dijous, 24 de febrer del 2011

EL 23-F I EL PAÍS VALENCIÀ.

Article recordatori del 23-F al País Valencià, a Vilaweb. : 'Tot açò ve d'allò'

El 23-F València va ser l'única capital on els tancs van eixir al carrer. Unitats armades es deixaren veure per tot el centre de la ciutat i en llocs estratègics. Les unitats militars també foren vistes en algunes altres poblacions de la regió militar de València d'aleshores, però va ser la imatge dels tancs travessant els ponts del riu Túria la que va fer la volta al món.

El País Valencià vivia aleshores molt crispat. Durant la transició l'esquerra i el nacionalisme havien aconseguit avenços significatius, però l'extrema dreta havia trobat en el blaverisme una via per a justificar atacs violents continuats, amb el propòsit de deslegitimar el nou poder municipal o autonòmic.

En aquell ambient el tinent general Milans del Bosch va decretar la queda, va fer publicar un ban militar prohibint-ho pràcticament tot i va dominar militarment la ciutat ben bé fins l'endemà al matí. Enlloc més no passà res semblant, sinó al congrés dels diputats de Madrid.

Joan Josep Pérez Benlloc, un dels periodistes més coneguts i respectats del País Valencià, era aleshores el director del jove Diario de Valencia, una publicació que havia nascut sumant liberals i socialistes amb la voluntat de fer un diari demòcrata i valencianista que poguera plantar cara a la capçalera reaccionària de la ciutat, Las Provincias.

Des del seu despatx de director i des de l'edifici del seu diari JJ, com és conegut entre els periodistes valencians, va viure ben de prop totes les coses que passaven, i que ara comenta en aquesta entrevista de VilaWeb TV.

Pérez Benlloch conta que un comandant militar, que havia estat censor durant el franquisme, es va presentar al diari amb l'ordre de publicar el ban de Milans del Bosch, acompanyat d'una força armada. També conta la nit passada al diari, amb la responsabilitat de saber que hi havia un cop d'estat en marxa i que calia oposar-s'hi.

Benlloch explica la perplexitat de molts valencians, en veient que després del discurs del rei, que teòricament era el final del cop d'estat, els tancs continuaven al carrer, com si el discurs no hagués significat res.

Des del punt de vista personal el director comenta: 'ets on ets i la inèrcia et va duent', malgrat la ràbia per les coses que passaven, una ràbia que també li donava forces per a resistir i per a mirar de fer sortir l'edició preparada, amb un editorial seu en favor de la democràcia.

'Encara no sabem què va passar a capitania'

Pérez Benlloch repassa també els fets que ocorregueren en la ciutat, si bé encara hi ha moltes coses que no sabem, diu. A diferència dels fets de Madrid, per exemple, avui encara 'no sabem què va passar a capitania; ni sabem, per exemple, si és cert que un general va posar una pistola sobre Fernández del Rio, el governador civil d'aleshores'.

Per ell, l'única explicació de l'eixida dels tancs únicament a València és que Milans del Bosch fou l'únic general que s'atreví a fer el cop.

Las Provincias, amb els sediciosos

Sobre el possible paper de suport al cop d'estat del diari Las Provincias i de la seua directora, Maria Consuelo Reyna, Benlloch diu que el diari conservador fou coherent. 'Qui havia d'estar al costat del colp mediàticament?'

El ressò polític

Ara, sobre les conseqüències del cop d'estat, Pérez Benlloch diu que les reivindicacions anteriors per la democràcia eren 'sobrerepresentacions, perquè 'aquesta ciutat mai no ha estat tan liberal com ens entestem a dir'. El cop va fer l'efecte que, segons ell, la ciutat volia i no s'atrevia a demanar, que no era sinó el de reconduir la situació i frenar l'avenç de la consciència democràtica i valencianista. Frenada que ell va viure en directe al diari mateix, on els fundadors es van desdir del model de la publicació.

Trenta anys després

Quant a l'efecte del cop, trenta anys després, Pérez Benlloch recorda: 'Aquesta ciutat no ha millorat les seues constants vitals democràtiques', altrament no s'explicaria la degradació democràtica que viu ara el País Valencià.

'Tot açò ve d'allò' resumeix, volent dir que, si aleshores hi hagués hagut institucions civils potents que s'hagueren plantat, avui aquestes mateixes institucions farien de barrera, 'de contrapunt crític als fets que passen'.

De totes maneres, creu que, des del punt de vista mediàtic i periodístic, avui 'ens trobem molt pitjor'.