense oblidar, a més, que la defensa del país no passa només per la lluita per l’autodetermincació, sinó per moltes lluites del dia a dia. Contra els intents de trinxar el territori en profit d’interessos capitalistes aliens als interessos de les classes populars. La lluita contra el quart cinturó, la MAT, el cementiri nuclear que ens volen imposar a Ascó i tantes altres coses.
La lluita per la construcció nacional també és la lluita contra la precarietat laboral. I ara encara més en plena crisi econòmica en què el capital, amb la submissa col•laboració dels governs de torn estan fent pagar als de sempre, als febles, al poble, als treballadors i treballadores, els plats trencats mentre continuen acumulant fortunes especulatives durant anys. Aquí també cal la resposta popular en forma de vaga general. O que mentre les immobiliàries especulen la gent no té accés a un habitatge digne.
Hem de seguir denunciant la negació dels nostres drets lingüístics i de la nostra identitat. El català està esquarterat i afeblit. Discriminat i en algunes parts de la nació perseguit.
Ara més que mai la resistència popular està en marxa a casa nostra. Cal plantar cara sense por. Contra Espanya, contra França i contra aquest sistema capitalista i patriarcal depredador. Hem passat a l'acció. L'alliberament nacional, la construcció d'uns Països Catalans reunificats, independents i socialistes, serà una realitat si mantenim la unitat popular. Serà una realitat perquè nosaltres, catalans i catalanes, ho volem. El camí s’ha de continuar fent i de ben segur tindrà dificultats encara, però la fita és la llibertat.
VISCA LA REÚBLICA CATALANA INDEPENDENT!!
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS LLIURES!!
VISCA LA TERRA!!
Comissió Independentista Fossar de les Moreres
dimecres, 1 de setembre del 2010
ES VAN CLARIFICANT POSICIONS DINS DEL CAMP INDEPENDENTISTA.
Esperem que en algún moment podrem veure una única formació independentista al Parlament català. De moment aquesta és la situació:
Suma Independència dóna suport a Reagrupament · Els Verds-Alternativa Verda i el Partit Republicà Català s'adhereixen a la formació de Laporta
Reagrupament i Solidaritat Catalana han començat a atreure formacions de l'independentisme extraparlamentari, que fins ara formaven part de la coalició Sí-Coalició per la Independència, que s'ha començat a descompondre: Els Verds-Alternativa Verda i el Partit Republicà de Catalunya han pactat amb la formació de Joan Laporta i Suma Independència, liderada per Enric Canela, s'incorpora a Reagrupament i negociarà perquè la resta de membres de la coalició Sí també ho facin.
Segons que afirmen en un comunicat Suma Independència i Reagrupament, el suport es formalitzarà el proper 5 de setembre, en la inauguració del local de Reagrupament a Igualada. Enric Canela, l'impulsor de Suma Independència, ha explicat a VilaWeb que pactava amb la formació de Joan Carretero però que no es desvinculava pas de la coalició Sí i que continuaria treballant perquè tots els membres d'aquesta facin el mateix. Ara per ara, diu que el seu objectiu és fer de pont entre totes dues parts i no pactar cap posició a les llistes de Reagrupament.
Ara, uns altres partits i associacions d'aquesta coalició nascuda del Manifest del 12 d'Abril i la Conferència Nacional del Sobiranisme el proppassat 28 de juliol, han decidit integrar-se a Solidaritat Catalana; són els Verds-Alternativa Verda i el Partit Republicà de Catalunya. A més, el Cercle Català de Negoci ha decidit participar amb un representant a cada candidatura que tingui la proclamació de l'estat català al programa. Així, un membre de l'associació, Àlex Sanchez, formarà part de les llistes de Solidaritat i Joan Canadell, el secretari general del CCN, és el número cinc de les llistes de Reagrupament per Barcelona.
Els membres que encara integren la coalició Sí i no s'han posicionat ni per uns ni per uns altres són la Crida per la Terra, la CUP d'Arenys de Munt, Força Catalunya i el Bloc Sobiranista Català.
El mapa de l'independentisme es va definiint
Mica en mica es va definint el panorama polític de l'independentisme en aquest context pre-electoral. De moment hi ha tres candidatures clares: Esquerra, Reagrupament i Solidaritat. Aquestes dues últimes formacions han començat a incorporar partits i institucions que fins ara integraven la coalició Sí. Queda per veure què faran les altres formacions que en formen part.
I també va quedant clar que Reagrupament i Solidaritat van fent camí per separat. A més, malgrat el comunicat d'ahir de Joan Carretero, en què mantenia l'oferiment a Laporta de pactar fins després de les primàries d'aquest dissabte, 4 de setembre, l'ex-president del Barça va insistir ahir que un cop aprovessin les seves llistes ja no hi hauria cap possibilitat de pactar. En tot cas, ha deixat per després de les eleccions la possibilitat de pactar amb diputats independentistes d'altres formacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)