diumenge, 10 de gener de 2016

HEM DE FELICITAR TOTHOM, MENTRE COMENÇA L' ATAC DE MITJANS ESPANYOLS AL NOU PRESIDENT.

Les condicions han estat difícils i el tacticisme massa predominant. Però ens quedem amb el resultat. I ens podem felicitar tots i totes de l' acord d' ahir. Gràcies a tots i totes per la generositat, agraïm les aportacions de les associacions (ANC, Súmate, Omnium, AMI i altres que no surten als comentaris, però molt importants en el desenvolupament) i les ganes d' entesa en l' acord definitiu.
Ara, després de gaudir del moment (que ens ho mereixem tots i totes), hem de continuar el camí començat, no serà fàcil i hem de caminar junts, ara ho tornem a tenir a les nostres mans, hem tornat a agafar la iniciativa. NO PODEM DESAPROFITAR EL MOMENT.
Aquesta tarda investidura del nou President de la Generalitat. Per part nostra tot el suport.
L' atac continuat dels mitjans espanyols contra Mas ara es convertiran en atacs contra el nostre nou President. No ens estranyi, endavant.
Sobre el que serà nou President, les manipulacions han començat, com sempre des de Ciudadanos, però no només Ciudadanos. Aquest és el recull que en fa Nació Digital:


  Tota operació de destrucció comença per la demonització de l'enemic. Cal mostrar-lo com un personatge terrible per tal que la seva demolició sigui considerada com un acte de necessària justícia per part dels espectadors.

En el cas de Carles Puigdemont, l'assalt ha estat ràpid. L'acord encara no era oficial i ja circulaven per les xarxes socials els primers atacs, centrats en una frase de Carles Rahola -assassinat pel franquisme el 1939-  que s'ha atribuït a Puigdemont, però amb un sentit que res no té a veure amb l'autèntic.

Allà on Carles Rahola parlava de foragitar l'exèrcit franquista invasor, ahir la cita ja s'havia reconvertit en expulsar els immigrants o el 53% dels catalans no independentistes. Periodistes madrilenys, líders de Ciutadans -amb Rivera i Arrimadas al front-, programes de televisió i com a colofó la portada d'El País de paper, han estat les puntes de llança del primer assalt contra Puigdemont. Arrimadas va arribar a "reconvertir" la cita de Rahola per Puigdemont en unes declaracions que, segons ella, hauria fet ahir mateix.

Agressiu, xenòfob, violent, manipulador. L'objectiu de les primeres hores de l'operació de construcció del nou enemic públic número 1 s'han concentrat en presentar el fins ara alcalde de Girona com un home de llenguatge agressiu, disposat a "expulsar" de Catalunya els "invasors", amb inclinacions xenòfobes i racistes, sense sentit d'Estat i capaç de manipular les institucions amb finalitats separatistes.

El titella de Mas En menor mesura, també se l'ha definit com un titella o un testaferro de Mas i com el resultat d'un pacte "corrupte" –concepte força repetit ahir al programa La Sexta Noche- que violenta el sistema parlamentari. Ambdós conceptes responen a una necessitat imperiosa d'allargar la vida mediàtica de Mas com a gran enemic, ja que  és el líder demonitzat fins al límit i que el públic té prou conegut. No és fàcil de substituir en qüestió d'hores. Per tant, es tracta de presentar Puigdemont com el "fil polític". de Mas, igual que aquest ho era de Pujol.

Els punts forts de Puigdemont que seran investigats  Aquesta primera ofensiva s'ha centrat en els trets esmentats perquè caldria guanyar temps per trobar noves "tares" en el flamant president. No se li coneixen lligams amb la família Pujol, ni se l'investiga per afers de corrupció, ni és un professional de la política de tota la vida, ni se'l pot acusar de gestió nefasta a l'alcaldia. Finalment, tampoc no se li pot retreure que sigui un tipus obscur: és internauta dels del primer moment i porta molts anys retratant-se a Internet, amb tots els riscos i avantatges que comporta aquesta sobreexposició pública.