dijous, 22 d’octubre de 2015

PARTAL: TREMOLEN LES CAMES ?

Ens trobem en una situació al.lucinant: els independentistes hem GUANYAT les eleccions per un marge prou clar, però sembla que les hem perdut. Mai cap projecte havia guanyat unes eleccions a Catalunya i sembla que no té prou confiança i acords per aplicar-lo. QUALSEVOL PARTIT O PARTITS que haguessin tingut uns resultats així haurien començat a treballar en la direcció anunciada i haurien explicat que això és el que els demanen els seus votants, però nosaltres no.
Els espanyols fan d' espanyols i era evident, però sembla que nosaltres no acabem de mirar a llarg termini i no queda clar si sabem on anem.
En aquesta tensa espera (adobada per les actuacions teatrals i policials), coincidim amb l' editorial de' n Vicent Partal i per tant us  pengem la part final.
Bona lectura, reflexió i fem el que hem de fer (per això els votants han votat) i fem de catalans finalment.

Editorial de Vialweb:

...Finalment diré una cosa que espere que no es 
malinterprete: jo els entenc (als espanyols). Ells
 fan allò que en podíem esperar. Embrutar, furgar 
en les diferències, provocar, entrebancar, llevar le-
gitimitat al resultat electoral… I fer servir sense es-
crúpols ni manies tot l’arsenal de què poden dispo-
sar: des dels numerets de la guàrdia civil a Catalunya 
Sí que es Pot sumant-se –ignore amb quin grau de 
consciència– a manifests que al capdavall no volen
 res més sinó deslegitimar el parlament eixit de les 
urnes.

El seu pla és nítid:

1) Insistir, aprofitant que la CUP posa tantes reser-
ves a tot i sembla més preocupada per la seua pu-
resa que per res més, que els de CDC són uns cor-
ruptes. Per a trencar d’aquesta manera la majoria
 independentista abans no es puga ni confirmar. 
CDC té un problema de corrupció? Això no caldria 
ni discutir-ho: si hi és que el demostren amb proves 
indiscutibles, que detinguen els responsables, els 
porten davant un jutge i que els fiquen a la presó. 
Però si en deu anys no s’ha fet, n’és responsable el 
govern espanyol. I aleshores potser la pregunta 
adequada seria per què l’estat espanyol, amb tots 
els instruments que té a les mans, no ha estat capaç
 en deu anys d’identificar els culpables de la corrup-
ció de CDC i d’eradicar-la? I encara més: per què no 
ha pogut demostrar res però en canvi no para de fer
 servir la corrupció com a instrument publicitari i po-
lític usat contra el vot dels ciutadans? Quina credibili-
tat donaria un ciutadà d’un país europeu qualsevol a 
un sistema com aquest? I ací se li n’ha de donar tanta 
per a no atrevir-nos ni tan sols a fer el que sabem que
 cal fer?

2) El segon pas del seu full de ruta és discutir i llevar la 
legitimitat dels càrrecs i les institucions nascudes del 
27-S –i ja veureu com Carme Forcadell pagarà la factu-
ra abans que ningú, dilluns mateix. Els partits contraris 
a la independència, i de moment Catalunya Sí que es 
Pot s’hi ha afegit, negaran que el pròxim parlament 
tinga el valor democràtic que té, per tal de desacreditar
-lo internacionalment. Negaran que siga un parlament 
elegit per servir al poble i diran que és un parlament 
que ‘només’ serveix els interessos dels independentistes. 
Negaran la festa de la democràcia per a presentar-la 
com un aquelarre insurreccional. Com si els vots dels
 independentistes no valguessen igual que els altres. 
Com si Forcadell no representàs els votants, si més 
no igual com els representaven Raventós, Rigol i 
Benach.

3) I no en tingueu cap dubte: faran tant com podran 
per eliminar els líders del moviment d’un en un, fent 
servir qualsevol giny legal. Per això, sobtadament, 
després de reformar el TC s’adonen que també han 
d’amenaçar amb el 155. Posaran tot l’arsenal sobre
 la taula i l’objectiu principal i primer es diu Artur Mas.
 Perquè és el que els fa més por, us ho vulgueu creure
 o no, vulgueu fer rialletes o no. Però Mas només és la
 primera peça, que després encalçaran Junqueras i 
Baños, i Romeva i Forcadell. I qui faça falta. Amb la 
raó que siga –recorde que ja hi ha qui parla de denún-
cies, de moment ridícules, contra la CUP per 
‘terrorisme’.

Ells, en definitiva, saben que han perdut a les urnes 
la batalla més important de totes les que podien 
lliurar i ara resten obligats a obrir-ne una de nova, 
aquesta ja sense miraments. Una batalla en què 
han d’aconseguir que no siguem capaços, nosal-
tres!, d’aprofitar l’oportunitat històrica que tenim
 a les mans.


I ho diré també amb tota claredat, perquè crec que
 l’hora és prou greu per a parlar sense embuts: en-
frontar-nos a tot això que ens vindrà ara és molt 
difícil, més difícil que no guanyar unes eleccions 
com les que hem guanyat, però aquest no és pas 
el problema més gros que tenim avui. El problema
 important que tenim ara mateix és que hem 
guanyat les eleccions i deixem que ens roben les 
conseqüències que aquest resultat haurien de tenir. 
I la pitjor cosa de totes és que en tenim la culpa no-
saltres, especialment aquells a qui, inesperadament
 i contra tot pronòstic, ara resulta que els tremolen 
les cames.