dilluns, 31 de maig del 2010
COMENTARI SOBRE LES XIFRES DE LA CONSULTA A SABADELL
Xifres
Cada vot del referèndum sobiranista de Sabadell ha costat 0,23 euros als organitzadors de la campanya. Cada vot del referèndum delirant sobre la Diagonal de Barcelona en va costar 2,33. És una comparació que parla tota sola.
Cada vot del referèndum sobiranista de Sabadell ha costat 0,23 euros als organitzadors de la campanya. Cada vot del referèndum delirant sobre la Diagonal de Barcelona en va costar 2,33. És una comparació que parla tota sola. En primer lloc perquè hi ha una diferència fonamental en l'origen dels diners. En el cas de Sabadell tots han eixit de voluntaris. En el cas de Barcelona tots eixiren dels nostres impostos.
Però no és això i prou. A Barcelona es contractaren grans empreses multinacionals que ni tan sols pogueren assegurar el vot del batlle quan tocava. A Sabadell un grapat de voluntaris han tornat a fer funcionar una xarxa que no ha fallat, fins i tot comprant netbooks que els compradors han prestat perquè es fes el recompte i que rebran avui o demà. I a més a més ha anat més gent a votar, en percentatge, a Sabadell que no pas a Barcelona. Un 13,76 contra un 12,17. Sabadell ha superat la xifra de Lleida i ha marcat una fita per a poblacions de l'àrea metropolitana que votaran el 20 de juny. Prop de vint-i-quatre mil sabadellencs han votat i això fa que el vot per la independència siga pràcticament igual al resultat en les eleccions parlamentàries que van obtenir CiU o PSC i més que doble el resultat d'Esquerra.
No tot són xifres, tanmateix. Hi ha també l'esperit, i en aquest terreny Sabadell ha estat tenaç. La campanya per la consulta ha posat en relleu una altra volta que la cosa important era participar-hi. Fins i tot el lema central de la campanya era 'Tant sí com no, vota' i un dels actes principals va ser aquest debat amb personalitats que defensaven l'una posició i l'altra. Ben lluny, doncs, de l'ocultació de l'opció C en el referèndum de la Diagonal i de l'escàndol que significa presentar dades de votació que indiquen que els organitzadors (l'Ajuntament de Barcelona) saben què van votar els qui van fer-ho per internet.
diumenge, 23 de maig del 2010
EL MILLOR PER A CATALUNYA ÉS UN ESTAT PROPI.
Acte del Cercle Català de Negocis a Vidreres.
El Cercle Català de Negocis diu que l’Estat Propi és el millor negoci per a Catalunya
Un centenar de persones van assistir a la xerrada que el Cercle Català de Negocis va fer divendres passat a Vic. En l’acte, organitzat per Reagrupament Osona, 3 membres del CCN van explicar que l’Estat Propi és l’única opció positiva pel país.
El primer a parlar va ser el Responsable de Relacions Públiques, Xavier Olivella, que va repassar la situació de dèficit fiscal que pateix Catalunya per part de l’Estat Espanyol. Olivella va recordar que des de l’any 1994 l’increment del dèficit ha anat pujant fins arribar als 22.000 milions d’euros de l’any 2008, una situació insostenible que equival a 3.000 euros per persona i any. Per Xavier Olivella aquest espoli equival a un 10,2% del PIB i “converteix Catalunya en el país més generós i espoliat del món”. En aquest sentit, el responsable de Relacions Públiques del CCN, va comparar Catalunya amb el Titànic, afirmant que el país s’enfonsa i el poble és l’orquestra que va aguantant, com pot, el vaixell.
Joan Canadell, Secretari General del Cercle Català de Negocis, va afirmar que l’Estat Propi és el millor negoci pel país i que “no podem deixar en mans d’altres, aspectes tant importants pel nostre desenvolupament i competitivitat, com ara l’educació, la sanitat, l’economia o els temes fiscals”. Per Canadell tenir un estat és “respecte internacional” i Catalunya té unes característiques que la situarien com a un gran estat. Amb les xifres actuals, si Catalunya fós independent, seria el quart estat de la Unió Europea, només per darrera de Luxemburg, Irlanda i Holanda. Joan Canadell va explicar amb la Catalunya Estat, amb aquests 22.000 euros d’espoli, es podrien augmentar les competències d’estat (12%), fer noves infraestructures (12%), reduïr els impostos (30%), fer més polítiques socials (10%) i augmentar les pensions! (30%).
Finalment, el President del CCN, Ramon Carner, va cloure l’acte aprofundint sobre la situació del país i les causes que, al seu parer, han fet que Catalunya no sigui encara un país normalitzat. En primer lloc Carner va dir que és “culpa” dels empresaris perquè fa 100 anys, els nostres besavis van decidir que Espanya era un bon negoci. Avui, però, el mercat és internacional i l’encaix amb l’estat espanyol ja no és negoci. En segon lloc, el president del CCN, va dir que la culpa és dels polítics que porten anys dient que fan servir tècniques que ens portarien a ser un gran país i han estat totalment obsoletes i no han portat a res. Finalment, la tercera raó per la qual Catalunya encara no ha pogut esdevenir un estat és perquè “històricament ens han apallissat molt”. Carner va dir que 40 anys de dictadura per anular-los com a país han estat decisius per impedir la construcció d’un Estat Propi.
divendres, 21 de maig del 2010
CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA A SABADELL.
Sabadell farà, el diumenge 30 de maig, la consulta sobre la independència.
És la ciutat més gran de les que l’han organitzada fins ara, amb un cens de 173.426 electors, que inclou, com en totes les altres consultes, els empadronats de més de setze anys i els immigrats. Quan manquen deu dies per al referèndum, Consulta Sabadell ja ha recollit 5.009 vots anticipats, és a dir, un 2,88% del cens, i té el suport de cinc-cents voluntaris per a fer arribar el vot a tots els racons de la ciutat.
Des del dia de Sant Jordi els sabadellencs ja poden votar a sis punts de la ciutat. A més, Consulta Sabadell, integrada per una setantena d'entitats, disposa d'una comissió constituïda expressament per a recollir vots a les sortides dels centres educatius i als parcs i places dels barris. També té el suport dels grups municipals d'ERC, CiU i ICV, i de cinc-cents voluntaris que col·laboren directament en les comissions del referèndum. Fins al 30 de maig l'agenda d'actes és plena de col·loquis, concerts i àpats populars en suport de la consulta i per afavorir que hi hagi més vot anticipat. Des del 23 d'abril ja han votat 5.009 electors, gairebé el 3% del vot electoral de la consulta.
Sorpresa pel suport municipal
Malgrat l! a mala relació entre l'Ajuntament de Sabadell i alguns col·lectius de la Plataforma, el PSC, que presideix el govern municipal, amb Manuel Bustos al davant, va votar favorablement la moció que van proposar l'Entesa per Sabadell i ERC per donar suport a la consulta. Això farà que el dia 30 de maig els sabadellencs puguin votar en alguns locals municipals com ara centres cívics, biblioteques públiques i associacions veïnals. Sumant aquests locals amb els espais privats, hi haurà més de quaranta punts de votació. L'aprovació de la resolució al plenari municipal ha permès de publicitar la consulta a cinem! es, autobusos i carrers prou concorreguts com la Gran Via i la Rambla. A la web de l'ajuntament, també s'hi poden llegir les bases de la consulta.
Netbooks
Consulta Sabadell ofereix un ordinador netbook amb un descompte de més de cent euros als qui estiguin disposats a cedir-lo a l'organització durant el dia del referèndum. Els ordinadors només es faran servir per gestionar les dades el dia de la consulta i més tard es formataran i es lliuraran, sense continguts, als qui els hagin adquirits.
dilluns, 10 de maig del 2010
FULL DE RUTA PER CONVOCAR EL REFERÈNDUM OFICIAL SOBRE LA INDEPENDÈNCIA.
La Coordinadora presenta el dictamen i el full de ruta per convocar el Referèndum oficial08/05/2010
Uriel Bertran, per part de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, i Alfons López Tena, President del Cercle d’Estudis Sobiranistes, han presentat a la seu d’Òmnium Cultural de Barcelona el dictamen per impulsar al Parlament el Referèndum Nacional d’Iniciativa Popular sobre la Independència.
El dictamen elaborat per Alfons López Tena reconeix que és possible presentar com a referèndum nacional d'Iniciativa Popular sobre la independència, la pregunta que s’està fent actualment a la Consulta, i que el Parlament de Catalunya no ha de tenir cap motiu jurídic per no acceptar a tràmit aquesta Iniciativa Popular, que permet la recentment aprovada Llei de Consultes Populars.
Una vegada conegut el dictamen Uriel Bertran, responsable de la Coordinadora Nacional, ha fet una crida a la societat civil catalana i a les Comissions Organitzadores Locals a constituir una Comissió Promotora àmplia i plural que presenti el Referèndum Nacional d’Iniciativa Popular sobre la Independència al Parlament de Catalunya.
A més ha afegit que “El referèndum nacional d’iniciativa popular sobre la Independència és la resposta del poble català al menyspreu de l’Estat Espanyol i del Tribunal Constitucional cap a Catalunya. Ja no volem sentència, volem referèndum d’ independència.” Ha sentenciat.
Uriel Bertran també ha remarcat que si el Sí guanya en el referèndum, i si hi ha una majoria parlamentària disposada a fer-ho, s'haurà de proclamar la independència en exercici del dret a l’autodeterminació.
També ha recordat que l’anterior dictamen encarregat al Dr. Antoni Abad també reconeixia que la mateixa pregunta que es fa a la Consulta Popular es pot presentar com a Iniciativa Popular al Parlament de Catalunya. El dictamen d’Alfons López Tena és més global respecte la Llei de Consultes Populars, però ambdós autors arriben a la mateixa conclusió.
Finalment s’ha presentat el full de ruta que seguirà la Iniciativa Popular a partir d’ara:
1. Des d’avui mateix s’enviarà el dictamen i la pregunta a totes les entitats de la societat civil, a personalitats i a totes les Comissions Organitzadores Locals que han organitzat o que estan organitzant la Consulta sobre la Independència.
2. Es fa una crida a tota la societat catalana perquè es constitueixi en els propers dies una Comissió Promotora àmplia i plural que presenti la Iniciativa Popular al Parlament de Catalunya en aquesta legislatura.
3. Una vegada presentada, la mesa del Parlament haurà de decidir si l’admet a tràmit (només ha de valorar si s’ajusta a la Llei de Consultes Populars, l’admissió a tràmit no és una decisió política sinó tècnica).
4. Des del moment que s’admeti a tràmit, la mesa del Parlament haurà d’entregar a la Comissió Promotora els plecs amb els fulls de signatures. Encara que el Parlament es dissolgui per la convocatòria de les eleccions la recollida de signatures continuarà.
5. S’han de recollir unes 220.000 signatures (3% de la població) en el termini de sis mesos (ampliables a vuit). S’aprofitarà la Consulta de Barcelona per fer una gran recollida de signatures.
6. Una vegada es presenten les signatures al Parlament i s’autentifiquen, el Parlament de Catalunya ha de convocar un Ple per tal de votar la convocatòria del referèndum. Aquest Ple es celebraria en la propera legislatura.
7. Finalment, l’Estat ha de decidir si l’autoritza o no el referèndum. En el cas que no ho faci s’obrirà un conflicte polític internacional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)