dimarts, 15 de maig de 2012

ACTE DE DIGNITAT INDEPENDENTISTA I ARTICLE SOBRE LES LLUMS I OMBRES DELS BORBONS.

Una de les poques (però que molt poques) fotos on podem veure al rei Joan Carles, al seu pare, Juan de Borbón, i al germà petit, Alfonso. És extreta d’unes vacances dels Borbón a València. Al centre de la foto, el noi alt, ros i espigat és el rei Joan Carles, mentre que al seu costat hi ha el seu germà petit Alfonso. A l’altra banda de la barca, trobem en Don Juan observant els seus dos fills. La foto és de 1955. Un any desprès, Joan Carles mataria al seu germà. Ahir van cel.lebrar els reis d´Espanya les seves "noces d´or" gairebé en la "intimitat", un gest lògic després dels casos "Urdangarin", el net que juga amb armes de foc, la caeria a Botswana (fent escala al Golf Pèrsic)i la petició de xifres sobre el seu pressupost. No n´hi havia per menys. Pobre home, diuen alguns, parlant d´aquest multimilionari espanyol que surt als llistats de persones més riques i dirigeix un estat que s´encamina a la fallida. No és estrany que finalment en un acte conjunt a Barcelona els partits independentistes (ERC,SI i RCat) hagin demanat la substitució del nom de Plaça del rei Juan Carlos I per Plaça de la República Catalana. Sembla lògic, però no creiem que els partits porucs de l´Ajuntament de Barcelona (CiU i PSC) s´atreveixin a votar i menys els anti-catalans (PP). Però cal deixar constància d´aquest GEST DE DIGNITAT DELS PARTITS INDEPENDENTISTES de Barcelona. També aprofitem per publicar un correu que ens han fet arribar sobre les llums i ombres del Borbó. La setmana santa de 1956 va tindre lloc una desgràcia sense precedents a la residència de Joan de Borbó, fill d’Alfons XIII i exiliat a Estoril, Portugal, per les seves diferències amb el caudillo Francisco Franco. Don Juan de Borbón tenia dos fills, el gran es diu Juan Carlos (actual rei d’Espanya) i el petit es deia Alfonso. Juan de Borbón no s’acabava d’entendre amb el seu fill gran, Joan Carles. En Joan Carles era una “joia”: Impulsiu, malcarat, poc treballador i un faldiller incorregible. Amb només 15 anys, l’any 1953, en Joan Carles va tindre una filla il·legítima amb una comtessa italiana, Olghina de Robiland. La filla encara viu avui en dia, es diu Paola de Robiland, amb residència a París. La seva discreció està garantida per l’inmensa fortuna que el seu pare biològic, Juan Carlos I, ha invertit en el benestar de la seva filla. No busqueu fotos d’aquesta senyora. No n’hi ha, ja que el seu pare i la seva mare han sapigut preservar la seva identitat. Tornem al any 1956. Un Joan Carles que ja és pare i major d’edat (ja comptava amb 18 anys) es troba jugant plàcidament una tarda amb el seu germà Alfonso, de 14 anys d’edat, al despatx de la residència d’Estoril on des de l’exili, el seu pare Juan de Borbón es trobava “luchando por implantar la democracia en España aún a pesar de renunciar al trono de España”. De sobte, a la noble residència portuguesa s’escolta un tret. Al arribar al despatx, Juan de Borbón es troba davant una escena dantesca, que cap pare hauria de veure mai sigui quin sigui l’estatus de la seva família. En Alfonso jeia mort a terra, amb un tret entre cella i cella. L’anàlisi forense parla d’un tret fet a una distància inferior a 40 centímetres, cosa que desacredita la versió oficial de que tot va ser una accident. En Joan Carles s’estava formant a l’acadèmia militar de Sandhurst i Saragossa com a protegit del caudillo de España por la gracia de Dios. Per tant, en Joan Carles ja estava habituat a manipular les armes de foc. Anem a preguntar-nos per què en Joan Carles voldria matar el seu germà petit ja que d’entrada, ell era el fill gran i per tant, l’hereu de la corona espanyola al exili. Quines causes feien que en Joan Carles estigués gelós del seu germà Alfonso? Podem enumerar-ne un parell: En Alfonso era el fill favorit de Don Juan. Era més ràpid, més llest i no tenía cap problema de comunicació amb el seu pare. A més, la seva relació afectuosa entre Alfonso i el seu pare era més fluïda que no pas la d’en Juan Carlos. Com a protegit de Franco, en Juan Carlos s’estava educant a Espanya sota la tutela del general Franco, mentre que al seu pare no li era permesa l’entrada al estat espanyol. Aquest distanciament entre pare i fill fou decisiu per generar un sentiment d’odi i revenja per part del jove Juan Carlos. No cal ni esmentar que mai hi ha hagut cap investigació oficial per depurar responsabilitats, i que aquest és un tema tabú dintre de la casa reial. Molt poca gent s’ha atrevit a insinuar que la versió oficial del accident pugui haver estat manipulada o falsejada per no perjudicar al primogènit de la casa Borbònica. Però aquí no acaba l’obra i miracles del meravellós monarca espanyol, el campechano. Des de la seva investidura com a successor de Franco (escollit pel Caudillo i no pel poble espanyol) l’any 1975 i fins sis anys desprès, l’any 1981, el rei d’Espanya obté un 5% de comissió en l’entrada de cada barril de petroli en cru que entra a Espanya. Un regal dels monarques saudites, grans amics del rei. Un altre escàndol va ocórrer l’any 1992 quan gairebé hi ha abdicació en la figura del seu fill Felip. La causa era que el rei havia desaparegut sense deixar rastre. Tot el ministeri del interior buscant-lo, la policia nacional, la Guardia civil, el CESID…en aquell moment es temia per la vida del monarca i s’especulava amb la possibilitat que l’hagués segrestat ETA o els GRAPO, quan en la realitat, el rei s’havia escapat a Suïssa amb la seva principal amant durant més de divuit anys, Marta Gayà, una catalana que el rei va conèixer a Mallorca. Com a resultat de tot això, el rei va expulsar a Sabino Fernández (el majordom reial), qui amb la reina Sofía havia plantejat la possible abdicació del monarca. Per últim, val la pena destacar l’amistat del rei amb Javier de la Rosa i Mario Conde, amb qui el rei d’Espanya va participar en diversos negocis fraudulents i els va proporcionar informació confidencial.