dissabte, 26 de gener del 2019

26 de GENER: MONTJUIC (1641), OCUPACIÓ FRANQUISTA (1939) I recordatori MARTÍ MARCÓ (1979).


26 DE GENER, UN MATEIX DIA I TRES FETS  HISTÒRICS: MONTJUÏC (1641), OCUPACIÓ FRANQUISTA (1939) I RECORDATORI MARTÍ MARCÓ (1979).
Un dia com avui, 26 de gener, del 1641 l’ exèrcit de Catalunya derrotava les tropes espanyoles del rei Felip IV a Montjuïc dins la guerra dels Segadors (1640-1652). Les tropes espanyoles havien iniciat una ofensiva a Tortosa i van assaltar i cremar Xerta (Baix Ebre) i van perseguir als que ells anomenaven “sediciosos” acusats de “traïdoria i rebel·lió”, per això podien ser condemnats a mort.
Poc després van assaltar i cremar El Perelló (Baix Ebre) el 8 de desembre  i Cambrils (Baix Camp) el 14 de desembre, allí van executar prop de 700 presoners de guerra i van degollar 400 homes, l’ofensiva va continuar a Vila-seca, Salou i Tarragona i unes altres columnes van anar a Lleida i a Horta de Sant Joan (Terra Alta). La defensa catalana va pensar que els aturarien a Martorell, però no va ser així i es van plantar a les portes de Sants i Hostafrancs esperant  l’assalt final a Barcelona. Però allí, les tropes espanyoles, es van refiar de la seva superioritat: 24.000 atacants contra 6.000 defensors. I no van calcular la rapidesa de la infanteria i cavalleria catalanes comandades pels coronels Tamarit i Cabanyes que els van derrotar de manera clara en la batalla de Montjuïc.
Un altre dia com avui, 26 de gener del 1939, les tropes franquistes entraven a Barcelona. Poc abans, el 16 de novembre, havia caigut el front de l' Ebre i la caiguda de la Catalunya Republicana era només qüestió de setmanes. També cauria la feina del catalanisme i la Mancomunitat, l’ aposta per la cultura i l’ escola catalana, les reformes polítiques, la normalització, l’ IEC, la xarxa de biblioteques, etc. etc.
Però no podem oblidar els símbols i la càrrega històrica dels fets. Les tropes franquistes entren per Castelldefels i per Esplugues de Llobregat, comandades pel General Yagüe, conegut pel “carnisser de Badajoz”.
Poc abans havien entrat el dia de reis del mateix mes a les Borges Blanques i el diari Heraldo de Aragón comentava: ...en Borjas, el feudo de Macià, y en su propia plaza central, quedaba clavada la bandera de España... (publicat avui per “Nació Digital”). Els simbolismes eren importants.
Tampoc ens pot estranyar que esperessin uns dies, un altre 26 de gener, per a entrar per la Diagonal, i destrossar tot el que quedava com a signes de catalanitat: arxius d’ entitats i personals, institucions, nomenclàtor, mitjans de comunicació, llibres, escoles...Tot canviat per una estètica i unes formes feixistes que van mantenir una forta repressió, no exempta de judicis sumaríssims i afusellaments, durant vint anys fins que els tecnòcrates van compartir amb els feixistes el poder i van obrir una etapa marcada per les grans obres i l’ especulació urbanística posterior.
Cal dir que després d’ aquell 26 de gener de 1939, Estat Català va patir detencions i afusellaments entre els seus militants, la majoria afusellats al Camp de la Bota, amb uns judicis que els acusaven de “rebel·lió militar i separatisme”.
Aquest és el llistat:
Llistat de militants d'Estat Català afusellats al Camp de la Bota durant els anys 1939 i 1944.
Afusellaments decidits per l'exèrcit espanyol en judicis sumaríssims, sota l'acusació de “rebel.lió militar i separatisme”.

Nom i Cognoms               Nascut                          Lloc d'execució Data
Miquel Eroles i Sorribes   El Prat de Llob.             Camp de la Bota 29-07-40
Antoni Sedó i Ana            Badalona                       Camp de la Bota 02-03-39
Carme Claramunt i Boret  Roda de Berà               Camp de la Bota 18-04-39
Lluís Escaler i Espuñes    Oliana                           Camp de la Bota 23-04-39
Joaquim Borell i Deulofeu Monistrol                      Camp de la Bota 04-05-39
Agustí Bassols i Castany   Barcelona                    Camp de la Bota 17-05-39
Pere Monpart i Estadella   Caldes de Montbui       Camp de la Bota 23-05-39
J.M. Aymamí i Margalef     Tarragona                    Camp de la Bota 25-05-39
Joan Terrades i Gatius      Ripoll                            Camp de la Bota 20-10-39
Joan Bonamusa i Busquets Mataró                        Camp de la Bota 11-11-39
Enric Ferrer i Baugés         Barcelona                    Camp de la Bota 20-11-39
Miquel Arenas i Pons         Barcelona                    Camp de la Bota 11-02-44
Octavi Tàpias i Cuspineda Granollers                    Camp de la Bota 07-07-39
Pere Valls i Bosch              St. Feliu de Codines    Camp de la Bota 29-05-41
Josep Tauler i Perals         St. Feliu de Guixols      Girona 25-04-39
Enric Ramírez i Hort           Barcelona                     Camp de la Bota 10-11-39
Agustí Miró i Corral             S. Quintí de Mediona   Camp de la Bota 01-08-39
Joan Tomàs i Beltrán         Reus                             Tarragona 15-11-39
Lluís Bori i Orriols               Campdevànol                Camp de la Bota 29-11-44
Jaume Canadell i Mas        La Farga de Bebiè        Camp de la Bota 04-07-39
Joan Castellana i Planas    Castellnou de Bages    Camp de la Bota 27-12-41
Sebastià González i Bofarull Esparreguera             Camp de la Bota 14-07-43
Melitó Farriol i Domènech   Sant Joan                     Camp de la Bota 04-03-39
Joan Urgell i Bes                 Juneda                          Lleida         

Un altre 26 de gener, aquesta vegada del 1979, al començament d’ això que en van dir “Transición” un militant d’ Estat Català i de les joventuts d’ ERC era mort per trets de la policia a l’ Eixample de Barcelona, es deia Martí Marcó i avui fa 40 anys dels fets.
Un mateix dia que enmarca les diferents etapes de la lluita per la identitat d’ aquest país. Des del partit Estat Català mantenim la seva memòria.

diumenge, 20 de gener del 2019

AIXÒ NO VA DE PRESSUPOSTOS, VA DE LLIBERTAT.



No va de pressupostos, va de llibertat!
Aquests darrers dies no paren de cantar meravelles dels pressupostos d'en Pedro Sánchez, sembla com si fos la pedra filosofal per portar la pau a les terres catalanes; després d'haver deixat terra cremada amb el 155 i dels darrers anys d'extorsió i pillatge econòmic, talment uns gàngsters.
A Catalunya ha quedat superada l’època del peix al cove, de ser submisos a canvi de les engrunes per tal de sobreviure la casta local.
Estem en una nova etapa històrica en què el poble català ha escollit ser lliure. El passat primer d’octubre vam votar democràticament ser un nou estat independent en forma de república i poder gestionar lliurement el nostre futur.
L'Estat espanyol va utilitzar una violència política, judicial i policial contra un poble desarmat que tan sols volia exercir el seu dret a votar i a ser lliure, una violència que ens retorna als vells temps i pràctiques del franquisme. Això ha passat amb el suport del PSOE, que ara es vol fer passar pel bo de la pel·lícula, i la indiferència d'aquesta esquerra espanyola i catalana que no ha deixat mai de ser part integrant de l'aparell de l'estat (evidentment, no les seves bases).
El discurs de Pedro Sánchez és vergonyós i insultant per al poble català, té la barra de vindre a Barcelona amb una proposta de finançament incert, que ni tan sols ens retorna el que ens han robat a canvi de renunciar a la llibertat.
Amb el senyor Sánchez, de l’únic que hem de parlar els catalans és quan alliberaran els ostatges i si acceptaran un referèndum d’independència de Catalunya amb la supervisió internacional.
La resta no és més que un intent de guanyar temps i intentar dividir el moviment independentista. Catalunya no pot cedir a aquests tipus de xantatges i no podem vendre la nostra dignitat per uns pressupostos. Els ha de quedar clar als espanyols que això no va de pressupostos, va de llibertat.