OBJECTIU: L' ASFIXIA ECONÒMICA DE CATALUNYA.

Si algú dubtava de les intencions del Govern espanyol, avui en tenim una altra prova. Les condicions del ministre Montoro són senzillament humiliants, sobre uns diners que no són seus i que es cobren amb interessos i uns diners que utilitzen per fer un xantatge.

 El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ha assegurat aquest dilluns que la Generalitat tindrà accés als 3.034 milions d’euros del FLA que va aprovar el consell de ministres tan bon punt ‘compleixi’ les noves condicions que li va imposar el passat divendres, quan va establir ‘controls específics i addicionals’ per assegurar que els fons es destinen al pagament a proveïdors i no a ‘vel·leïtats independentistes’. Segons Montoro, l’estat pagarà ‘quan Catalunya compleixi’ però el que ha de fer la Generalitat és ‘no distreure l’atenció’ i gestionar correctament els diners dels ciutadans.

D’altra banda, el ministre ha afirmat que ha encarregat a la Intervenció General de l’Estat, l’INE i al Banc d’Espanya que obrin una investigació sobre els 1.300 milions d’euros que, segons el ministeri, Catalunya no va comptabilitzar correctament.

El ministre ha aprofitat la seva intervenció a la Conferència sobre l’Estratègia de Fons Europeus 2014-2020 per a recordar l’existència de les noves condicions per a Catalunya, que impliquen que la Generalitat disposa de deu dies de termini per certificar totes les factures del 2015, tan les que estan ja executades com les que estan per emetre, a mes de les previstes per al 2016. La Generalitat anirà rebent els 3.024 milions a mesura que l’interventor redacti un informe mensual favorable que certificarà que els diners es destinen a les finalitats previstes.

Segons Montoro, tan bon punt es compleixin aquests requisits previs es podran fer les primeres transferències, que arribaran en qüestió de dies un cop rebut aquest informe de l’interventor de la Generalitat. Així, segons el ministre, Catalunya cobrarà ‘quan compleixi’ però ‘el que ha de fer’ la Generalitat és ‘distreure menys l’atenció i dedicar-se a gestionar els recursos que són de tots els catalans i dels ciutadans’.

D’acord a les noves condicions imposades per Hisensa el Departament d’Economia està obligat a establir una connexió telemàtica amb el sistema FAJE, des d’on es paguen les factures electròniques, per assegurar ‘la traçabilitat del recorregut’ de la factura i el seu pagament. A més, l’interventor de la Generalitat haurà d’informar mensualment el ministeri del pagament de les factures. D’altra banda les operacions d’endeutament s’aprovaran operació per operació i l’estat prestarà l’empara necessària als treballadors públics per a l’execució d’aquestes mesures.Cristóbal Montoro

DIVENDRES 13: DE LA FÀBRICA A LA REVOLTA (PRESENTACIÓ AMB L' AUTOR MARC SANTASUSANA)

Presentació del llibre "De la fàbrica a 

la revolta",

 biografia de Pere Curtíada i Ferrer

"EL PRIMER REGIDOR INDEPENDENTISTA 

I SOCIALISTA 

DEL PAïSOS CATALANS"

Divendres 13 de novembre  a les 19,30h 

a l'Ateneu

 Ramon Rocabayera

C/ del Sant Crist, 44
Metro (Plaça de Sants), sortida Riego
Intervindran:
Tomas Callau, historiador i 
Marc Santasusana, autor
Organitza:Ateneu Ramon Rocabayera

EL " PRINCIPI D' EFECTIVITAT"

Demà es produirà una votació important al Parlament de Catalunya. És evident que és un pas important per tal d' aconseguir la independència del nostre país.
La discusió entre la "legalitat" i el "principi d' efectivitat" arriba al final. El "principi d' efectivitat" obre tot un altre ventall de possibilitats que avui a Vilaweb comentaven també:

"Demà el parlament de Catalunya aprovarà una resolució que proclama que les decisions del Tribunal Constitucional espanyol deixen de ser legals en territori català. Amb aquest pas el procés polític català entra en un nou rumb de col·lisió amb la legitimitat de l’estat i de construcció per tant d’una legitimitat alternativa.

Fins ara el Parlament de Catalunya havia aprovat diverses declaracions, la Declaració de Sobirania i el Dret a Decidir la més important d’elles, que contravenien la legalitat espanyola però que no tenien conseqüències pràctiques.

La celebració del 9-N, contra dues sentències del Tribunal Constitucional espanyol, va ser el primer acte de sobirania real de Catalunya, que l’estat no va ser capaç d’impedir. Per això és tan important. Ara, però, s’inicia una nova fase en la qual la desobediència a les institucions de l’estat queda consagrada per l’obediència al mandat democràtic expressat a les urnes el 27 de setembre.

L’acord que es sotmetrà demà a votació al parlament detalla, en canvi, amb molta minuciositat quines decisions dels tribunals espanyols deixaran de tenir valor a Catalunya, a partir del moment de la votació. Amb això els representants de la voluntat popular catalana hauran trencat de manera efectiva amb la legalitat espanyola ja que una part de la mateixa no podra aplicar-se.

Un nou estat, que comença a aparèixer de fet

‘L’existència d’un estat no és una qüestió jurídica sinó de fets’. Aquesta formulació, amb matisos petits, es repeteix una vegada i una altra des del punt de vista del dret internacional sempre que es posa sobre la taula la proclamació d’un nou estat, especialment si aquesta proclamació és discutida per l’estat al qual pertanyia aquell territori.

La formulació és l’expressió més coneguda de l’anomenat ‘principi d’efectivitat’, un principi reconegut en el dret public internacional com el primordial a l’hora d’encarar un procés d’independència.

El ‘principi d’efectivitat’ es confronta directament al ‘principi de legalitat’, que normalment és l’esgrimit pels estats dels qual un territori s’independenditza. El debat és molt fàcil d’entendre: si un part d’un estat comença un procés en el qual la legalitat de l’estat és contestada i en la pràctica desobeïda això és la base sobre la qual el territori en qüestió pot reclamar a la comunitat internacional que és un estat, com a mínim de fet. La legalitat que el nou estat comença a construir a partir de la desobediència a les lleis de l’anterior estat si acaba per consolidar-se passa a ser, efectivament, la legalitat vigent. I dos territoris amb legalitats diferents per definició són dos estats diferents.

Des del dret públic la interpretació és clara i no admet dubtes. Si les lleis són desobeïdes de forma massiva per la població i per les institucions d’un territori aleshores es fa evident que l’estat les lleis del qual es desobeeixen no pot reclamar efectivament que és l’estat propi d’aquella zona. La legalitat de l’estat previ, en aquest cas, passa a un segon termini.

L’efectivitat no genera necessàriament el reconeixement dels altres estats

Cal aclarir però que això no té res a veure amb el reconeixent per part dels altres estats del món. Un estat pot funcionar de forma efectiva i governar el seu territori i els seus habitants sense per això ser reconegut pels altres estats...".

SUPORT AL PARLAMENT DE CATALUNYA I LA SEVA PRESIDENTA.

Als Ciudadanos i al PP (i en menor quantitat al psc-PSOE) els costa païr uns resultats electorals que són els que són. Entenem que no són els que aquests tres partits volíen, però no els dóna cap dret de parlar de la manera que parlen del Parlament de Catalunya ni de la seva Presidenta.
Estat Català dóna el seu suport al Parlament de Catalunya en tot moment, davant d' aquesta línia d' actuació provocadora. I coincidim amb l' editorial d' ahir de Vilaweb:

Els partits que s’oposen al procés d’independència van decidir ahir de desafiar el Parlament de Catalunya d’una manera inaudita. Diuen que no reconeixeran la reunió de la junta de portaveus convocada avui mateix per la presidenta de la cambra i han apujat substancialment el to de les amenaces contra la majoria independentista.

Darrere una actitud tan insòlita com aquesta hi ha una simple excusa formal. El PP no s’ha volgut constituir en grup parlamentari, deliberadament i amb l’única intenció de boicotar el primer ple. Una intenció reconeguda en públic. En vista d’això, la presidència de la cambra ha considerat que no era cap raó ni suficient ni raonable per a aturar la tasca parlamentària. Menys encara tenint en compte que n’hi ha precedents en legislatures anteriors.

Tanmateix, allò que seria en definitiva una qüestió formal menor ha esdevingut una rebel·lió parlamentària que no s’havia vist mai i que, en realitat, pretén de desautoritzar el Parlament de Catalunya i negar-ne el funcionament normal. Ho vaig explicar fa dies: el PP i Ciutadans tenen ara l’objectiu bàsic de deslegitimar el parlament, convertint-lo en una mena d’assemblea il·legal per a poder justificar millor els seus plans autoritaris contra l’autonomia i, al final, contra el país. Plans que per una altra banda són ben evidents quan resulta que el govern espanyol ja parla de ‘insurrecció’ i ‘d’ofegar-la’.

Ho fan i ho faran encara més cada dia, com si els ciutadans no l’haguéssem votat, aquest parlament, i com si les seues regles no fossen les mateixes, exactament, de tots els parlaments anteriors. Perquè allò que hi ha en joc no és endarrerir una votació uns dies, sinó impedir que el resultat de les urnes es puga concretar en l’acció parlamentària i de govern.

Això d’avui serà un desafiament al parlament, però també a la democràcia, perquè és un desafiament a nosaltres, els votants. A nosaltres, que amb els nostres vots vam decidir que el parlament que representava el poble català era aquest i no cap altre. A nosaltres, que, en l’exercici dels nostres drets democràtics, vam conformar la majoria que hi ha i que ha de marcar el ritme dels esdeveniments.

Cal ser conscients d’això i actuar en conseqüència. Defensant el Parlament de Catalunya i reclamant als partits polítics contraris a la independència que no entren en aquesta dinàmica de desqualificació de la democràcia només perquè el resultat de les eleccions no va ser el que ells volien. Que al final, i que no s’enganye ningú, la seua derrota a les urnes és l’única raó de la insòlita actitud d’avui, premonitòria d’un xoc institucional com n’hem vist mai cap, que s’acosta a gran velocitat.