El compartirem 4 entitats independentistes i internacionalistes, entre elles el partit ESTAT CATALÀ, us pengem a continuació una foto de la placa del recent inaugurat ateneu.
A sota, un petit fragment d' una de les intervencions que es van fer per la inauguració; que explica la implantació de l' independentisme al barri de Sants, ja des de començament del S. XX.
.jpg)
" ..... a Sants-Hostafrancs podem trobar nombrosos
exemples d’ associacionisme, des de fa molts anys. Associacionisme de tot tipus
( des d’obrerisme, grups escoltes, cant
coral, entitats socials i polítiques)
Cal recordar que l’ any 1850 va començar a
treballar el Vapor Vell, poc després l’Espanya Industrial i poc després Can
Batlló. Eren les tres columnes bàsiques industrials al barri i també van
configurar un referent de les colònies industrials, de l’asociacionisme i de l’
obrerisme a la Catalunya de l’època.
Això va portar la creació de la Confederació
Regional del Treball (CRT), prop del carrer Riego l’any 1909, que seria el
precedent de la creació de la CNT l’any següent a Madrid.
Cal recordar també que el Vapor Vell va ser
considerat una “semicolònia industrial” l’ any 1870 i referent de les
posteriors colònies totals que es van anar escampant per les conques del
Llobregat i del Ter durant els anys següents.
El motiu de l’ assentament d’ aquests projectes
industrials als barris de Sants i Sant Martí (segons un amic del partit i gran
coneixedor del barri), va ser perquè eren lloc geogràficament adequats en
distància per al tir de canó, si calia bombardejar la ciutat, des de Montjuïc.
També el barri va tenir un floriment d’ateneus,
corals i associacions entre el segles XIX i XX. Tant és així que la Coral La
Floresta es va formar en aquest barri.
Tots ho sabem perquè s’ha publicat molt sobre
l’associacionisme obrer, però sabem menys sobre l’ independentisme al barri i
també hi era:
A principis de segle XX
hi va haver un replegament al voltant d’entitats vinculades a la Unió
Catalanista de Domènec Martí i Julià. I al barri tenim constància d’
associacions considerades nacionalment més radicals, com fou el cas de
l’Agrupació “Los Segadors” de Sants.
Estat Català com ja hem
dit es va fundar el 1922 i no va tenir gaire temps d’ actuar perque un any
després hi va haver el cop d’ estat de Primo de Rivera (1923-30). EC va passar
a la clandestinitat i a partir d’ aquí
l’organització separatista incrementà significativament la seva
militància i implantació territorial, i tingué a Sants almenys un dels seus
escamots.
També sabem que ERC va tenir la fundació al barri,
al carrer Cros. Aquest procés va tenir
una primera part que va ser l’Assemblea d’Estat Català (14 i 15 de març) que va
decidir (amb moltes objeccions) la incorporació a la propera Conferència
d’Esquerres.
El procés definitiu va culminar amb la Conferència
d’Esquerres Catalanes que es va reunir el 18 i 19 de març de 1931 al Foment
Republicà de Sants, que es el que va donar com a conseqüència la creació
d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
L’Aliança d’ERC amb la USC (Unió Socialista de
Catalunya) va fer que ERC aconseguís una victòria aclaparadora a les eleccions
del 12 d’abril de 1931 i dos dies més tard Macià va proclamar la República Catalana ,
el 14 d’abril,
Al 1936 Estat Català
establí la seva seu del districte setè al carrer Galileu 40, poc sesprés una seu menor a Hostafrancs, i les dones del partit inauguraren una seu
posteriorment a la Bordeta.
El Diari de Barcelona de
l’ època explicava concretament que el casal s’ havia establert al Districte VII (Casal Nacionalista Obrer,
Galileu, 40). També a Badalona (Sant Miquel, 32), a l’Hospitalet de Llobregat
(Carrer Pi i Margall, 49, al costat de l’ Avgda. Carrilet a Santa Eulàlia) i a carretera de Collblanc, 46, al costat
de la parròquia de St. Ramon).
Transcorreguts uns mesos
de Guerra Civil, i poc dies després dels Fets de Maig de 1937, els militants de
Sants elegiren el seus nous consell directiu i polític, integrats per Guerau
Jané, Emili Boté, Frederic Burgués, Josep Cantarell, Francesc Eroles, Mateu Verdiell,
Lluís Nadó, Maria Juan i Cristina Padró.
Per tant recuperem la memòria independentista d’ aquest barri,
sense deixar de banda la memòria obrerista i progressista que no va deixar mai
durant els segles XIX i XX....."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada