dimarts, 30 de setembre de 2014

UNITAT POLÍTICA I SOCIAL i avui TOTS davant els Ajuntaments

L`article d' en Partal avui a Vilaweb toca de ple en la situació concreta on estem, per la nostra part, com deiem ahir, avui tots i totes davant els nostres ajuntaments a les 7 de la tarda.


Acaba de començar la fase final

La casualitat cronològica va fer coincidir ahir dos actes de naturalesa ben diferent. A Madrid el Tribunal Constitucional es reunia per acceptar la demanda de prohibició de la consulta del 9 de novembre. I, mentrestant, a Barcelona es presentava el 'Llibre blanc de la transició nacional'. És difícil d'ensenyar d'una manera més contundent la diferència entre allò que fan ells i allò que fem nosaltres.


A Madrid la cosa va ser esperpèntica. El reglament del Tribunal Constitucional diu que calen tres dies entre la convocatòria i la reunió, llevat que hi haja una urgència excepcional que faça pensar que el tribunal no es podrà reunir al cap d'aquests tres dies. Si no n'hi havia prou de prescindir de les pròpies normes, el tribunal va rebre a més una sol·licitud del govern espanyol que li demanava que suspengués una llei i un decret de fa deu anys! Es van equivocar en la numeració. Improvisació, funcionament maldestre, poca cura pels detalls, ridícul... I tot per a dir que no. Que no a tot. Per a blocar la consulta. Per a intentar oposar a la voluntat política un mur judicial.


A Barcelona, en canvi, es va presentar un llibre blanc que és un compendi d'informació i documentació realment molt important. Els membres del Consell Assessor de la Transició Nacional han treballat de valent durant un any i mig per oferir-nos una guia de com es pot construir l'estat català, molt sòlida i honrada en termes intel·lectuals, mesurada, argumentativa i positiva. Per intentar canalitzar políticament i institucionalment la voluntat política expressada pel país repetidament al carrer i a les urnes. Sense dir ni creure que tot serà fàcil, però sense resignar-nos a res.


Hi ha això: contra les prohibicions ara tenim un full de ruta que d'alguna manera és el programa, fins i tot electoral, que el país necessitava per a encarar les setmanes que vindran. Són diverses, per tant, les maneres de fer, diverses les maneres d'encarar els problemes i diversos els nivells de dignitat institucional i política.


A nosaltres en aquest moment només hi ha una cosa que ens hauria d'interessar: saber com guanyarem i usar la seua reacció de la manera més adequada. De moment està molt bé que Espanya es descare així davant el món, però hem de ser conscients que la seua actuació no fa res més sinó accelerar el procés. Perquè la conseqüència lògica de la posició que han adoptat tan diligentment els porta, obligatòriament, no tan sols a prohibir la consulta, després de fer una pantomima de sentència. És que tot seguit hauran de prohibir les eleccions, les catalanes i les locals. I hauran d'il·legalitzar els partits. I tancar els diaris. I prohibir l'ANC i Òmnium. I posar força pública seua als carrers. Si no, no aconseguiran això que volen. Perquè ells mateixos, amb la seua intransigència, s'han tancat totes les eixides. Haurien pogut optar per una via més suau, però han posat tota la carn a la graella des del minut u. I en el seu foc es cremaran perquè la via que intenten és impossible.


Nosaltres ara cal que restem tranquils, units, decidits i que pensem sempre en la nostra jugada, mai en la seua. Hem d'oposar a la seua reacció sense fre, desbocada, irracional, la intel·ligència política, la unitat política i social, la decisió col·lectiva i l'esforç de tothom. I ho farem amb la tranquil·litat de saber que hi han caigut de quatre potes. A la primera.



Aquest vespre, a les set, tots davant els ajuntaments, que la història s'accelera davant els nostres ulls i acaba de començar la fase final del procés.