Com ja vam dir la setmana passada, no caurem en provocacions, però continuarem donant difussió de les agressions ultres o unionistes espanyoles.
Bé, aquesta vegada us pengem la informació d' una coneguda agència llibertària:
Intent unionista d'homicidi al Mestalla de València
La Policia Nacional espanyola requisa la màquina que havia fet fotografies
Una família de Vic, atropellada expressament per madridistes en la final de Copa
Poc abans del partit a València, un cotxe els va envestir damunt la vorera
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/04/2014 Vic (Osona).- Una família de Vic -el pare, la mare, la filla gran i el seu xicot, i els dos fills petits, de dotze i nou anys- fou atropellada expressament a València el 16 d'abril proppassat, poc abans de la final de Copa. Tots ells són afeccionats del Barça que anaven a veure el partit.
El vehicle que els va atropellar anava ocupat per quatre individus, vestits amb símbols i emblemes del Reial Madrid. Així n'informa aquest divendres el diari ‘El 9 Nou’, en l'edició d'Osona i el Ripollès, que explica que cap d'ells no va quedar ferit de consideració, però el pare va patir un fort cop al cap; un dels nens, ferides a les costelles, a un braç i a un genoll, i la mare, una ferida profunda a la zona lumbar.
La mare, Anna Casacuberta, ha fet també un relat dels fets a Catalunya Ràdio, en una entrevista amb Mònica Terribas.
‘El 9 Nou’ recull declaracions de la mare, que explica que tots ells es trobaven en una zona habilitada per als seguidors del Barça. Poc abans de l'hora del partit, la gentada es dirigia cap a l'estadi, i la família els va anar seguint, per saber cap on havien d'anar. I quan caminaven per la vorera de l'avinguda de Catalunya, la gent va començar a córrer cap a ells i van veure un cotxe que circulava per la vorera intentant atropellar tots els afeccionats blaugrana que hi havia. La crònica de Jaume Espuny ho explica així: “El capó del cotxe va picar contra el fill petit. La mare el va estirar e la mà i tots dos van caure a terra. El cotxe, un Peugeot de color fosc amb matrícula 0982 DBK, va parar un moment, i els ocupants, vestits de madridistes, van treure el cap i van tornar a arrencar i van atropellar el pare, Miquel, que primer va anar a espetegar sobre el capó i les cames li van quedar a sota del cotxe. Finalment, va caure a la vorera, on va picar amb el cap. El cotxe, però no es va aturar i va trencar per un carrer perpendicular”.
Un jove de València va fer fotos de l'atropellament, les va ensenyar a la família, però no les va voler donar perquè no volia anar a testificar en un possible judici. Però la Policia Nacional espanyola, quan va aparèixer, se li va quedar la càmera i les fotos. Els quatre joves van ser detinguts pels voltants de l'estadi Mestalla. La família va voler denunciar els fets a la Policia Nacional espanyola, però els agents els van dir que primer havien de determinar si era un accident de trànsit o un intent d'homicidi. I no han sabut res més.
Entre el pal i la pastanaga
El catedràtic emèrit de dret constitucional i antic president del Consell d’Estat espanyol Francisco Rubio Llorente, en el seu escrit ‘El caminant davant l’abisme’ publicat al diari del comte de Godó justament el simbòlic dia de Sant Jordi, redueix a l’anècdota sentimental fets com ara aquest intent unionista d’homicidi de dones i criatures o el robatori d’estelades quan descriu la situació de conflicte entre l’Estat i el procés d’autodeterminació català que vivim com una qüestió reduïda a una guerra de banderes i cridòria reciproca dins una retòrica d’enyorança d’un passat mític.
De fet, aquest element unionista justifica subtilment l’estratègia de la tensió espanyola d’agressions, trencadisses o serrar astes de bandera, robar estelades als pobles, mentre s’obliga els ajuntaments a penjar la bandera monàrquica al balcó de la casa de la vila.
Aquest antic president del Consell d’Estat considera una obstinació malaltissa el mateix desig del dret a decidir de la gent d’un territori ocupat militarment per forces armades estrangeres, en aquest cas, les espanyoles.
Amb escrits d’aquest tipus, la llarga mà del CNI justifica les seves provocacions en decurs del dia a dia i que creixent. La qüestió, a nivell analític, passa per poder saber davant la situació al Principat que faran serveis com ara la CIA, el Mossad, la FSB o el MI6.
De moment, els de l’automòbil a València o els que serren astes d’estelada simplement són carn de canó de l’Estat mentre elements com Rubio Llorente són subtils unionistes que actuen des de casa seva, sense tenir les mans brutes de llot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada