TANCAMENT DE L´AVE TOLEDO-ALBACETE ( L´ESPANYA IMPOSSIBLE)

Com si vulguessin donar la raó a Germà Bel, ahir es va tancar la línia espanyola del "AVE Toledo-Albacete" amb una mitjana de 9 passatgers per dia (i no en tot el tram).

I això passa quan es fan grans obres faraòniques només amb criteris polítics. Quan durarà l´AVE d´Extremadura? o s´obrirà mai totalment l´aeroport de La Manxa ?
Volien estructurar una Espanya feta a la seva mida, amb uns territoris que ells mateixos ja havien desestructurat.
Cal que responguin: Perquè els espanyols son els segons del mon en km de vies d´alta velocitat ? I perquè no han pensat mai en l´alta velocitat per a les Castillas ?

Com podem continuar en un estat tan impossible. No és estrany que els mateixos periodistes espanyols escriguin aquests articles:


" Empiezan a cerrar líneas del tren de Alta Velocidad por carecer de demanda. Ni los gobiernos de Aznar ni los de Zapatero entendieron que España, excepto los traslados muy largos, es ideal para la media velocidad, que es hasta un tercio de la inversión del AVE y mucho más barato su mantenimiento.

Ahora los ejecutivos, los que pueden pagar los altos precios de la alta velocidad, viajan en AVE. El resto de la población se ha quedado sin trenes alternativos y retorna al autobús. No se han hecho inversiones en trenes de mercancías que aumentan la productividad y la competitividad.

El final del AVE entre Toledo, Cuenca y Albacete es el primer acto para desmontar la España de los faraones, en cuya burbuja han estado viviendo los ministros de Fomento, desde Álvarez Cascos hasta José Blanco ".

EL INSTITUTO CERVANTES NO PATEIX RETALLADES. QUINA CASUALITAT ¡¡¡

Bon article del bloc d´en Miquel M.
Ara que el "nostre govern" retalla a les comunitats catalanes a l´exterior, a la nostra cultura i a la nostra educació. Va bé saber que altres cultures veïnes no ho han entès gens, això de les retallades.

El disposar d'un estat propi garanteix un flux de diners molt estable per la promoció de la pròpia cultura i llengua, tant a l'interior com a l'exterior. Això consolida l'existència de milers d'artistes plàstics, cantants, orquestres de música, grups de teatre, cineastes, compositors, escriptors, en la llengua i cultura pròpies tant a l'interior com a l'estranger.
Un exemple ben clar és Espanya. Espanya, com a gran país europeu, disposa d'un gran institut per a “Difundir la cultura española y la cultura en español”. Amb això no es refereixen pas a les cultures i les llengües espanyoles. Perquè, a quina de les llengües i cultures que hi ha a Espanya es refereixen? Parlar de la llengua espanyola és igual d'absurd com parlar de la llengua suïssa o de la llengua europea, o de la llengua belga i de la cultura belga.
Però el món això s'ho creu i ja sabem que a ells els interessa mantenir aquest malentès.
Bé, amb un estat propi, els castellans disposen de: 103.000.000 d'euros anuals per a promocionar la llengua castellana i la cultura castellanoparlant.
Disposen de grans seus a 78 ciutats del món, a 44 països.
Amb aquests diners poden pagar a 3.500 , artistes plàstics, arquitectes, científics, investigadors, pensadors, crítics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes, editors, comissaris, músics, creadors... Tots ells o el 99% per a difondre la seva llengua i la seva cultura.

S'han organitzat 2500 projeccions, 500 cercles de cinema, 450 concerts, tallers i presentacions musicals, 495 conferències, 375 exposicions, 250 tallers sobre la seva cultura, 200 taules rodones, i han pogut promoure el Dia de l'espanyol, no referint-se pas al ciutadà espanyol, referint-se a la llengua erròniament dita així, a la seva llengua, la llengua de Cervantes (bé, potser si, potser no) però de segur la llengua de tots els dictadors que ha conegut la península Ibèrica.
Aquest dia està pensat com a festa per a tots aquells que parlen la seva llengua. És a dir, els catalans no hi estem convidats.

Com si fos poc, la crisi no ha afectat gens (gens però gens ni mica!) el pressupost de l'esmentat institut.

El pressupost de l'Institut Cervantes dels darrers 3 anys:

2009 – 102,4 milions d'euros
2010 – 103 milions d'euros
2011 – 103 milions d'euros

Catalunya, com ja sabreu, no disposa d'un flux de diners estable per a la promoció de la cultura i llengua catalanes. Cada any que passa perdem l´oportunitat de donar suport a milers d'artistes escriptors, arquitectes, científics, investigadors, pensadors, crítics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes, editors, comissaris, músics, creadors, etcètera, que vulguin promocionar la nostra cultura arreu del món. (Recordo que estic parlant només de promocionar la nostra llengua i cultura només a l'exterior). Ja et pots imaginar el potencial de tenir una eina constant tan potent per a fer conèixer la pròpia cultura i llengua. No és estrany que ningú ens conegui fora de Catalunya.

El pressupost de la Generalitat dels darrers 2 anys per a les comunitats a l'exterior dedicades a promocionar la cultura i la llengua catalana ha estat:
2009 – 2,5 milions
2010 – 2,5 milions
2011 – ?? probablement la meitat amb molta sort.

Probablement sabreu que la Generalitat ha tallat el flux de diners a totes les comunitats a l'exterior, amb la qual cosa desenes d'artistes, escriptors catalans, conferenciants catalans, etc, han vist suspesos els seus programes a l'estranger.

Així estem, som els que més paguem i a sobre els ÚNICS que hem de retallar en promoció de cultura a l'exterior.
Segurament, amb un estat propi podrem multiplicar aquesta despesa per 10. Un altre argument, que alhora és econòmic i cultural, per a desitjar més que mai tenir un ESTAT PROPI.


1
http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/discurso_plan_accion_cultural_2011.htm

2 “Instituto Cervantes no sufrirá recortes presupuestarios en 2011”
http://www.letralia.com/237/0722cervantes.htm

3
2009 - 102,4 milions d'euros
(source: http://www.finanzas.com/noticias/formacion/2008-10-06/48704_directora-instituto-cervantes-califica-presupuesto.html)

4
2010 – 103 milions d'euros
2011 – 103 milions d'euros
(source: http://noticierodiario.com.ar/el-instituto-cervantes-cumple-20-anos/).

5
Pressupost per a les comunitats a l'exterior (dedicades a promocionar la cultura i la llengua catalana)
2009 – 2,5
2010 – 2,5
2011 – ??
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=16373

6
http://www.directe.cat/noticia/114020/la-generalitat-comenca-les-retallades-per-les-comunitats-catalanes-a-l-exterior
Publicat per Miquel Marzabal

STRUBELL: Indignats, ahir, avui o sempre ?

Que no ens en distreguin. Necessitem un estat propi on exercir la justícia i la convivència

La paraula indignats s'ha posat molt de moda darrerament. Fantàstic. Els temps ho requereixen. Recordo que l'any 2001 quan pensàvem un nom per a una entitat que havia de lluitar pel retorn dels papers de Salamanca, algú va trobar excessivament decimonònic el nom de Comissió de la Dignitat. Jo pensava que era un nom clavat per a una entitat memorialista enclavada en un estat incapaç de superar una dictadura. Ara s'ha posat de moda el mot. Millor. Arcadi Oliveres, en parlar dels indignats, ha distingit sàviament entre els partits de govern, que defineix com a “obedients” als grans interessos, i els que no ho són, sense ficar tots els partits al mateix sac. Caldria recordar que al nostre Parlament hi ha un petit grup –maleït tant pels poderosos com pels decorosos– que sí practica la indignació tant com pot. Un grup que s'ha rebel·lat contra les subvencions compensatòries a Endesa (per les nevades del 8 de març), contra la llei d'hipoteques i contra el finançament de partits i les abusives dietes dels parlamentaris, sense atraure –no cal dir-ho– l'atenció dels mitjans. Un grup, cal dir, que no ha tingut la mateixa sort que els acampats a la plaça Catalunya ja que la seva acampada (per reclamar la llibertat del poble català) sí va ser desallotjada sense contemplacions del parc de la Ciutadella per la policia política d'Hereu.

Penso que el moviment dels indignats ha de tenir ben clar com ha de pagar solucions per a les justes reivindicacions socials, polítiques i culturals presents a les acampades de Barcelona i Girona, etcètera. Té tota la raó Víctor Alexandre quan escriu en una web de Sant Cugat: “Hem de tenir present que, sense diners, tota reclamació de polítiques socials està abocada al fracàs. I Catalunya no té diners perquè els seus diners se'ls queda un altre. Així de clar”. Aquest, i cap altre, ha de ser el primer objectiu i motor de la indignació dels catalans progressistes. Que no ens en distreguin ni els indignats, ni l'establishment. Necessitem un estat propi on exercir la justícia i la convivència.

* Article publicat a El Punt

ATAC DIRECTE CONTRA EL CATALÀ AL PAÍS VALENCIÀ

ARTICLE CLAR DE L´ESCRIPTORA ISABEL-CLARA SIMÓ sobre els atacs directes contra la llengua al País Valencià per part del PP (per cert, aquest mateix partit amb el qual vol pactar CiU a Tarragona).

Voldria insistir sobre la catàstrofe lingüística que es prepara al País Valencià. El conseller de Cultura, Font de Mora, seguint ordres de la Generalitat Valenciana, estimulada pels resultats –no tan bons com creien, però que garanteixen la impunitat governamental– de les municipals, i les expectatives d'un futur govern del PP a l'Estat, ha decidit eliminar les escoles de línia valenciana, que garantien que la població que volgués escola en valencià hi tingués accés; això, en un país la llengua del qual és el valencià (o el català: el nom no fa la cosa). Escola Valenciana ha tingut uns resultats excel·lents, tant en l'acceptació pública, és a dir, en nombre d'alumnat, com en continguts pedagògics.

La proposta, que hauria d'omplir de vergonya qualsevol valencià, consisteix, senzillament, a anunciar la supressió d'aquesta línia. La desaparició del valencià esdevé així inevitable. Escola Valenciana ha escrit un manifest al qual s'han adherit una autèntica multitud d'agrupacions polítiques i civils i d'entitats del sector. El lema és “Sí al valencià”. I l'objectiu, un ensenyament de qualitat i que respongui als drets lingüístics dels valencians.

Tot això es produeix amb el silenci quasi total de veus del Principat. No dic que no sigui prudència, però no sé si tothom, aquí dalt, és prou conscient que es tracta de la NOSTRA llengua, la de tots. La de valencians, principatins, illencs, etc.

He de remarcar, però, que, simultàniament, s'ha presentat a Girona un manifest que constitueix una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics, en el qual es reclama a les Nacions Unides que l'ús i la protecció de la pròpia llengua siguin reconeguts com un dels drets humans fonamentals. Falta que feia.

No podem fer un forat a terra i amagar-hi el cap, amb l'excusa que els valencians no volen ingerències. Si lapiden una dona en algun lloc remot del planeta, bé que ens sentim afectats. No cal que digui què passa quan es tracta de la llengua comuna.

Aquest fet és gravíssim i no ve de Madrid. A veure si obrim els ulls d'una vegada.

MANIFESTACIÓ EL 5 DE JUNY PEL TANCAMENT DE LES CENTRALS NUCLEARS CATALANES

Donem suport a la manifestació convocada per la plataforma Tanquem les Nuclears diumenge 5 de juny.

Cal que definitivament preparem entre tots un veritable projecte energètic per a Catalunya, que no posi en perill la salut dels catalans i catalanes, que trenqui la nostra dependència d´altres països i de grans empreses estrangeres i especialment que puguem decidir nosaltres quin model energètic volem i exigir la transparència que mai ha tingut el sector nuclear amb la nostra població.