ESTAT CATALÀ A LA DIADA.

ESTAT CATALÀ va ser en els actes independentistes convocats al Fossar, com cada any a les 12 del migdia, i també a la tarda amb la V.

Us afegim un extracte del text que es va llegir, per part de l' organització,  als actes del Fossar del matí:

- ... No és un 11 de setembre qualsevol, és una data que, fa 300 anys, va marcar un canvi d’ estructures polítiques a la península que ens ha deixat en una posició cada vegada més feble a tots els nivells.

Tampoc és un lloc qualsevol, el Fossar marca un lloc emblemàtic de resistència, de dignitat i de pervivència d’ un poble que ha demostrat a bastament que és viu.

Però també és una data i un temps significatiu per altres aspectes:

1) Avui l’ independentisme ocupa la CENTRALITAT  POLÍTICA del país (per això molts partits polítics s’ han apropat tant a l’ independentisme que abasta tots els àmbits).

2) Avui l’ independentisme té l’ únic projecte  polític CREIBLE per a engrescar els catalans/es i això es demostra fins i tot a les enquestes dels diaris espanyols, on persones de diferent edat, sexe i condició social s’ apropen a l’ independentisme sense cap màscara.

3) Avui l’ independentisme és capaç de pressionar per a canviar i millorar les coses, per convéncer els indecisos i el mateix Govern català treient la població al carrer (com la cadena humana de l’ any passat o la V d’ avui).

4) Des del projecte de reforma de l’ Estatut i molt especialment des de les consultes del 2009-11, l’ independentisme ha sortit al carrer desacomplexat. Trencant vells tòpics de la POR espanyolista, s’ han trencat en mil troços els vells arguments:

- “no cobrarem les pensions en un estat independent” quan ells saben que som més contribuents percentualment que a Espanya.

- “anem contracorrent en un món globalitzat” quan els països petits tenen més futur que els grans.

- “sortirem de la UE i no tindrem euros” (tampoc en tenim gaires ara d’ euros, però podem tenir la moneda que vulguem).

- “pagarem igual el deute espanyol” (ja en parlarem el deute espanyol és nominal i l’ ha de pagar “el Reino de Espanya”).

- “no ens reconeixerà cap país del món” (per sort el món no s’ acaba als Pirineus).

4) Avui hem arribat a assumir conceptes que fa poc només deien alguns amb la boca petita. Conceptes com: “expoli fiscal” (i “Espanya ens roba”),  com “final de la transició” (perquè no hi va haver cap transició), la utilització del “lerrouxisme” per part de l’ Estat, en fi conceptes com “no tenim cap futur en aquest Estat”. Només cal recordar com tracten la nostra llengua a les Illes, al País Valencià, a la Franja o a la Catalunya del Nord, només cal recordar com tracten el projecte de l’ eix mediterrani, les infraestructures viàries catalanes i els ports i aeroports i els seus accessos, el medi natural i la població (recordem el tema del fracking, del projecte “Castor” o els transvassaments). Finalment, només cal recordar que el nostre futur si continuem a Espanya passa per la continuació de l’ expoli sense límit de temps, estem condemnats a enfonsar-nos de la mà d’ una Espanya caducada, on gairebé el 90 % del PIB anirà dirigit a pagar el deute.

El nou Estat Català ho hauria de fer molt malament per tenir un futur pitjor del que ens proposa Espanya. I això no passarà.

5) Avui els nostres enemics són els mateixos que fa 300 anys: a) un estat espanyol que ens impedeix fer res i ens amenaça si no som obedients, unes vegades amb les armes i unes altres amb les seves lleis i b) els botiflers, peça clau en les seves victòries

Però aquesta vegada guanyarem per tres raons:

1) perquè ens creiem el camí que fem i no tenim cap altra opció. Per això esperem que el referèndum es convoqui oficialment per les institucions catalanes (Govern i Parlament)

2) perquè som majoria clara i tenim l’ únic projecte creïble. Recordem l’ ascens de vot per la independència a Escòcia perquè és l’ únic projecte creïble, ells votaran el 18 de setembre, nosaltres també ho volem fer.

3) perquè les lleis espanyoles no poden aturar la voluntat d’ un poble com el nostre. Per acabar recordem la Sentència de 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia: 

“Declarem que no existeix en Dret INTERNACIONAL cap norma que
prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que
quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i
la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una
societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la
que determina la voluntat del ciutadans, sinó que és aquesta la que
crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.”