dimecres, 28 de març de 2012

EL POBLE CATALÀ ESTÀ MADUR PER LA INDEPENDÈNCIA , CiU NO.

Us pengem un article d´un blocaire conegut de la xarxa que va titular "Què hem fet els catalans/es per patir CiU ?:

Primer de tot, votar-la. Siguem clars. CiU és una formació que en els seus 33 anys vida, primer com a coalició o després com a federació, ha demostrat una resiliència més que notable. Després de passar per set anys de travessa en el desert, en el darrer cicle electoral, CiU ha guanyat més poder del que mai havia somiat. Sobretot en el cas de Barcelona, l’autèntica assignatura pendent.

Però precisament per això, pel seu èxit, la seva responsabilitat és enorme. I a ningú se li escapa que estem assistint a quelcom realment insòlit. Podent optar per conformar un bloc sobiranista, del qual, ella en seria la capdavantera sense cap mena de dubte, els dirigents de CiU, i molt particularment, els de CDC, estan optant sistemàticament per pactar amb els seus enemics -que no adversaris- nacionals. És realment escandalós, el peixet que està donant al PP, al qual li permet assolir unes quotes de visibilitat -i de poder- institucional.

Fins i tot fa mal veure com en el mateix moment que a les Illes el PP aprova un genocidi lingüístic institucional, al Principat, CiU el recompensa amb la vicepresidència de l’organisme directiu dels mitjans audiovisuals públics.

La pregunta apareix de seguida: es pensen que són tan llestos i eixerits, els de CiU, que entabanaran als del PP, fent-los passar bou per bèstia grossa i a l´hora posaran fil a l’agulla a la transició nacional cap a l’estat propi? Llavors, a qui enganyen? Als espanyols posant-se la pell de xai? O al Poble Català, fatxendejant sobre la seva voluntat sobiranista?

Es pensen que són realment els reis del mambo?

Fins quan els ciutadans que continueu votant elecció rere elecció CiU arribareu a la conclusió que aquesta opció és un cul de sac. O si més no una aposta tan arriscada, que només un crack se´n pot en sortir? És CiU el Messi de la política? Està clar que no, perquè si més no la cama dreta (Duran), no és que no xuti, no, és que sempre passa la bimba cap enrere.

En el fons de tot, naturalment, hi ha la desconfiança en el propi poble. CiU, i això està en l’ADN pujolista, mostra una total i radical desconfiança amb la bona gent. Per ells, la bona gent, ho és quan actua com un ramat d’ovelles que van de la cleda al prat en formació ordenada, ben disciplinades, i si cal mossegades, pel gos, que obeeix cegament les ordres del pastor.

Sóc conscient que molts dels votants convergents, em contestareu que els voteu perquè no hi ha res més amb cara i ulls. I no dic que no us falti raó. Però el cost de perpetuar l’statu quo convergent és altíssim, com s’està demostrant aquests dies amb l’ofensiva per terra, mar i aire, i per internet, del nacionalisme espanyol. És un risc que no es pot assumir.

Un detall. Aquesta setmana passada ens hem assabentat que Rajoy està convidant a la Moncloa els màxims executius de les multinacionals americanes per parlar del futur d’Espanya. I no em refereixo als delegats a l’Estat espanyol, no, sinó als executius o als propietaris que viuen als Estats Units. Segons s´ha sabut, ja han passat per Moncloa en Bill Gates i el besnét de Henry Ford, de Ford Motors, entre d’altres. Han estat converses quasi secretes, sense ni tan sols la participació del Ministre d’Afers Exteriors espanyol, el bocamoll d’en Garcia-Margallo (sense accent final, per dissimular la seva ascendència catalana). Han estat converses que les ha gestionades directament el cap de gabinet de Rajoy, que no és altre que un altre que amaga la seva catalanitat sota el nom de Jorge Moragas, i que sovint penso que molts convergents voldrien ser com ell quan fossin grans.

Què ens diu aquest episodi? Doncs clarament que els espanyols, malgrat la seva tradicional fatxenderia i bocagrossisme, estan més que acollonits sobre el “futur d’Espanya” i volen lligar curt els poders tradicionals -atès que dels polítics no se´n refien. Quant més criden, més bramen, més portades freakies publiquen en els seus diaris, les seves televisions, ràdios o butlletins digitals, que destil.len odi, és que més pelut ho veuen.

Amb això vull dir que, en el fons, Espanya és un tigre de paper -o un gatet. Només és necessari un acte de sobirania. I el que fa CiU, o més exactament, els sobiranistes de CiU, que naturalment n´hi ha, és donar oxigen a aquest estat moribund.

Senyor Mas, el poble català està més que madur per la Independència. La pregunta és, està vostè preparat per encapçalar-la públicament, i deixar d’amagar-se, com quan va votar en les consultes?