dilluns, 28 de maig de 2012

"DURAN, FINS QUAN SEGUIRÀS ABUSANT DE LA NOSTRA PACIÈNCIA?

Bon article de la Carme Laura Gil sobre aquest personatge fóra de lloc i temps que es diu Duran i Lleida. Aquest article, publicat en algusn blocs i també a Vilaweb, va bé donar-li un cop d´ull:
L'any 63 aC. al bell mig del Senat, Ciceró ple d'ira llençà al rostre de Catilina la pregunta que, per la seva força, passà a formar part del lèxic polític de tots els temps. Pregunta afrentosa que avui, quasi dos mil anys més tard, cal fer a Duran, "fins quan, Duran, seguiràs abusant de la nostra paciència?". El líder d'UDC juga un joc perillós que ratlla la traïdoria: en uns moments crucials de la història de Catalunya, quan al President Mas li cal no defallir i mantenir una veu potent i un discurs únic davant de Catalunya, Espanya i Europa, Duran fa ressonar la discordança dins de la Federació i del mateix Govern. Duran aposta per Espanya i no per Catalunya, posicionant-se de manera pública al costat d'aquells que intenten pressionar Mas per tal que abandoni el camí emprès. Per pròpia veu i per la del seu altaveu al Govern, la "vicepresidenta" Ortega ha ultrapassat la línia vermella de la confiança política. I la societat catalana espera escoltar el President. President, cal dir prou a aquells que dins del Govern que presidiu us contradiuen i corregeixen, cal cessar una Vicepresidenta que parla per boca d'altri, obeint ordres alienes per a contrarestar les vostres paraules, les paraules del seu President. Cal dir prou, President, a Duran LLeida. No podeu permetre que el polític que ha de defensar en nom vostre i seguint el vostre dictat els interessos de Catalunya al Congrés de Diputats digui públicament que ell mai no ha parlat d'una hisenda pròpia catalana, que són "paraules del President de la Generalitat", com si el President de la Generalitat no fos el seu President, el del Govern i el de la Federació de què UDC n'és part minoritària. Fa pocs dies us digueren que per a executar els més alts designis nacionals teniu darrera vostre tot un poble, per a dir prou a Duran només us cal el que teniu d'antuvi, la raó, la fortalesa i la dignitat del càrrec.