REFERÈNDUM D' INDEPENDÈNCIA A NOVA CALEDÒNIA.
Aquesta setmana, responent a la invitació del Ministre francès d’ultramar, una delegació d’electes independentistes de la Nova Caledònia ha arribat a Paris per negociar i posar-se d’acord amb l’estat francès en la data del nou referèndum d'independència.
Cal recordar que a la Nova Caledònia s’han fet dos referèndums d’independència, el primer el 2018, amb uns resultats dels partidaris del No a la independència molt lluny dels que esperaven l’estat francès i els partits unionistes de la Nova Caledònia: els resultats van ser del 43,6% de Sí i del 56,7% de No a la independència, quan, un mes abans, totes les enquestes donaven com a guanyador el No amb un 66%, contra el Sí amb un 34%.
El 4 d’octubre de 2020 es feia el segon referèndum d'independència, aquesta vegada no es va publicar cap enquesta prèvia a la data del referèndum, el resultat va ser extraordinari: amb una participació rècord del 85,6%, van augmentar en més d’un 20% els vots del Sí a la Independència i el No va perdre més del 3,5% dels vots.
Després d’una crisi de govern provocada pels independentistes, a causa del desacord amb la mala gestió de la crisi de les mines de níquel de què la Nova Caledònia n’és un dels primers productors mundials (el govern unionista havia intentat la darrera espoliació abans del pròxim referèndum d'independència cedint els drets d’explotació de les mines a Trafigura, una multinacional suïssa coneguda per les seves agressions al medi ambient arreu del planeta i que té l’oposició dels sindicats independentistes i la majoria de la societat canac), el passat mes de febrer, el nou govern va passar a ser majoritàriament independentista, dels 11 membres del gabinet, 6 són independentistes; aquesta situació de majoria governamental independentista no es produïa des del 1999.
Cal destacar, a més, el fet que, fa uns dies, el diari francès conservador 'Le Figaro' publicava una enquesta en què el 66% dels francesos es declarava favorable a la independència de la Nova Caledònia.
És en aquest context polític que tindran lloc a París, del 26 de maig al 3 de juny, reunions al més alt nivell entre l’estat francès i la delegació dels independentistes canacs. Aquesta delegació està encapçalada per Daniel Goa, president de l’Unió Calédonienne; Roch Wamytan, president del Congrés de la Nova Caledònia (un dels signataris amb l’estat francès dels acords de Matignon de 1998, en què s'acorda la metodologia dels referèndums d'independència, amb la supervisió de l’ONU); Mickael Forrest, responsable d’internacional del FLNKS i interlocutor canac a les reunions de descolonització de l’ONU.
Les reunions amb l’estat francès d’aquest dies tractaran sobre les dates del pròxim referèndum (la proposta dels independentistes és que sigui el segon semestre del 2022), també presentaran el seu projecte de Constitució per a la Nova Caledònia, abordant temes com la ciutadania, les relacions amb França i la UE, etc.
També, dintre aquest mateix paquet, hauran de tractar el tema dels nous votants i els seus drets de vot al referèndum d'independència, sempre tema de discòrdia amb els unionistes francesos que habiten a la Nova Caledònia.
A més del tema del referèndum, un altre tema calent de les reunions de París és la gestió de la crisi actual amb les mines de níquel, que és clau dintre el projecte de societat dels independentistes del FLNKS.
Un cop acabades les reunions a París amb l’estat francès, la delegació canaca farà una gira diplomàtica arreu d’Europa per informar de la situació política i del nou referèndum d'independència. El primer país que visitaran serà Catalunya, on seran rebuts per les institucions catalanes i també per actors econòmics. La gira europea els portarà, entre d’altres països, també a Escòcia, on es reuniran amb el nou govern independentista de Nicola Sturgeon, i acabaran la gira al Parlament Europeu, on es reuniran amb els diferents grups parlamentaris.
Els canacs són una locomotora que va directament i imparable cap a la independència. També els escocesos, després de l’aclaparadora victòria electoral de les darreres eleccions, deixen clar quin és el camí. Catalunya no pot deixar passar el tren de la història i menys amb una majoria absoluta independentista de més del 52% dels vots. Ara ja tenim govern, cal agafar forces i tornar a fer un pas endavant cap a la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada