FRANCESC MACIÀ
(1859-1933) - 84 è aniversari de la mort del
PRESIDENT MACIÀ.
Parlar
del President Francesc és parlar d’ una trajectòria, a vegades amb algunes
semblances amb els moments actuals.
La
seva vida política va estar basada en el rebuig de la violencia, els atacs a la
llibertat d’ expressió i de premsa i comunicació (Va criticar
obertament l’ assalt dels militars a la publicació Cu-cut i a la Veu
de Catalunya el 1905).
Tot
això perquè tenia una ferma convicció de la creació d’ un front catalanista (d’
aquí va venir la creació de la Federació Democràtica Nacionalista- 1919). I el
treball continuat per agrupar el catalanisme “radical” independentista amb la
creació d’ Estat Català.
Cal
destacar amb la seva trajectòria la relació de la Catalunya interior amb els
centres “separatistes” exteriors (començant per l’ Havana el 1922).
Va
ser un home que va creure amb la força de la democràcia, i les urnes, les
coalicions i les plataformes conjuntes, però es va topar amb un Estat que va
optar per un cop d’ Estat i una dictadura ( Dictadura de Primo de Rivera, amb
el suport del Rei Alfonso XIII).
La
dictadura espanyola va actuar intentar dirigir un Tribunal especial, anomenat
Tribunal de Garanties Constitucionals (TC). Però les coses van empitjorar per
al catalanisme amb la creació d’ un partit que va començar com “nova política”
i pretesament d’ esquerres i va acabar simplement com un partit anticatalanista
i de dretes (Partit Radical de Lerroux).
Tot
això li va suposar haver de marxar a l’ exili. I crear uns fons d’ ajut per
aconseguir la independència (Emprèstit Pau Claris 1925).
Des
de l’ exili va intentar treballar les relacions internacionals i va ajudar a
crear un Comitè Revolucionari a París, amb una forta relació amb la CNT, amb
els independentistes bascos i amb els nacionalistes irlandesos i finalment va
viatjar a Moscou , per tal de recollir suports de la Internacional Comunista
(1925).
Es
va trobar sol, amb uns suports que s’ han de valorar i molt, però petits i
sense incidència amb la política internacional i no hi havia cap altre remei
que fer una actuació forta per a donar a conèixer la situació catalana a l’
exterior i recollir suports (Prats de Molló 1926). El van detenir i
el van jutjar a París, amb un procés internacionalitzat amb molts periodistes
internacionals i defensat per un prestigiós advocat internacional.
Després
del judici va haver de fugir a Bèlgica. I poc després va marxar de Brussel.les
per a fer una gira per l’ Uruguai, Argentina, Xile, Cuba, N. York (1928) i en
aquesta etapa es quan es va elaborar la Constitució de la Rep. Catalana
(coneguda com a Constitució de l’ Havana- 1928).
Va
intentar retornar a Catalunya (1930), però va ser detingut i retornat a
Bèlgica.
Finalment,
va poder retornar una vegada acabada la dictadura (1931) i va col.laborar en la
creació d’ ERC. Aquell mateix any va proclamar la República Catalana (que va
durar tres dies) i al final es va negociar retornar a la Generalitat i fer un
Estatut (l’ Estatut del 1932). Davant del blocatge de la via democràtica, la
via de les urnes, no hi va haver cap negociació. Van faltar suports exteriors,
i va ser important l’ ajut de Bèlgica per als períodes d’ exili.
Ara
hi ha hagut unes eleccions, i uns resultats clars per la independència i per la
República. Els electors saben perfectament el que han votat, no és un full de
ruta, tothom sap a què juga cada partit. Els resultats han estat clars, s’ ha
votat majoritàriament contra el 155, contra la intervenció de la Generalitat i
a favor de la República i de la independència.
El
vot independentista no ha minvat gens, és més ha anat augmentant poc a poc a cada
votació: 1787656 (el 2012), 1966508 (el 2015), 2.063361 (el 2017). No hi ha
veritats i post-veritats, només hi ha veritats i mentides. La veritat és que cada nova votació guanyem entre
100.000 i 200.000 vots i el demés són mentides.
Una
altra post-veritat (mentida) és que un partit se sent perjudicat per la Llei d’
Hont, això és fals, amb circumscripció única o amb proporcionalitat, aquest
partit perdria 2 escons. També és una altra mentida que la llei electoral
catalana afavoreixi als independentistes, la llei és ni més ni menys que la
LOREG, llei electoral espanyola del 1985. Prou mentides i post-veritats. Ha
guanyat l’independentisme i la República.
El
que hem de fer ara, és gestionar aquesta nova etapa el millor possible.
Felicitem als partits independentistes pels seus resultats: Junts per
Catalunya, ERC i la CUP i exigim la llibertat dels 4 presos
republicans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada