TEMPESTUOSA RELACIÓ MAS-DURAN.

Nota d´en Josep Sort al seu bloc sobre la tempestuosa relació Mas-Duran i sobre la pressió de tots plegats contra l´independentisme:

L'Artur Mas deu d'estar com una moto. Els darrers dies han estat un malson per ell. El Duran i Lleida li va clavar la punyalada del vot de suport al PP, la setmana passada, just dies després que en Mas Colell abominés de la política pepera. Ja estava massa calladet, en Duran, quan en Mas-Colell monopolitzava els telenotícies i les entrevistes radiofòniques. Devia d'estar preparant el ninotet del budú. La guerra entre aquests dos galls és a mort, i l'Artur de convidat de pedra. Passa que, com sempre en política, i amb permís de Max Weber, el polític guanya al científic. La tempesta madrilenya, en aquest sentit, ha disminuït la rellevància del viatge presidencial a Londres, on ha intentat marcar paquet polític i mediàtic, amb entrevista en exclusiva al Financial Times. Segur que en aquest intent, parcialment aconseguit, de tapar mediàticament el protagonisme presidencial hi ha llarga mà de Duran. A ningú se li escapa que en plena baixada de pantalons del govern dels millors en matèria de política internacional, la visita a Londres era com un intent de contrarestar les crítiques que, ben merescudament, s'han fet al respecte.
Però si l'episodi del vot a Madrid ja va ser una enorme tempesta política, per acabar-ho d'adobar, la protesta sindical dels Mossos d'Esquadra és d'una gravetat sense precedents. Espanya, en una operació perfectament orquestrada de guerra psicològica (psyops) s'han carregat la nineta dels ulls de molts catalans patriotes que de forma entusiasta han vist com els seus fills i les seves filles entraven en aquest cos amb la idea de fer un servei al país. I ara es troben que s'han convertit en ariets contra Catalunya. A aquestes famílies, de debò que els planyo. Quina frustració més gran deuen de sentir en aquests moments. I el pitjor és que fer net de la morralla que ha portat a terme tota la conxorxa deu ser quasi impossible... entre d'altres raons, perquè és evident que aquí el tema va molt més enllà dels sindicalistes. Aquí hi ha peixos grossos amagats, que mouen els fils, a nivell d'alts comandaments del propi cos, òbviament.
L'espanyolisme està jugant fort. La contraofensiva espanyola als dos darrers anys d'avenços independentistes a casa nostra (concretat en les consultes i en el suport creixent a la independència) es farà per terra, mar i aire. I per descomptats, per la xarxa. Quan trigarà a sortir un presentador de TV3 que voldrà parlar en espanyol? Penso que no gaire. Comptarà amb tota la brunete mediàtica per recolzar-lo, naturalment.
Després la immersió, després de les ambaixades, els ha tocat a rebre als Mossos. I sense oblidar, per favor, el tema de les caixes d'estalvi. Ara sembla que la que li tocarà serà la totpoderosa Caixa de Pensions, que serà fusionada, manu militari, amb Bankia, i naturalment, qui portarà la veu cantant serà el sr. Rodrigo Rato, que serà el nou amo del resultat de tot plegat. Si fa ja uns quants anys, els espanyols es van carregar els grans bancs bascos, a través de la fusió amb Argentaria (antic banc públic espanyol), ara li toca el torn a les caixes catalanes, que estan a punt de perdre tot signe de catalanitat, més enllà d'aspectes folklòrics. Potser és per això que, per curar-se en salut, el Banc Sabadell ha penjat un anunci televisiu on els nens que el protagonitzen parlen... en espanyol... no fos cas que a Madrid es pensessin que són nens d'Olot o el protagonista de Pa Negre....
S'han carregat els Mossos per sempre més...això, però, té una lectura positiva... Deixem-nos de punyetes, ara ja hem d'anar, directament, i sense reticències flower powers, a la formació d'un Exèrcit ... català, naturalment... És a dir, cap a la Independència.
NOTA: Post inicialment penjat al DGS, el 18.01.2012.

SERIA VIABLE UN PAÍS PETIT COM CATALUNYA ?

Us pengem la valoració del CCN, que presenta una altra avisió sobre els dubtes de la viabilitat d´un país petit. La viabilitat d´un país no depen de si és gran o petit, i econòmicament és millor que sigui petit. Això fa temps que ho diuen molts economistes.
Aquesta no pot ser mai l´excusa per no ser independents.

Seria viable un país petit com Catalunya?
El Centre Català de Negocis assegura que un futur estat català podria sortir més fàcilment de la crisi precisament “perquè és un país petit”
Els estats que s'han independitzat fa poc a Europa, com Txèquia i Eslovènia, creixen avui el doble que els més poblats
Catalunya téuna superfície i una població similars a les dels països de la UE més competitius
L'endemà de la independència serà un dia, econòmicament, convuls. Molt convuls. Què passarà amb els bancs espanyols que operen a Catalunya? S'iniciarà un boicot peninsular als productes catalans? Què en quedarà, de la jubilació de molts pensionistes catalans? Quina part del deute públic de l'Estat haurà d'assumir la Generalitat? En definitiva, el dubte és si seria capaç de sobreviure aquell país petit d'en Llach rodejat d'estats poderosos i vigilat pels taurons dels mercats internacionals. Ara un nou estudi del Centre Català de Negocis torna a assegurar que “l'Estat català serà viable perquè precisament és petit”.
“Small is beautiful”, deia l'economista Ernst Friedrich Schumacher el 1973. Vuit dels vint estats més competitius, segons el Fòrum Econòmic Mundial, són estats europeus petits. L'últim estudi del CCN, lobby d'empresaris que busca arguments econòmics per a la sobirania plena, destaca que els països més petits de la Unió Europea –amb poblacions d'entre 4,6 i 10,5 milions– van créixer per sobre dels països grans –amb poblacions superiors als 38 milions– durant el període 2001-2007, els anys de la bonança econòmica. Anant més enrere, l'estudi posa en relleu que els tres països més petits dels fundadors de la UE van créixer ininterrompudament del 2% al 2,6% en el període 1979-2007, mentre que els més grans, com França i Alemanya, es van estancar.
L'informe també es fixa en el fet que els estats europeus que es van independitzar als anys noranta, la majoria de mida petita, han crescut més del doble que la mitjana de la UE en l'última dècada després d'un convuls i traumàtic inici de viatge. Serien els casos de Txèquia, Eslovàquia, Letònia, Eslovènia i Estònia. Tot i això, aquests països continuen formant part del vagó de cua dels més pobres en PIB per capita de la UE amb Bulgària i Romania.
El Centre Català de Negocis, en la línia de les tesis de Xavier Sala i Martín, cita els casos d'èxit d'economies petites, amb poca regulació i baixa aportació fiscal, com Txèquia, Eslovàquia, Croàcia, Letònia i Eslovènia. De fet, l'estudi diu que “Catalunya té característiques semblants a les de Suïssa”. Tanmateix, no cita el cas d'Islàndia, que ha triplicat el seu creixement després de jutjar els responsables de la crisi, no pagar el deute dels bancs privats i augmentar la fiscalitat.
Una Catalunya independent esdevindria, segons anteriors estudis del CCN, el quart Estat amb un PIB per capita de la UE i el seu atur se situaria entre el 4% i el 8% (tot i que ara està a prop del 20%). Catalunya viu una greu crisi i les xifres macroeconòmiques no només no han millorat l'últim any, sinó que empitjoren. En canvi, Txèquia, Eslovènia i Estònia estan aconseguint creixements trimestrals del 0,7%. Creixen el doble de la mitjana comunitària. Segons l'estudi, “Catalunya no pot créixer com els països europeus de la seva mida per culpa del dèficit fiscal amb l'Estat.”
Una de les principals conclusions de l'estudi d'aquest think tank independentista és que “un estat català sortiria abans de la crisi que estant, com ara, dins d'Espanya en règim d'autonomia”. L'afirmació busca contradir les veus –sobretot de petits i mitjans empresaris catalans– que creuen que la independència comportaria una gran inestabilitat econòmica i financera durant els primers anys.
L'estudi cita un rànquing elaborat per l'escola de negocis IMD, amb seu a Suïssa, dels països que podrien sortir millor de la crisi: el primer de la llista seria Dinamarca –amb 5,5 milions d'habitants– i entre els primers hi hauria Qatar, Noruega, Hong Kong i Suïssa; estarien molt per sobre de gegants com ara els Estats Units, Alemanya i el Brasil. La conclusió de l'estudi és que la semblança –en superfície i població– de Catalunya amb els països europeus més competitius de la llista trenca la idea que Catalunya sola no és viable.

EL TRIBUNAL D´ESTRASBURG NO ADMET LA DEMANDA CATALANA CONTRA LA SENTÈNCIA DEL CONSTITUCIONAL SOBRE L´ESTATUT.

El Tribunal d'Estrasburg desestima la demanda contra la sentència de l'estatut

Considera que no li correspon pronunciar-s'hi i no entra en el fons de la qüestió

El Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg no ha admès la demanda contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut. La demanda, la van presentar l'advocat Jordi Cortada i l'editor Quim Torra, ara fa un any, al·legant que el TC no va respectar el principi d'imparcialitat judicia. Tots dos, representants del col·lectiu El Matí, informat avui que el jutge grec L.A. Sicilianos ha desestimat la demanda perquè no el considera de la seva jurisdicció. Les decisions del Tribunal d'Estrasburg són definitives i no s'hi pot presentar recurs.

Segons el jutge, el cas 'no es refereix a un litigi sobre els drets i obligacions de caràcter civil dels demandants ni al fonament d'una acusació en matèria penal contra ells en virtut de l'article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans'.

'Ho tornaríem a intentar, seguim pensant que sempre que hi hagi una mínima possibilitat cal enfrontar-se amb el regne d'Espanya fins al final, sense treva i sense vacil·lar', ha assegurat Torra. 'Malauradament, el Tribunal d'Estrasburg es queda en un tema de legitimació i no entra en el fons del problema, que era absolutament bàsic i fonamentat: la politització que el Tribunal Constitucional va patir durant tota la tramitació de l'estatut', ha lamentat.

'Hi van haver desenes de filtracions, recusacions interessades, caducitat dels càrrecs prorrogats sense cap justificació legal, allargament del termini raonable per decidir,... un tristíssim espectacle que la mateixa presidenta sortint del Constitucional va reconèixer al manifestar que tot el procés de l'Estatut havia estat enfangat', ha recordat Torra. Els dos demandants formen part de l'associació El Matí, un corrent crític d'Unió Democràtica.

Cortada i Torra demanaven als jutges d'Estrasburg que declaressin que la sentència del Tribunal Constitucional es va dictar amb "infracció del dret a un tribunal imparcial" reconegut per l'article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans de 1954. A més, pretenien que el Tribunal considerés que la impossibilitat dels demandants de recórrer la decisió dictada pel Tribunal Constitucional "viola el dret a un recurs efectiu reconegut en l'article 13 de la Convenció". En tercer lloc, es demanava que s'ordenés a l'Estat espanyol que adopti les mesures que siguin necessàries per "deixar sense efecte" la sentència que retalla l'Estatut.

"Sempre valdrà la pena, com a mínim, deixar testimoni de les innumerables infraccions i vexacions jurídiques comeses als que vindran: què sàpiguen i que recordin", ha admès Torra.