Ens fa el recordatori Martí Crepo a Vilaweb:
Els taïnos, les primeres víctimes del 12 d’octubre de 1492
Per: Martí Crespo
El 12 d’octubre de 1492,
les naus del primer viatge del navegant Cristòfor Colom van detectar terra en
el seu viatge cap a les Índies a través de l’oceà Atlàntic. Segons els
documents de l’època, van desembarcar en una illa del Carib anomenada
Guanahani, la localització de la qual encara ara no s’ha acabat de determinar.
L’indret no era deshabitat: ben aviat, els expedicionaris de la corona
hispànica van trobar-se amb la població local, els taïnos, que els van rebre
amb gran hospitalitat i amabilitat. Segons el Diccionari de llengües del món,
el terme ‘taíno’ significa ‘bona gent’.
Amb origen en les tribus
arawak del delta de l’Orinoco, els taïnos es van desplaçar a partir de l’any
400 dC, en onades successives, de l’actual Veneçuela cap a les illes del Carib.
El segle XV, el seu màxim apogeu demogràfic i cultural, es calcula que n’eren
de mig milió a tres milions, repartits per les Antilles, l’illa d’Hispaniola
(actuals Haití i República Dominicana), Jamaica i una part de Cuba, Puerto
Rico, les Illes Verges i les Bahames.
Vivien de la pesca, la
caça i l’agricultura i no coneixien la ramaderia. I com que s’establien en
llogarets prop de l’aigua (mar o riu), el seu principal mitjà de transport era
la canoa, una de les paraules d’origen taïno que s’han universalitzat juntament
amb ‘piragua’, ‘hamaca’, ‘barbacoa’, ‘huracà’ i ‘iguana’. El terme ‘cacic’
també prové d’aquesta llengua del grup macroarawak, atès que en l’organització
social tenien un pes important els caps de família, que també presidien les
principals cerimònies i festes. La poligàmia era habitual i l’homosexualitat no
sols era admesa, sinó que es va difondre molt per les Antilles. De religió
animista, els taïnos atribuïen a la naturalesa un esperit vital i una
consicència que era el reflex de la consciència humana. I com en tota religió
animista, el culte als morts tenia una gran importància.
Aquest poble pacífic, que
gairebé no coneixia les armes, va ser el primer d’Amèrica que va entrar en
contacte amb els europeus. Això significa, alhora, que va ser el primer a patir
els efectes de la colonització i a desaparèixer del mapa. Van ser destruïts,
segons l’expressió utilitzada pel dominic fra Bartolomé de Las Casas, en ben
poques dècades a causa sobretot de malalties introduïdes d’Europa contra les quals
no tenien defenses naturals (com la verola, amb un primer brot ja el 1518),
però també per la imposició del règim de l’encomienda i l’economia de les
plantacions, a més dels matrimonis mixts amb colons europeus.
La ràpida i quasi total
extinció dels taïnos fou el preludi de la sort que correrien, poc després,
molts pobles amerindis més, esborrats del seu paradís ‘descobert’
accidentalment pels espanyols avui fa 523 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada