dimecres, 29 d’abril del 2015

SOLIDARITAT AMB ELS INDEPENDENTISTES CORSOS.

Agafem aquesta noticia de la pàgina de "Catalunya, Nació, Independència": 
SOLIDARITAT AMB ELS INDEPENDENTISTES CORSOS EMPRESONATS.

ESTAT CATALÀ també ens solidaritzem amb l' ASSOCIACIÓ d' amistat CATALUNYA-CÒRSEGA i amb els independentistes corsos empresonats.

Per això fem una crida a participar en la concentració de demà (que es farà a diferents ciutats europees, el mateix dia): avui dimecres 29 d' abril a les 20:00 a la  RONDA UNIVERSITAT, 22 bis (al costat de plaça de Catalunya) a Barcelona.

També ens solidaritzem amb la campanya que porten les joventuts independentistes corses i amb els companys de les Ghjuventù Indipendentista Portivechju en vaga de fam a Corti per l'Amnistia dels presoners polítics //*//
foto de Associació Catalunya-Corsica.
El dia de Sant Jordi  ja vam poder veure una petita mostra de solidaritat amb Còrsega i l' amnistia dels presoners polítics que es va fer en algunes parades, com la que teniu a continuació i on també hi participaven companys de l' Associació CATALUNYA- CÒRSEGA, acompanyant els membres de la parada. 

dilluns, 27 d’abril del 2015

INAUGURACIO A SANTS DE L' ATENEU "RAMON ROCABAYERA".

El passat dissabte, 25 d' abril, en una data significativa de la nostra història, es va inaugurar l' Ateneu "Ramon Rocabayera" al barri de Sants de Barcelona.
El compartirem 4 entitats independentistes i internacionalistes, entre elles el partit ESTAT CATALÀ, us pengem a continuació una foto de la placa del recent inaugurat ateneu.
A sota, un petit fragment d' una de les intervencions que es van fer per la inauguració; que explica la implantació de l' independentisme al barri de Sants, ja des de començament del S. XX.  


" ..... a Sants-Hostafrancs podem trobar nombrosos exemples d’ associacionisme, des de fa molts anys. Associacionisme de tot tipus ( des d’obrerisme,  grups escoltes, cant coral, entitats socials i polítiques)
Cal recordar que l’ any 1850 va començar a treballar el Vapor Vell, poc després l’Espanya Industrial i poc després Can Batlló. Eren les tres columnes bàsiques industrials al barri i també van configurar un referent de les colònies industrials, de l’asociacionisme i de l’ obrerisme a la Catalunya de l’època.
Això va portar la creació de la Confederació Regional del Treball (CRT), prop del carrer Riego l’any 1909, que seria el precedent de la creació de la CNT l’any següent a Madrid.
Cal recordar també que el Vapor Vell va ser considerat una “semicolònia industrial” l’ any 1870 i referent de les posteriors colònies totals que es van anar escampant per les conques del Llobregat i del Ter durant els anys següents.
El motiu de l’ assentament d’ aquests projectes industrials als barris de Sants i Sant Martí (segons un amic del partit i gran coneixedor del barri), va ser perquè eren lloc geogràficament adequats en distància per al tir de canó, si calia bombardejar la ciutat, des de Montjuïc.
També el barri va tenir un floriment d’ateneus, corals i associacions entre el segles XIX i XX. Tant és així que la Coral La Floresta es va formar en aquest barri.
Tots ho sabem perquè s’ha publicat molt sobre l’associacionisme obrer, però sabem menys sobre l’ independentisme al barri i també hi era:
                
A principis de segle XX hi va haver un replegament al voltant d’entitats vinculades a la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià. I al barri tenim constància d’ associacions  considerades  nacionalment més radicals, com fou el cas de l’Agrupació “Los Segadors” de Sants.   
Estat Català com ja hem dit es va fundar el 1922 i no va tenir gaire temps d’ actuar perque un any després hi va haver el cop d’ estat de Primo de Rivera (1923-30). EC va passar a la clandestinitat i a partir d’ aquí  l’organització separatista incrementà significativament la seva militància i implantació territorial, i tingué a Sants almenys un dels seus escamots.
També sabem que ERC va tenir la fundació al barri, al carrer Cros. Aquest  procés va tenir una primera part que va ser l’Assemblea d’Estat Català (14 i 15 de març) que va decidir (amb moltes objeccions) la incorporació a la propera Conferència d’Esquerres.
El procés definitiu va culminar amb la Conferència d’Esquerres Catalanes que es va reunir el 18 i 19 de març de 1931 al Foment Republicà de Sants, que es el que va donar com a conseqüència la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
L’Aliança d’ERC amb la USC (Unió Socialista de Catalunya) va fer que ERC aconseguís una victòria aclaparadora a les eleccions del 12 d’abril de 1931 i dos dies més tard Macià va proclamar la República Catalana, el 14 d’abril,
Al 1936 Estat Català establí la seva seu del districte setè  al carrer Galileu 40, poc sesprés una seu menor a Hostafrancs, i les dones del partit inauguraren una seu posteriorment a la Bordeta.
El Diari de Barcelona de l’ època explicava concretament que el casal s’ havia establert al Districte VII (Casal Nacionalista Obrer, Galileu, 40). També a Badalona (Sant Miquel, 32), a l’Hospitalet de Llobregat (Carrer Pi i Margall, 49, al costat de l’ Avgda. Carrilet a Santa Eulàlia) i a carretera de Collblanc, 46, al costat de la parròquia de St. Ramon).
Transcorreguts uns mesos de Guerra Civil, i poc dies després dels Fets de Maig de 1937, els militants de Sants elegiren el seus nous consell directiu i polític, integrats per Guerau Jané, Emili Boté, Frederic Burgués, Josep Cantarell, Francesc Eroles, Mateu Verdiell, Lluís Nadó, Maria Juan i Cristina Padró. 
Per tant recuperem la memòria independentista d’ aquest barri, sense deixar de banda la memòria obrerista i progressista que no va deixar mai durant els segles XIX i XX....."


dissabte, 25 d’abril del 2015

EL NOSTRE 25 D' ABRIL.

Un amic ens envia un correu recordant-nos el 25 d' abril (revolució dels clavells), però també i molt important: Batalla d' Almansa, sense la qual no podem entendre la nostra història dels darrerrs 300 anys.
Us pengem un article publicat en un bloc fa dos anys, però molt actual:

EL NOSTRE (massa poc recordat) 25 D’ABRIL

Dos 25 d'abril
Dos 25 d’abril
Cada 25 d’abril solem veure a la premsa catalana referències al significat del mateix dia de 1974, quan les ràdios portugueses emeteren una cançó de José Afonso, prohibida pel règim militar de Salazar. Era el sant i senya per tal que els militars joves ocupassin els carrers en un aixecament per foragitar la dictadura, conegut com “la revolta dels clavells”.Aquesta efemèride no ens hauria de fer oblidar mai un altre 25 d’abril; el nostre; el de 1707.***

En realitat els dos 25 d’abril tenen en comú moltes de coses, com veurem. Ambdós ens varen deixar dues músiques per a la llibertat. Del Grândola, Vila Morena a La Muixeranga ens podrem passejar una estona des de la Terra da fraternidade a la Terra de la Germania.

Comencem, en l’ordre cronològic invers, pel 25 d’abril més recordat darrerament. Aquí tenim la banda sonora de la revolta:
http://www.youtube.com/watch?v=RuzGPhZwG6Y
Aquell any, 1974, mentre a Portugal els militars progressistes tomaven la dictadura, de manera simultània, a l’estat espanyol, els anomenats “húmedos” (nom construït sobre les inicialsUMD de la Unión Militar Democràtica), treballaven amb els mateixos objectius que els militars portuguesos, amb els quals mantenien contactes, per tomar el règim de Franco. Estaven dirigits, de manera clandestina, pels comandants Luis Otero Fernández (1933), gallec,Gabriel Cardona Escanero (1938-2011), menorquí, i Juli Busquets i Bragulat (1932-2001), català. Ben aviat foren delatats, detinguts, tancats, processats sense garanties, jutjats i castigats amb severitat. Fins i tot, després de la mort de Franco, varen ser expulsats de l’exèrcit sense els beneficis de l’amnistia ni cap dret a pensió.Entre d’altres catalans, un d’aquells militars va ser el també comandant Josep Lluís Ortega Monasterio (1918-2004), nét d’un heroi de les guerres carlines, el qual, per la pertinença a la UMD. va ser depurat i desterrat a Menorca, posteriorment empresonat a Cadis i, finalment, tres anys més tard (el 1979 en teòrica democràcia) va ser expulsat de l’exèrcit per “rebel·lió militar i ofensa a l’honor”, idèntiques imputacions que feren els tribunals franquistes als republicans durant la guerra incivil. Ortega Monasterio, durant la seva estada a Menorca, aprofità per impulsar el Festival de Cançó a Alaior, on presentaria a concurs una composició, Escolta el vent, que avui és reconeguda pels menorquins com un cant emblemàtic i pràcticament ha esdevingut un himne popular de l’illa.
Tot i això, no ha superat el reconeixement d’una altra cançó del mateix autor que figura entre les cançons catalanes més populars: El meu avi.
El dia 16 de febrer de 2010, a l’excomandant Luis Otero i a altres 13 supervivents de la UMD, el ministeri espanyol de defensa els va lliurar la creu al mèrit militar amb distintiu blanc. Una distinció que no rescabala la ignomínia als que ja havien desaparegut ni refà els drets laborals dels ara reconeguts. Malgrat tot, sense arribar al reconeixement popular i oficial del 25 d’abril de 1974 a Lisbona, encara que tard i malament, finalment es reconeixia la tasca dels militars espanyols contra la dictadura.
Lluny del reconeixement públic explicat, hi ha un altre 25 d’abril emblemàtic que els mitjans de comunicació obliden sistemàticament. Fins i tot, se silencia des de les talaies més properes. El greuge que resulta és una nova galtada a la història i a la furtada memòria del nostre poble, malgrat el mandat que estableix la crònica d’aquella jornada: “Del dia que us esmente, guardeu-ne memòria i serveu-la als vostres néts, que si el mal ve d’Almansa i a tots alcança, en mal dia va nàixer qui ordenà cremar-nos la terra. Maledicció plena a ell i tots los seus fins que fineixi l’estirp!”.Si la memòria històrica ja té problemes per sobreviure a curt termini, pensem en les dificultats que ha de patir el record de fets més endarrerits! El 25 d’abril de 1707, a Almansa, els Maulets es varen enfrontar a les tropes borbòniques i varen perdre. Aquella derrota (“tots els mals vénen d’Almansa”) va propiciar l’oprobi del nostre poble sota la bota amb la flor de llis i per això, d’aleshores ençà, els traïdors i els col·laboracionistes s’anomenenbotiflers. La repressió dels guanyadors va ser un veritable genocidi. Xàtiva va ser cremada el 17 de juny de 1707 i fou batejada com a San Felipe, en honor del primer borbó genocida del nostre poble. De resultes d’aquella cremadissa, els seus habitants són coneguts comsocarrats. El mes de novembre del mateix any, calaren foc a Lleida i, després, Terrassa, Manresa, Torelló, Sitges i Vilanova fins que, el setembre de 1714, va capitular Barcelona. Finalment, l’estiu de 1715, va caure Mallorca.
EL NOSTRE (amagat) 25 D'ABRIL. Els Decrets de Nova Planta, que es dictaren i ens imposaren després de la derrota, tenien el doble objectiu d’esclafar València, Barcelona i Mallorca i, sobretot, procurar separar-nos i enfrontar-nos per esquarterar la pertinença agermanada a un mateix poble i per eliminar-nos la llengua i la memòria. La saviesa popular, però, va trobar mecanismes de defensa. A Xàtiva, per exemple, el retrat del genocida Felip V roman castigat cap per avall al Museu de l’Almodí i, arreu de les terres catalanes, el nom popular de la latrina és Can Felip, mentre que a Mallorca, per dir que algú és a l’excusat, solem dir que seu en el trono, per establir una relació escatològica amb la monarquia borbònica.Sabut és que. a Almansa, els defensors de la terra anaren al combat, com diu la crònica, fent sonar tambors i corns “a la manera dels Maulets”. A la repressió posterior, en dictar-se la retirada de les armes a tota la Nació Catalana, tot home sospitós d’haver estat maulet, si tenia un corn a casa, era esquarterat i el seu cap penjat al portal del seu poble. No cal forçar l’enteniment per vincular l’himne dels Maulets amb la Muixeranga per tal d’imaginar la tensió prèvia al combat d’aquell, silenciat i molt més nostre i proper, 25 d’abril.
o, si ens permetem una llicència més, podem escoltar-la en la versió xeremiera mallorquina d’Al Mayurqa:
És bo que recordem el 25 d’abril de 1974 de Portugal, com a símbol de lluita contra les dictadures, però no hem de permetre mai l’oblit del 25 d’abril de 1707, com a símbol de la lluita, viva encara, per defensar els nostres drets nacionals, per recobrar la llengua, la cultura i el territori passat per les armes i esquarterat, arran d’una guerra de submissió que no acabaria amb el lliurament de les claus de la ciutat de Palma a D’Asfeld, dia 11 de juliol de 1715. No només no acabaria aquell dia, sinó que els tres segles d’ocupació són, també, 300 anys de resistència.
Les cançons que avui ens han acompanyat encara commouen i emocionen. Ningú, fora d’un malalt d’insensibilitat, no romandrà impassible. La lletra de la cançó portuguesa parla d’una terra de germanor; la Muixeranga enalteix la nostra Germania! Aquestes són cançons per a la llibertat i ens ajuden a mantenir la memòria viva!
Cal recordar i enaltir el 25 d’abril, sempre! VISCA LA TERRA I MORI EL MAL GOVERN!

dijous, 23 d’abril del 2015

INAUGURACIÓ LOCAL AL BARRI DE SANTS (BARCELONA)

El dissabte 25 d' abril, inaugurem un local de reunions i trobades al barri de Sants a Barcelona. És un local compartit amb tres entitats més i confluència d' independentisme i internacionalisme.
Les entitats que compartim local som la Federació FEM, l' Associació Catalunya- Còrsega, el CCSI- Comitè Català de Solidaritat Internacionalista  i ESTAT CATALÀ.
Esteu convidats a la inauguració amb un vermut aquest dissabte, a les 12 del migdia.
El local està situat al carrer St. Crist, 44 del barri de Sants (entre els carrers Cros i Guadiana).
Tindrà el nom d' "Ateneu Ramon Rocabayera".  

Ens veiem dissabte.

dissabte, 11 d’abril del 2015

MEMBRES DE L' EXTREMA DRETA ESPANYOLA EN LES DETENCIONS ANTIGIHADISTES ?

Article de Vilaweb que dóna més informació sobre unes detencions amb poca informació. On queda més ferma que mai la vinculació de membres de l' extrema dreta espanyola (MSR i España 2000) amb les detencions:

 L' ULTRA DETINGUT EN L' OPERACIÓ ANTIGIHADISTA, UN EX-CANDIDAT DE MSR I ESPAÑA 2000.

El suposat dirigent de la cèl·lula s'hi havia reunit per atemptar a Barcelona

El suposat dirigent de la cèl·lula gihadista desarticulada dimecres a Catalunya, Antonio Sáez Martínez, (conegut com Alí 'el perruquer'), es va reunir a la seva perruqueria amb una persona d'ideologia neonazi, Diego José Frías, i va planejar d'atemptar amb una bomba contra una llibreria jueva de Barcelona de nom 'La Pedra', segons consta a la interlocutòria del jutge de l'Audiència espanyola Santiago Pedraz. A l'escorcoll que els Mossos d'Esquadra van fer al domicili de Frías van trobar una granada de mà, una pistola i una escopeta, entre altres instruments bèl·lics. Les escoltes telefòniques també apunten que Alí havia pensat a segrestar la directora d'una sucursal del Banc Sabadell per finançar la cèl·lula.

Diego José Frías, militant de l'ultra Moviment Social Republicà, del qual va ser cap de llista per a les eleccions al parlament el 2006, tal com informa el diari Público, que també recorda que Frias havia militat i havia estat candidat anteriorment d'una altra organització de la ultradreta, España 2000.

El jutge, que ha enviat a presó set dels deu detinguts, els imputa delictes de pertinença i col·laboració a organització terrorista i tinença d'armes i artefactes explosius. Als tres que deixa en llibertat els obliga a comparèixer als jutjats cada setmana i els prohibeix sortir de l'estat.

Contactes per a atacar una llibreria jueva

Segons el jutge, els testimonis protegits assenyalen Antonio Sáez Martínez, àlies Alí 'el perruquer', com el creador de la cèl·lula i que seria l'autor d'un pamflet de captació de suposats gihadistes. A les converses telefòniques Sáez Martínez parla dels contactes amb Frías, un conegut seu que 'odia els jueus' i que havia contactat 'perquè aquest li proporcionés explosius i armes per poder atemptar en territori nacional'.

De les escoltes, vigilàncies i seguiments policíacs, a més de les declaracions dels testimonis protegits, se'n desprèn que el grup feia reunions on es miraven vídeos d'Estat Islàmic. Aquestes reunions tenien lloc a les cases de Taofiq Mouhouch i Alí 'el perruquer', i segons un testimoni protegit almenys en una ocasió aquest últim va proposar d'atemptar a l'estat i explica que va estar a punt d'atemptar contra una llibreria jueva a Barcelona juntament a un conegut i client de la perruqueria d'ideologia neonazi.

El jutge considera que Diego José Frías és col·laborador del grup gihadista i li imputa també un delicte de tinença i dipòsit d'armes i explosius. Segons Pedraz, un dels problemes de la cèl·lula és que no tenia accés a armes i explosius i Frías era la persona que els en podia proporcionar.

Proposava d'atemptar contra el parlament

Segons el jutge, Alí també valorava la possibilitat de fabricar artefactes explosius casolans mitjançant la barreja i manipulació de diferents productes químics d'adquisició legal. A les seves reunions, havia proposat com a objectius sinagogues o locals regentats per jueus, les forces i cossos de seguretat i el Parlament de Catalunya.

Alí proposava d'utilitzar una furgoneta on anessin camuflats amb armes llargues i granades de mà. Segons la interlocutòria, també havia experimentat amb diversos productes químics per fabricar explosius utilitzant el 'Llibre de la cuina anarquista'. A casa seva es va trobar llibres de la gihad i un manuscrit on explica la seva conversió.

Segons les escoltes, un altre dels conversos, Jacob Orellana, també havia parlat amb altres membres de la cèl·lula de la mort per Al·là i, segons els testimonis protegits, estava d'acord amb anar a combatre a Síria, a més de donar suport a 'qualsevol atemptat terrorista'.

Va ser ell, segons el jutge, qui va proposar d'atemptar contra els 'peixos grossos', referint-se a l'assassinat de polítics i atacs a estaments oficials com el Parlament de Catalunya. A casa seva es van trobar vint-i-cinc sacs buit de components químics i un sac de sofre que, segons els TEDAX, es podien utilitzar per crear explosius.

Pedraz sosté que Said Touay, un dels detinguts, a més de fer proseletisme i justificar l'actuació d'Estat Islàmic, 'estaria disposat a anar a Síria a combatre juntament amb la seva família' i 'a cometre un acte terrorista en territori nacional'.

Altres, com Lahcem Zamzami, feien tasques logístiques i de contacte amb persones a l'estranger, i Rida Hazem s'encarregava de captar joves per a la causa.

Fotografies d'edificis de la plaça Espanya

Els Mossos d'Esquadra també van trobar al mòbil del perruquer deu fotografies de la façana de l'Hotel Catalonia Barcelona Plaza, a la plaça d'Espanya de Barcelona. També de la façana de l'edifici dels Mossos d'Esquadra a la plaça d'Espanya, dues de l'edifici del Servei Català de Trànsit, que és al costat, i una altra de la façana del centre comercial Les Arenes.

Visita a la Volta a Catalunya

Un altre dels detinguts, el convers Gonzalo Cabezas, participava a les reunions en què es va parlar d'atemptats i hauria acompanyat altres membres de la cèl·lula en cotxe per Barcelona per fer fotografies de possibles objectius. També va assistir el passat 29 de març a Montjuïc per veure el final de la Volta Ciclista de Catalunya.

Targetes telefòniques 'segures'

Segons que es desprèn dels atestats policíacs, el grup va extremar les seves mesures de seguretat durant les trucades telefòniques i va arribar a utilitzar targetes 'segures' que només feien servir per trucar a determinats números.