ESTAT CATALÀ: TANCADA DEFINITIVAMENT L' ETAPA AUTONÒMICA, S'OBRE LA INDEPENDÈNCIA.

Estem vivint uns anys molt intensos, que van agafant velocitat. A poc més de 3 mesos tenim unes eleccions "autonòmiques" que els catalans i catalanes hem convertit en plebiscitàries i caldria que guanyessim per una majoria el més gran possible. Però volíem fer unes petites reflexions:

1. Aquestes eleccions seran plebiscitàries ( vulguin o no Rajoy, Fernandez Diaz, el PP, Ciudadanos o el PSOE). Això ho decidirà la població de Catalunya amb el seu vot. Els partits independentistes ja ho han decidit i els unionistes es fan l' orni, però saben que ho seran i que entre el seu bloc es decidirà qui liderarà l' unionisme i per tant faran campanya en aquest sentit, Catalunya- Espanya.

2. les majories, d'una i altra banda no estan gaire garantides, per tant tothom s' esforçarà en fer caure en el seu cantó tots els indecisos, terceres vies i altres invents. Per tant en el camp independentista la campanya hauria d´ésser intel.ligent, didàctica i que desmenteixi mentides i pors del Govern espanyol.

3. No hauriem d' entrar en discusions impossibles dintre de l' independentisme (llistes úniques, tres llistes, del president, de les entitats, etc. etc.). Hi ha arguments per a fer-ho d´una manera i també d' una altra, però aquestes discusions encallen el camí i desmotiven els votants. Per tant més val solucions imaginatives (Lluis Llach en va fer una ahir) o votacions internes de l' ANC i Omnium per tal de veure com veuen les entitats més grans del país la situació i la posició. Però mai entrar en discusions de partits.

4. En el sector unionista el punt clau de campanya és que no marxem nosaltres i que ells lideren la seva Espanya, el darrer exemple ahir el PSOE, la bandera espanyola i el lema "Mas España". Malament si han de demostrar que són més espanyols que el PP i els Ciudadanos.

5. L' eix de debat Catalunya- Espanya està més fort que mai. Ha trencat el PSOE, ha creat un llarg debat a ICV-EUiA i ha acbat trencant CiU. Tothom s' ha de definir en l' eix Catalunya- Espanya, no valen "les putes i les ramonetes" alhora. I el debat encara entrarà en més àmbits que ara no pensem.

6. El 2009-10 es va donar per acabada la "transicion" a Catalunya, el debat polític girava en altres direccions, mentre entraven en crisi a Catalunya (per diferents raons) els dos partits majoritaris de la transición: PP i PSOE. El 2014-15 anem donant per acabada l' etapa autonòmica, l' etapa del "peix al cove", la "puta i la ramoneta", el suport als Governs de Madrid i l' anar a demanar a Madrid si ens deixaven fer una mica més d' endeutament, mentre ens expoliaven dia sí i dia també. I sempre donant les gràcies al govern espanyol per deixar-nos subsistir.
S' ha tancat l' etapa autonòmica, també se li ha acabat la corda a Duran. Anem obrint una nova etapa, caldrà que treballem bé per tenir una bona posició de sortida després del 27-S i encara el camí definitiu per la independència del país.