Avui, les tres persones delegades pel Parlamanet català, ens representen a tots i totes els catalans/es. A ells els toca defensar allò que pensem, han de ser clars, ferms i no deixar-se subornar per unes promeses (que en cas improbable de fer-se) no es concretaria mai en res (en tenim experiència).
Però, aquesta darrera etapa s' ha de passar, encara que sigui per agafar embranzida sense mirar mai més enrera. En aquest punt concret coincidim amb en Partal que té un bon article a Vilaweb:
Avui tres diputats del Parlament de Catalunya intervindran a Madrid per demanar solemnement al congrés espanyol que cedesca a Catalunya la competència per a fer el referèndum del 9 de novembre. Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera no representen el conjunt del parlament ni representen tota la ciutadania. Però sí que representen la gran majoria política i social que s'ha format aquests darrers anys entorn del concepte del dret de decidir.
No passa
cada setmana, això que passarà avui. El novembre del 2005 Artur Mas, Manuela de
Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira hi van anar a defensar l'estatut. I ho van fer
d'una manera excel·lent. Algú, crec que era Mas, hi va dir que era la penúltima
oportunitat d'entesa. Supose que era una frase retòrica, però la va encertar:
aquesta d'avui és l'última oportunitat.
El
congrés espanyol tancarà avui la porta a la majoria de la societat catalana,
blocarà la solució pactada que proposa el Parlament de Catalunya per a evitar
el xoc de sobiranies. I, a partir d'ací, hom ja no es podrà fer gaires
il·lusions sobre un possible recorregut futur conjunt cap enlloc. Simplement
farem el nostre camí sense mirar enrere mai més. Els errors es paguen i Espanya
els pagarà, com de fet ja paga avui el seu comportament erroni d'aquell vespre
de novembre del 2005.
Aquesta
vegada, però, amb un error afegit i greu, amb una apreciació molt equivocada.
El parlament espanyol s'erra de mig a mig si es pensa que escolta tres partits polítics
provinents d'un parlament. Perquè no és així. Avui no hi parlaran tres veus, a
la carrera de San Jerónimo, sinó milions. Turull, Rovira i Herrera ens posaran
veu i cara a tots i tots avui serem ells, parlant a Madrid. Això de parlar en
nom d'un poble és una ocasió que per sort ningú no té gaire sovint, perquè és
d'una responsabilitat insuperable. Però crec que avui ells i nosaltres som ben
conscients del paper que són cridats a fer. Com crec també que parle en nom de
la gran majoria dels lectors de VilaWeb si dic que confiem en ells i som, avui
de manera incondicional, al seu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada