LLAÇOS I TIRANIA A ESPANYA.

Avui en un article a Vilaweb es veia les piulades que es fan a Catalunya i a Espanya sobre les eleccions i els judicis. És evident que vivim en dues realitats diferents: mentre nosaltres piulem sobre els judicis, ells piulen sobre  les eleccions. Però va tot més enllà, els seus mitjans informen d' uns fets i aquí ens interessen més uns altres... fins i tot a la campanya electoral nosaltres parlarem de la relació Catalunya- Espanya, mentre ells parlaran de "dretes" i "esquerres" irreals, com excusa, mentre ataquen dia sí i dia també Catalunya.
Vivim en dues realitats diferents que exigeixen dues estructures territorials diferents i dos països diferents. Mentre, augmenta la censura als nostres mitjans de comunicació, i alguns partits espanyols NO TENEN MÉS ARGUMENTACIÓ QUE LA PROVOCACIÓ, avui continuem en aquesta línia forana imposada.
Entretant recordem dues coses: els llaços grocs, no són símbols polítics, sinó reivindicacions de drets humans.

I segona qüestió, ens reafirmem en els conceptes:
Les coses pel seu nom

- Les persones són innocents fins que en un judici amb garanties es dictamini el contrari. Es diu:  

Presumció d’innocència.

- Quan una persona pacífica i sense cap indici de fuga és empresonada preventivament sense judici per motius polítics es diu: 

Pres polític.

- Quan una persona ha d’emigrar forçadament per no ser empresonat sense judici per motius polítics es diu: 

Exili

- Quan la policia carrega amb violència desproporcionada contra manifestants desarmats i pacífics, es diu: 

Violència policial.

- Quan un president de Govern cobra sobres en negre es diu: 

Corrupció d’Estat.

- Quan un ministre conspira impunement amb la Fiscalia per _«afinar»_ políticament les seves accions, o per destrossar un sistema sanitari es diu: 

Prevaricació.

- Quan un detingut, sense actitud violenta ni evasiva, rep els insults, les mofes i les humiliacions de la policia que el deté, i és emmanillat d’esquenes innecessàriament en el seu trasllat a presó es diu: 

Abús policial

- Quan en un cas de corrupció política es destrueixen impunement proves (discs durs, per exemple) sense cap conseqüència judicial, o el poder judicial no actua d’ofici quan hi han indicis clars de corrupció d’Estat es diu: 

Corrupció judicial

- Quan les institucions de l’Estat prohibeixen a una televisió pública a dir les coses pel seu nom per motiu polítics i/o electorals es diu: 

Censura.

- Quan en un Estat... no hi ha *presumpció d'innocència,* hi han *presos politics,* hi ha gent a *l'exili,* hi ha *violència policial,* hi ha *corrupció d’estat,* hi ha *prevaricació,* hi ha *abús policial,* hi ha *corrupció judicial* i hi ha *censura* es diu:  TIRANIA.

Les coses pel seu nom.