dijous, 30 d’agost de 2012

MAS I LA GRAN ERRADA: EL "RESCAT" ESPANYOL.


CiU en un dia ens van donar dues noticies negatives: 1. Mas no aniria a la manifestació de l´11 de setembre i 
2. demanarien un "rescat" a ESPANYA ¡¡¡

Mas no és un ciutadà qualsevol, en aquest moment és el President de la Generalitat, si es queda a casa manifesta clarament que no vol ni sentir parlar de cap procés independentista (o potser és la primera exigència política del "rescat"?). 
A qui se li acudeix demanar un rescat a Espanya, un país que dintre de poc serà "rescatat" per Europa, amb una economia més precaria que la nostra?
I a qui volen enganyar dient que "no acceptaran exigències polítiques? A nosaltres, no.
Maten l´autonomia demanant un "rescat" (cal que algú es llegeixi les condicions) i després volen continuar governant. Però quina "autonomia" volen governar si el que facin haurà de tenir el vist-i-plau del Ministerio de Hacienda (al Montoro ja li poden dir Molt Honorable).?
I el "pacte fiscal" (quin tip de riure, si no fos un tema seriós). Què volen negociar si el Govern espanyol (després del rescat) ja té totes les claus de "l´autonomia"? que li poden oferir a canvi? més submissió de l´autonomia catalana? 
Què faran el mes vinent quan hauran de pagar nòmines (el "rescat" no serveix per aquestes despeses)?
 L´únic projecte seriós a hores d´ara és la INDEPENDÈNCIA d´aquest país i recuperar la dignitat col.lectiva d´aquest poble, tallar l´expoli fiscal, i negociar nosaltres directament a Europa i a l´exterior els pagaments, sense intermediació espanyola. 

 Cristobal Montoro, tindrà totes les cartes per ser el pròxim President de la Generalitat (a l´ombra).

Aprofitem per penjar l´editorial d´ahir de Nació Digital:
 
El Govern català recordava ahir que la independència no constava en el programa electoral de CiU, i té raó. Però el rescat de les finances públiques d'aquest país tampoc no hi figurava, i bé que s'ha demanat. Així que, de moment, el president Mas i el seu executiu s'han instal·lat en una perillosíssima inacció que té com a efecte immediat la deconstrucció accelerada de l'autogovern de Catalunya.

El president de la Generalitat no pot anar a una manifestació independentista si no té la intenció d'iniciar un procés d'aquest tipus. Així que, de moment, fa bé de quedar-se a Palau. Però ha de ser conscient que, un cop eliminada l'autonomia financera, el camí del mig del pacte fiscal ha quedat reduït, exclusivament, a una excusa política per guanyar uns quants mesos.

Catalunya pot proposar-se l'emancipació d'Espanya, sempre que asseguri a Europa el compliment dels compromisos adquirits. Però si l'estat també és intervingut -com tot sembla indicar- serà molt difícil plantejar qualsevol iniciativa política als interventors europeus. I això significarà que Artur Mas no haurà guanyat temps, sinó que haurà perdut l'única oportunitat de què disposava Catalunya.

Al final, encara seran els homes de negre els que salvaran la unitat d'Espanya.