Un amic blocaire publicava aquest text fa poc sobre en Duran i Lleida. Us el pengem (resumit) perquè està prou bé:
" ....Duran ja acumula uns vuit o nou càrrecs i assisteix a les reunions del Consell Executiu de la Generalitat sense ser-ne membre. Presideix quatres comissions bilaterals, és el secretari general de CiU, diputat al Congrés, president de la comissió d’afers exteriors d’aquella cambra i segur que em deixo algun càrrec més. Sincerament, algú pot compaginar tots aquests càrrecs? És un superman? És un milhomes? O aquí hi ha alguna cosa que no sabem? És inconcebible que un sol individu acapari tant de poder. De fet, més que parlar de govern de Mas, hauríem de referir-nos-hi -jo ja ho he fet- com a govern d’en Duran i Lleida, perquè ell és l’autèntic home fort de la nova administració. Sense cap mena de dubte.
I allò on no arriba ell, arriben els seus acòlits. La senyora Núria de Gispert, com a President del Parlament, que en les poques setmanes que porta al càrrec, ja s’ha lluït en diferents ocasions. Una oratòria desastrosa i una pitjor fonètica, de ninya pija que tomba d’esquena.
La senyora Joana Ortega, com a número 2 del govern, i autèntica porta d’entrada de Duran a l’executiu, De fet l’Ortega no deixa de ser una mena de secretària servicial d’en Duran. Les seves actuacions primeres, també s’han demostrat patètiques: primer va negar urnes per a la consulta de Barcelona -que finalment es va haver d’empassar amb patates. Ara està desmuntant tot el tema del Memorial Democràtic, i fins i tot baralla la possibilitat d’incorporar les víctimes… de l’altra bàndol.
El senyor i havanero de pro, Jordi Casas, com a delegat del govern a Madrid, d’aquesta manera el control unionista de la interlocució amb Madrid és total i absolut. Com si CDC no existís. Al.lucinant.
I després tots els nomentaments a Relacions Exteriors, que li permet al líder unionista, controlar les relacions internacionals del govern català. Resultat, el nou delegat del govern a Brussel.les, és un ex-diplomàtic del govern d’Aznar que el primer que diu és que ell no es preocuparà pel reconeixement del català a Brussel.les. I el segon que ell no veu incompatibles el ser espanyol i el ser català. Però aquest tio en quin món viu? De canapè en canapè, de recepció en recepció?
Mare de déu senyor, quin escàndol. I encara no hem esgotat els cent dies de rigor. Tot pot arribar a ser molt pitjor, però que molt més, eh? "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada