La discusió entre la "legalitat" i el "principi d' efectivitat" arriba al final. El "principi d' efectivitat" obre tot un altre ventall de possibilitats que avui a Vilaweb comentaven també:
"Demà el parlament de
Catalunya aprovarà una resolució que proclama que les decisions del Tribunal
Constitucional espanyol deixen de ser legals en territori català. Amb aquest
pas el procés polític català entra en un nou rumb de col·lisió amb la legitimitat
de l’estat i de construcció per tant d’una legitimitat alternativa.
Fins ara el Parlament de
Catalunya havia aprovat diverses declaracions, la Declaració de Sobirania i el
Dret a Decidir la més important d’elles, que contravenien la legalitat espanyola
però que no tenien conseqüències pràctiques.
La celebració del 9-N,
contra dues sentències del Tribunal Constitucional espanyol, va ser el primer
acte de sobirania real de Catalunya, que l’estat no va ser capaç d’impedir. Per
això és tan important. Ara, però, s’inicia una nova fase en la qual la
desobediència a les institucions de l’estat queda consagrada per l’obediència
al mandat democràtic expressat a les urnes el 27 de setembre.
L’acord que es sotmetrà
demà a votació al parlament detalla, en canvi, amb molta minuciositat quines
decisions dels tribunals espanyols deixaran de tenir valor a Catalunya, a
partir del moment de la votació. Amb això els representants de la voluntat
popular catalana hauran trencat de manera efectiva amb la legalitat espanyola
ja que una part de la mateixa no podra aplicar-se.
Un nou estat, que comença
a aparèixer de fet
‘L’existència d’un estat
no és una qüestió jurídica sinó de fets’. Aquesta formulació, amb matisos
petits, es repeteix una vegada i una altra des del punt de vista del dret
internacional sempre que es posa sobre la taula la proclamació d’un nou estat,
especialment si aquesta proclamació és discutida per l’estat al qual pertanyia
aquell territori.
La formulació és
l’expressió més coneguda de l’anomenat ‘principi d’efectivitat’, un principi
reconegut en el dret public internacional com el primordial a l’hora d’encarar
un procés d’independència.
El ‘principi
d’efectivitat’ es confronta directament al ‘principi de legalitat’, que
normalment és l’esgrimit pels estats dels qual un territori s’independenditza.
El debat és molt fàcil d’entendre: si un part d’un estat comença un procés en
el qual la legalitat de l’estat és contestada i en la pràctica desobeïda això
és la base sobre la qual el territori en qüestió pot reclamar a la comunitat
internacional que és un estat, com a mínim de fet. La legalitat que el nou
estat comença a construir a partir de la desobediència a les lleis de
l’anterior estat si acaba per consolidar-se passa a ser, efectivament, la
legalitat vigent. I dos territoris amb legalitats diferents per definició són
dos estats diferents.
Des del dret públic la
interpretació és clara i no admet dubtes. Si les lleis són desobeïdes de forma
massiva per la població i per les institucions d’un territori aleshores es fa
evident que l’estat les lleis del qual es desobeeixen no pot reclamar
efectivament que és l’estat propi d’aquella zona. La legalitat de l’estat
previ, en aquest cas, passa a un segon termini.
L’efectivitat no genera
necessàriament el reconeixement dels altres estats
Cal aclarir però que això
no té res a veure amb el reconeixent per part dels altres estats del món. Un
estat pot funcionar de forma efectiva i governar el seu territori i els seus
habitants sense per això ser reconegut pels altres estats...".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada