ESTAT CATALÀ I LA PROPOSTA PARLAMENTÀRIA DE JxC i CUP

dimarts, 27 d’octubre de 2015

Comunicat en relació a proposta de resolució presentada al registre del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí i les CUP

ESTAT CATALÀ donem suport a la proposta que s’ ha presentat avui al Parlament de Catalunya. Cal iniciar aquest procés constituent que és al mateix temps un procés de desconnexió d’ Espanya.

Des d’ Estat Català ens afegim a aquesta proposta, especialment al punt novè:

“Declara la voluntat d’ inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’ un estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l’ Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional”.

Coincidim ja que són les bases fundacionals dels nostre partit: un estat independent en forma de república i donar-ho a conéixer al món. Al mateix temps que obeim les lleis catalanes i no les foranes, mentre fem una nova constitució oberta. El nostre partit hi està tant d’ acord en aquest punt que fins i tot va fer un esborrany de constitució catalana (conegut històricament com “Constitució de l’ Havana”).

Encoratgem als grups parlamentaris que disposen de la majoria sorgida d'aquestes eleccions a no fer cap pas enrere i a debatre i aprovar l'esmentada Resolució en el menor temps possible. Animem també a donar-hi suport a aquells altres representants de la sobirania popular

"El Parlament de Catalunya:

PRIMER.- Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d'escons de les forces parlamentàries amb l'objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l'obertura d'un procés constituent no subordinat.

SEGON.- Declara solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català in­dependent en forma de república.

TERCER.- Proclama l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

QUART.- Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.

CINQUÈ.- Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública.

SISÈ.- Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya vo­tat prèviament pel poble en referèndum, entre d'altres.

SETÈ.- Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l'Estat espanyol de tal ma­nera que permeti l'empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.

VUITÈ.- Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d'aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol.

NOVÈ.- Declara la voluntat d'inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d'una estat català independent en forma de Repúbli­ca i, així mateix, ho posa en coneixement de l'Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional."

JORDI BORRÀS: PLUS ULTRA. Crònica gràfica de l' espanyolisme a Catalunya.

Bon llibre de' n Jordi Borràs, amb el qual ens solidaritzem davant les pressions i amenaces directes rebudes.
Cal fer un esment especial al seu fotoperiodisme compromès, que ens recorda una mica a en Xavier Vinader i a tants altres periodistes posteriors compromesos com cal. Us el recomanem. Us afegim una sinopsi d' una pàgina d' internet sobre aquest llibre:

SINOPSI 

Plus ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya és una obra a cavall de la fotografia documental, el periodisme d’investigació i la recerca històrica. Aquest llibre no tracta sobre el procés independentista, ni de la història del país, ni dels potents moviments socials que se n’han derivat. Afortunadament d’aquests temes se n’han publicat desenes de milers de pàgines al llarg dels últims anys. Però en canvi, sorprenentment, s’ha escrit molt poc del moviment reaccionari que s’ha originat: la resposta dels que no volen que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur. L’espanyolisme en la seva màxima expressió i els vasos comunicants entre un moviment unionista que no es considera nacionalista i una extrema dreta que s’ha caracteritzat per marcar l’agenda del debat territorial a l’Estat espanyol. Una obra inèdita i necessària per entendre l’espanyolisme contemporani a Catalunya.

Amb Plus ultra, Jordi Borràs no només fa una crònica fotoperiodística, que també. El que fa, sobretot, és aixecar acta notarial de la complexitat, diversitat i bel·ligerància de la ultradreta espanyolista a Catalunya. I ho fa documentant-ho tot amb un munt de fotos que, en aquest cas, esdevenen autèntiques proves concloents. Un cop vist i llegit aquest llibre, qui vulgui parlar de la ultradreta espanyolista al nostre país haurà de citar Plus ultra i, a continuació, sentenciar «a les proves em remeto». Aquí les teniu.

FITXA

Autor: Jordi Borràs

Llengua: Català, anglès, castellà

Edita: Pol·len Edicions

Pàgines: 352

Any de publicació: 2015

Col·lecció: De l'ull al dit

Format: 25,5 × 23,5

ISBN: 978-84-86469-34-0

PVP: 30 €

 

PARTAL: TREMOLEN LES CAMES ?

Ens trobem en una situació al.lucinant: els independentistes hem GUANYAT les eleccions per un marge prou clar, però sembla que les hem perdut. Mai cap projecte havia guanyat unes eleccions a Catalunya i sembla que no té prou confiança i acords per aplicar-lo. QUALSEVOL PARTIT O PARTITS que haguessin tingut uns resultats així haurien començat a treballar en la direcció anunciada i haurien explicat que això és el que els demanen els seus votants, però nosaltres no.
Els espanyols fan d' espanyols i era evident, però sembla que nosaltres no acabem de mirar a llarg termini i no queda clar si sabem on anem.
En aquesta tensa espera (adobada per les actuacions teatrals i policials), coincidim amb l' editorial de' n Vicent Partal i per tant us  pengem la part final.
Bona lectura, reflexió i fem el que hem de fer (per això els votants han votat) i fem de catalans finalment.

Editorial de Vialweb:

...Finalment diré una cosa que espere que no es 
malinterprete: jo els entenc (als espanyols). Ells
 fan allò que en podíem esperar. Embrutar, furgar 
en les diferències, provocar, entrebancar, llevar le-
gitimitat al resultat electoral… I fer servir sense es-
crúpols ni manies tot l’arsenal de què poden dispo-
sar: des dels numerets de la guàrdia civil a Catalunya 
Sí que es Pot sumant-se –ignore amb quin grau de 
consciència– a manifests que al capdavall no volen
 res més sinó deslegitimar el parlament eixit de les 
urnes.

El seu pla és nítid:

1) Insistir, aprofitant que la CUP posa tantes reser-
ves a tot i sembla més preocupada per la seua pu-
resa que per res més, que els de CDC són uns cor-
ruptes. Per a trencar d’aquesta manera la majoria
 independentista abans no es puga ni confirmar. 
CDC té un problema de corrupció? Això no caldria 
ni discutir-ho: si hi és que el demostren amb proves 
indiscutibles, que detinguen els responsables, els 
porten davant un jutge i que els fiquen a la presó. 
Però si en deu anys no s’ha fet, n’és responsable el 
govern espanyol. I aleshores potser la pregunta 
adequada seria per què l’estat espanyol, amb tots 
els instruments que té a les mans, no ha estat capaç
 en deu anys d’identificar els culpables de la corrup-
ció de CDC i d’eradicar-la? I encara més: per què no 
ha pogut demostrar res però en canvi no para de fer
 servir la corrupció com a instrument publicitari i po-
lític usat contra el vot dels ciutadans? Quina credibili-
tat donaria un ciutadà d’un país europeu qualsevol a 
un sistema com aquest? I ací se li n’ha de donar tanta 
per a no atrevir-nos ni tan sols a fer el que sabem que
 cal fer?

2) El segon pas del seu full de ruta és discutir i llevar la 
legitimitat dels càrrecs i les institucions nascudes del 
27-S –i ja veureu com Carme Forcadell pagarà la factu-
ra abans que ningú, dilluns mateix. Els partits contraris 
a la independència, i de moment Catalunya Sí que es 
Pot s’hi ha afegit, negaran que el pròxim parlament 
tinga el valor democràtic que té, per tal de desacreditar
-lo internacionalment. Negaran que siga un parlament 
elegit per servir al poble i diran que és un parlament 
que ‘només’ serveix els interessos dels independentistes. 
Negaran la festa de la democràcia per a presentar-la 
com un aquelarre insurreccional. Com si els vots dels
 independentistes no valguessen igual que els altres. 
Com si Forcadell no representàs els votants, si més 
no igual com els representaven Raventós, Rigol i 
Benach.

3) I no en tingueu cap dubte: faran tant com podran 
per eliminar els líders del moviment d’un en un, fent 
servir qualsevol giny legal. Per això, sobtadament, 
després de reformar el TC s’adonen que també han 
d’amenaçar amb el 155. Posaran tot l’arsenal sobre
 la taula i l’objectiu principal i primer es diu Artur Mas.
 Perquè és el que els fa més por, us ho vulgueu creure
 o no, vulgueu fer rialletes o no. Però Mas només és la
 primera peça, que després encalçaran Junqueras i 
Baños, i Romeva i Forcadell. I qui faça falta. Amb la 
raó que siga –recorde que ja hi ha qui parla de denún-
cies, de moment ridícules, contra la CUP per 
‘terrorisme’.

Ells, en definitiva, saben que han perdut a les urnes 
la batalla més important de totes les que podien 
lliurar i ara resten obligats a obrir-ne una de nova, 
aquesta ja sense miraments. Una batalla en què 
han d’aconseguir que no siguem capaços, nosal-
tres!, d’aprofitar l’oportunitat històrica que tenim
 a les mans.

I ho diré també amb tota claredat, perquè crec que
 l’hora és prou greu per a parlar sense embuts: en-
frontar-nos a tot això que ens vindrà ara és molt 
difícil, més difícil que no guanyar unes eleccions 
com les que hem guanyat, però aquest no és pas 
el problema més gros que tenim avui. El problema
 important que tenim ara mateix és que hem 
guanyat les eleccions i deixem que ens roben les 
conseqüències que aquest resultat haurien de tenir. 
I la pitjor cosa de totes és que en tenim la culpa no-
saltres, especialment aquells a qui, inesperadament
 i contra tot pronòstic, ara resulta que els tremolen 
les cames.

PARTAL, LA "CIUDADANA" AGENJO I ERRI DE LUCA.

Esperpèntic el cas de la "ciudadana" Agenjo de l' Institut Pedraforca de l' Hospitalet. Va dir que havia rebut instruccions (ahir en la declaració pressions i 5 trucades) del Departament d' Ensenyament.
Si ella hagués rebut instruccions o pressions hi hauria hagut un moment que hauria hagut de cedir al departament d' Ensenyament i això no va succeïr. En canvi sí que va rebre amenaces directes del Govern espanyol. Però el tema no era qui feia més pressió (Govern de Catalunya o Govern d' Espanya). El tema era que ella té una ideologia i la va utilitzar per davant de tot.
Els Ciudadanos ens en diuen moltes de mentides, sobre tot en referència a les escoles i al "adoctrinamiento", quan tots sabem que hi ha molts càrrecs unionistes a moltes escoles i instituts i associacions catalanes (fins i tot a l' Ateneu Barcelonès fins fa poc). Per tant no hi ha cap "adoctrinamiento", però els va molt bé dir mentides cada dia i així semblen veritats.
Coincidim també amb l' article d' avui del Partal a Vilaweb sobre Erri de Luca i Dolores Agenjo, dos exemples contraposats:

 

La confusió que va imposant la mediatització fulgurant de la política és tan gran que a voltes ens fa perdre de vista les coses més elementals. Parle, per exemple, de què és el valor d’enfrontar-se al poder, de com el pensament lliure és la base de la democràcia, de com la por es pot disfressar de respecte a les lleis i de com la responsabilitat individual no és neutra ni l’únic element a tenir en compte quan parlem d’un acte col·lectiu transcendent.

Dic tot això arran de dos casos que ahir d’alguna manera es van sumar: l’anunci que Erri de Luca no aniria a presó per les seues opinions sobre el tren de gran velocitat de Susa i la declaració de la professora Dolores Agenjo en el cas del 9-N.

En tots dos casos els protagonistes s’han emparat en la llibertat de pensament i en la discrepància respecte del projecte –en un cas, el túnel de la vall de Susa; en un altre, la votació del 9-N. Però ací s’acaben les comparacions. Posar-los l’un al costat de l’altra és simplement un insult a la intel·ligència.

De Luca només va dir en una entrevista que entenia que els sabotatges a les màquines que fan el túnel de la vall de Susa podien causar un efecte propagandístic beneficiós sobre la causa. I això, només això, va motivar que l’estat italià l’acusàs materialment del sabotatge. Contra aquesta aberració intel·lectual i jurídica, l’escriptor es va mantenir ferm i digne. Es va negar a retirar les paraules i va afirmar que no volia cap tracte de favor i que si era condemnat a vuit mesos de presó no acceptaria cap indult i els compliria. Per fer més visible la injustícia cap a ell i els seus. No sé si la pressió internacional i, efectivament, el fet de ser famós han empès finalment el tribunal a retirar l’acusació. Però sé que De Luca ha donat una lliçó de dignitat al món sencer. No ha tingut por, a la seua edat, d’anar a la presó i ha defensat els habitants de la seua petita vall, militaritzada per a fer una obra important però com totes discutible. Defensant, per damunt de tot, la seua dignitat de pensament, expressant una cosa lamentablement perillosa avui dia però que és d’una obvietat fabulosa.

I a l’altre costat tenim aquesta professora Agenjo, militant i candidata de Ciutadans, que, emparant-se en la discrepància amb el 9-N, va impedir que una part dels ciutadans de l’Hospitalet votàs al seu institut. Diferències? Totes. L’estat està amb ella, no contra ella. Són els altres que poden acabar a la presó i ella que pot ser l’instrument per a portar-los-hi. Però, a més, ella no va escoltar ningú i va imposar el seu càrrec de directora contra l’opinió dels professors que volien obrir l’institut i posar-hi urnes. I, com és evident, ningú no la va amenaçar, i n’és la prova el fet que l’institut no va obrir les portes i ella en cap moment no ha hagut de pagar cap preu per això.

Ella, com tots els directors d’institut de Catalunya, en canvi, sí que va rebre la carta del govern espanyol que l’amenaçava si obria el centre i el posava a disposició del 9-N. I aquesta senyora va ser l’única, l’única directora d’institut de tot Catalunya que es doblegà a les amenaces de Madrid. L’única que va decidir que era millor evitar l’expressió democràtica dels seus conciutadans, dels seus col·legues i tot, professors i pares que volien votar. El nostre De Luca, per això, no era en cap cas ella. De cap manera. Ben al contrari: els nostres herois van ser precisament tots els altres, tots aquells que ara l’estat amenaça.

No confonguem mai qui viu per la llibertat, coste què coste, i qui intenta ofegar-la –emparant-se en el poder.

ACTE EN EL 37 ANIVERSARI DE LA MORT DE JORDI MARTINEZ DE FOIX

Homenatge a Jordi Martinez de Foix en el 37 aniversari de la seva mort.

Homenatge a Jordi Martinez de Foix en el 37 aniversari
 de la seva mort.
Ofrena floral i parlaments
Divendres 16 d'octubre
A les 18,30h al carrer Palomar /Fernando Pesoa de
 Sant Andreu
(M) Torras i Bages. Sortida c/Palomar
Ofrena floral i parlaments

ELS TAÏNOS, LES PRIMERES VíCTIMES DEL 12 D' OCTUBRE.

En un dia com aquest, cal fer una mica de memòria històrica del primer contacte entre els pobles indígenes americans i els colonitzadors espanyols.

Ens fa el recordatori Martí Crepo a Vilaweb:
 Els taïnos, les primeres víctimes del 12 d’octubre de 1492

Per: Martí Crespo

El 12 d’octubre de 1492, les naus del primer viatge del navegant Cristòfor Colom van detectar terra en el seu viatge cap a les Índies a través de l’oceà Atlàntic. Segons els documents de l’època, van desembarcar en una illa del Carib anomenada Guanahani, la localització de la qual encara ara no s’ha acabat de determinar. L’indret no era deshabitat: ben aviat, els expedicionaris de la corona hispànica van trobar-se amb la població local, els taïnos, que els van rebre amb gran hospitalitat i amabilitat. Segons el Diccionari de llengües del món, el terme ‘taíno’ significa ‘bona gent’.

Amb origen en les tribus arawak del delta de l’Orinoco, els taïnos es van desplaçar a partir de l’any 400 dC, en onades successives, de l’actual Veneçuela cap a les illes del Carib. El segle XV, el seu màxim apogeu demogràfic i cultural, es calcula que n’eren de mig milió a tres milions, repartits per les Antilles, l’illa d’Hispaniola (actuals Haití i República Dominicana), Jamaica i una part de Cuba, Puerto Rico, les Illes Verges i les Bahames.

Vivien de la pesca, la caça i l’agricultura i no coneixien la ramaderia. I com que s’establien en llogarets prop de l’aigua (mar o riu), el seu principal mitjà de transport era la canoa, una de les paraules d’origen taïno que s’han universalitzat juntament amb ‘piragua’, ‘hamaca’, ‘barbacoa’, ‘huracà’ i ‘iguana’. El terme ‘cacic’ també prové d’aquesta llengua del grup macroarawak, atès que en l’organització social tenien un pes important els caps de família, que també presidien les principals cerimònies i festes. La poligàmia era habitual i l’homosexualitat no sols era admesa, sinó que es va difondre molt per les Antilles. De religió animista, els taïnos atribuïen a la naturalesa un esperit vital i una consicència que era el reflex de la consciència humana. I com en tota religió animista, el culte als morts tenia una gran importància.

Aquest poble pacífic, que gairebé no coneixia les armes, va ser el primer d’Amèrica que va entrar en contacte amb els europeus. Això significa, alhora, que va ser el primer a patir els efectes de la colonització i a desaparèixer del mapa. Van ser destruïts, segons l’expressió utilitzada pel dominic fra Bartolomé de Las Casas, en ben poques dècades a causa sobretot de malalties introduïdes d’Europa contra les quals no tenien defenses naturals (com la verola, amb un primer brot ja el 1518), però també per la imposició del règim de l’encomienda i l’economia de les plantacions, a més dels matrimonis mixts amb colons europeus.

La ràpida i quasi total extinció dels taïnos fou el preludi de la sort que correrien, poc després, molts pobles amerindis més, esborrats del seu paradís ‘descobert’ accidentalment pels espanyols avui fa 523 anys.

DESMUNTANT CIUDADANOS

La majoria de vots de Junts pel Sí i de la CUP sembla prou clara a ulls internacionals. Però hi va haver un partit que de seguida va fer una intervenció davant dels mitjans de comunicació dient que Junts pel Sí i la CUP havien perdut el "plebiscit" quan fins aquell moment havien dit que no eren eleccions plebiscitàries i van demanar la dimisió de Mas.
Sorprenet tenint en compte la distància abismal entre el partit guanyador i ells. Aquest partit surt molt retratat en un vídeo molt difós aquests dies. Creiem que cal que el veieu i el comenteu:

El vídeo que desmunta Ciuta-

dans ja té més d’un milió i 

mig de visites

Posa en dubte que la formació d'Albert Rivera sigui 

una proposta  d'esquerres, regeneradora i acostada 

a la gent.

• 
• 
• 
• 

L’usuari de les xarxes socials RaGLaN –productor de
vídeos de crítica política– va penjar a principi de maig
d’enguany un vídeo titulat ‘Desmuntant Ciutadans’, que
 posa en dubte que la formació d’Albert Rivera sigui una
 proposta d’esquerres, regeneradora i acostada a la gent.
 En definitiva, fa paleses les incoherències de Ciutadans,
que obté molt bons pronòstics a les últimes enquestes
electorals per a les eleccions espanyoles. El vídeo, que
 dura setze minuts, ja l’han vist més d’un milió sis-cents
mil usuaris.