dimecres, 16 de març de 2011

ESPANYA: UN DÈFICIT DEMOCRÀTIC.


Afegim un article, publicat a Vilaweb, prou entenedor sobre els dèficits democràtics d´algunes "democràcies":

Espectacular, el dictamen del Tribunal d'Estrasburg que dóna la raó a Arnaldo Otegi i condemna l'estat espanyol per haver-li violat la llibertat d'expressió. Otegi va dir que el rei d'Espanya era 'responsable dels torturadors' i la justícia espanyola es va abraonar contra ell.
Però Europa imposa ara el criteri sensat, tot recordant que l'expressió d'Otegi és una crítica política que s'ha de poder fer. El tribunal d'Estrasburg ja ha condemnat l'estat espanyol en més d'una ocasió i gairebé cada condemna ha posat en relleu aspectes molt deficitaris de la seua (nostra?) democràcia. La sentència que ens ocupa hi torna. I hi torna amb unes referències que pocs països democràtics discutirien, però que Espanya discuteix. Per exemple, el tribunal diu que 'els límits de la crítica admissible són més amplis quan afecten un home polític, en la seva qualitat de tal, que no quan afecten un simple particular [...] el primer s'exposa inevitablement i conscientment a un control atent dels seus fets i gestos, tant dels periodistes com dels ciutadans [...], i per això ha de ser més tolerant'. Claríssim.
El tribunal 'admet que el llenguatge emprat (per Otegi) es podria considerar provocador. Tanmateix, si bé és cert que, de tota persona que s'involucra en un debat públic [...], se n'espera que no ultrapasse els límits, sobretot en el respecte a la reputació i als drets d'altri, també li és permès de recórrer a una dosi d'exageració, fins i tot de provocació, és a dir de ser una mica immoderat.' I per, si no n'hi havia prou, el tribunal europeu recorda que la condemna d'Otegi neix del tracte especial que el monarca espanyol rep en el codi penal, que considera, sense ombra de dubte, 'no conforme a l'esperit de la Convenció' europea de salvaguarda dels drets de l'home i de les llibertats fonamentals.
La sentència, doncs, referma de bell nou una cosa ja sabuda: que els límits de les llibertats, en aquest cas de la llibertat d'expressió, tendeixen a ser més baixos a l'estat espanyol que no a la resta d'Europa. Un dèficit greu. Un més.