dissabte, 19 de desembre de 2015

CÒRSEGA: VICTÒRIA SIGNIFICATIVA DELS SOBIRANISTES.

Bon article dels companys de Catalunya, Nació, Independència, que reproduïm a continuació.
Els partits sobiranistes (nacionalistes i independentistes) ja governen a 4 regions europees: Escòcia, Flandes, Còrsega i Catalunya (d' aquí a poc temps, no en tenim cap dubte).
La pujada del vot independentista a llocs com Irlanda (4 comtats del nord), Euskalherria, Sardenya o el País de Gal.les és ara ja evident. Endavant per una Europa dels pobles.

  

(De Catalunya, Nació Independència):
 "Quan parlem de Còrsega hi ha una frase que resumeix la seva geografia: són els Alps a dins del mar. I també hi ha una frase que resumeix la seva llarga història: molts pobles han passat per Còrsega i després han marxat, però els corsos han resistit.
Una orografia muntanyosa al mig de la Mediterrània i una història de resistència, mantenint la seva cultura, llengua, manera de viure i entendre el món.
Els lígurs van ser el primer poble estranger que va arribar a Còrsega al voltant de l’ any 1200 a.C. A partir d’aquell moment van arribar els celtes, grecs foceus, etruscs, cartaginesos, romans, vàndals (van incendiar la ciutat corsa d’ Alèria), bizantins, ostrogods, francs, vaticans, ràtzies continuades de sarraïns, pisans, genovesos i catalans.
Els catalans, veritable potència comercial mediterrània al s. XIII, es van instal.lar l’ any 1297 i s´hi van estar uns 160 anys, amb diversa fortuna.
Al segle XVI van arribar els francesos cridats pel dirigent cors Sampieru Corsu per expulsar de l’ illa els genovesos.
Moltes potències europees van negociar el futur cors sense comptar amb els corsos. La Pau de Cateau- Cambrésis va retornar Còrsega als genovesos i el Tractat de Versalles va fer retornar Còrsega als francesos a canvi de 2 milions de lires i sense comptar per a res amb l’ opinió dels corsos.   
Els corsos no es van mirar tots aquests fets tranquilament sinó que van començar diverses revoltes. Cal recordar com a més destacades la Giovannali del 1360 (antisenyorial), la insurrecció de Sampieru Corsu el S. XVI, la declaració
d’ independència del S. XVIII i la Constitució de la República independent del 1755 (abans de la Revolució Francesa). Una Constitució que va ser referent d’ aquell segle i el seu dirigent Pasquale Paoli, reconegut a tot arreu fins i tot als Estats Units on li van dedicar el nom d’ una ciutat (Paoli City). La darrera revolta va ser la Crucetta  del 1797, durant el Directori de la Revolució Francesa que va aixafar la revolta i va fusellar els seus dirigents.

El segle XX ha estat molt intens i després de quaranta anys de lluita i resistència, el nacionalisme cors és la força més votada i podrà governar l'illa de Còrsega. Com em deia avui el bon amic Petru-Antó Tomasi, jove dirigent de Corsica Libera i futur diputat independentista de la coalició guanyadora Pè a Corsica a l'Assemblea de Còrsega, aquesta tarda “ha estat més que una victòria electoral, avui obrim una pàgina nova de la història nacional corsa”.
El nacionalisme contemporani neix a meitat dels anys seixanta i no s'entendria la seva radicalització sense el fenomen de repatriació, per part del govern francès, dels “pied- noirs” d'Argèlia després de la independència nacional algeriana. Als colons repatriats se'ls dóna les millors terres, principalment a la plana oriental, i els corsos queden reclosos a les zones de muntanya menys productives. Aquesta situació de discriminació fa que surtin grups de reivindicació autonomista, entre els quals cal destacar  l'ARC (Acció Regionalista Corsa) encapçalada pels germans Max i Edmond Simeoni. La situació es radicalitza a finals dels anys seixanta i principis dels setanta amb accions de protesta i col·locació de bombes, amb l'aparició de diferents grups nacionalistes. Un grup de 50 persones dels autonomistes de l'ARC ocupen amb fusells de caça una finca d'un colon a Alèria, per denunciar la discriminació dels pagesos corsos; la finca és rodejada per un fort dispositiu policial i militar que intenta l'assalt, amb el resultat de dos gendarmes morts i molts de ferits. Arran d'aquests fets es produeix una gran repressió i l'empresonament dels germans Simeoni.
El 4 de maig de 1976 naixia el FLNC (Front d'Alliberament Nacional Cors), després d'una nit d'atemptats. Aquesta nova organització aplega els diferents grups de resistència sota una direcció única i amb la independència com a objectiu des d'una perspectiva progressista.
A partir d'aquí el nacionalisme cors pren dues vies diferents: de les restes autonomistes de l'ARC es crea la Unió del Poble Cors (UPC), d'altra banda, els independentistes al voltant del FLNC tenen el seu braç polític, el Consulta de Comitès Nacionalistes (CCN). Les diferències entre les dues corrents del nacionalisme també són de caràcter ideològic, els autonomistes representen una corrent conservadora i crítica amb la lluita armada,  i els independentistes són més progressistes i donen suport a la lluita armada.
Aquest esquema s'ha mantingut al llarg dels darrers 40anys. En conjuntures concretes han pogut trobar punts en comú i en d'altres les posicions han estat molt llunyanes i han comportat una forta confrontació.
La lluita armada duta a terme pel FLNC ha estat bàsicament de resistència armada contra l'especulació del territori i contra les forces d'ocupació franceses. És una pràctica de lluita armada de baixa intensitat en què mai han estat les persones l'objectiu de les accions armades, de fet és gràcies a l'activitat armada del FLNC que l'illa de Còrsega encara es manté lluny del que anomenen la “balearització”, en referència al que ha passat a les Illes Balears o també al nord de Sardenya.
L'independentisme al voltant del FLNC ha generat tot tipus d'estructures polítiques, socials i sindicals. Així tenim, per exemple, el Sindicat de Treballadors Corsos (STC), que actualment és el primer sindicat de l'illa; l'Assoziu di I Parenti Corsi, que agrupa els pares a les escoles- AMPA’s; el sindicat de pagesos, l'actual president de la Cambra d'agricultura de l'Alta Còrsega, Joseph Colombani, és independentista, així com també ho és el president del Comitè Regional de Pesca, en Gerard Romiti; l'organització de joves Ghjuventu Independentista (GI); també s'han creat estructures de solidaritat amb els presos polítics que havia provocat la repressió francesa, com el Comité Antirepression i l'associació Solidarita.
L'esdeveniment polític més important a l'illa són les Jornades Internacionals de Corti que organitza Corsica Libera, fòrum en què participen partits independentistes d'arreu del món i en què, des de fa molts anys, hi ha hagut sempre una representació catalana.
A nivell electoral el nacionalisme cors té una força considerable als anys 90 quan l'independentisme era la força hegemònica davant l'autonomisme, després perdè força i molt especialment a causa de la guerra fratricida alimentada per les clavegueres de l'Estat francès. 
A les darreres eleccions del 2010, el conjunt de forces nacionalistes fan un salt  i recuperen l'espai electoral i, a la segona volta, la suma dels tres partits autonomistes, el Partit de la Nació Corsa, Junts per Còrsega i Crida Nacional al voltant de Femu a Corsica, obtenen 11 diputats i el 25,9% dels vots; i Corsica Libera 4 diputats i el 9,9% dels vots. La correlació de forces és a la inversa en favor dels autonomistes.

Resultat de les eleccions del 2010:
Llista Paul Giacobbi (partits d'esquerres): 24 (36'6%)
Llista Camille de Rocca Serra (UMP): 12 (27'6%)
Llista Gilles Simeoni (Femu a Corsica): 11 (25'9%)
Llista Jean-Guy Talamoni (Corsica Libera): 4 (9'9%)

Els diputats de Corsica Libera, durant aquest mandat, fan un treball  i una gran tasca a nivell de propostes polítiques per tal de desencallar el bloqueig polític que viu l'illa i la negativa de l'Estat francès a fer cap pas en el reconeixement del poble cors. La llengua, la fiscalitat, la defensa del territori, la ciutadania corsa, l'amnistia dels presoners polítics corsos, són propostes que els independentistes porten a l'Assemblea corsa.
El 2012 l'Assemblea corsa vota per unanimitat per la transferència de la fiscalitat.
L'abril del 2013 l'Assemblea Corsa es pronuncia de 36 sobre 51, amb 11 abstencions i 4 que no hi van ser presents, per la cooficialitat de la llengua corsa.
Al setembre del 2013, a l'Assemblea corsa, voten 46 de 51 i 4 en contra per una evolució de l'estatut i una revisió de la constitució francesa.
L'abril del 2014, amb 29 sobre 51, els diputats es pronuncien a favor d'un estatut de residència per la defensa de la terra i per frenar l'especulació immobiliària.
El 1er de novembre del 2014 l'Assemblea corsa adopta el Pla de Desenvolupament Durable per a Còrsega (PDDUC), en què al preàmbul diu que el destinatari és el poble cors.
També, per avançar en la pau i la resolució política, l'Assemblea corsa vota per unanimitat el reagrupament dels presoners polítics el més a prop possible dels seus familiars.
Per la seva part i després d'un llarg procés de reflexió, el 25 de juny del 2014, el FLNC anuncia “l'inici d'un procés de desmilitarització i sortida progressiva de la lluita armada” i, en un llarg comunicat, manifesta que és l'hora de la política en tant que l'Assemblea corsa ha assumit la majoria de les reivindicacions del poble cors.
Després de 40 anys de tensions polítiques, la societat corsa i els els vots de la majoria dels electes corsos de diferents partits reforcen la decisió històrica del FLNC i creen les condicions d'una solució pacífica de la qüestió nacional corsa.
També una majoria d'ajuntaments corsos han donat suport a les resolucions de l'Assemblea de Còrsega i demostren que és el camí adequat que permetrà l'accés a una etapa definitiva de convivència democràtica.
Per tal de donar suport a la reivindicació democràtica del poble cors davant el govern francès, es va crear la Iniziativa per Corsica, plataforma de suport internacional a la voluntat de llibertat del poble cors, en què hi participen destacades personalitats com  Michel Rocard, exprimer ministre de França; Jean-Luc Bennahmias, president del Front Democràtic i exdiputat europeu; Francine Demichel, presidenta de la Universitat Paris VIII; Roberto Louvain, president de la Universitat internacional de Torí i expresident de la Vall d'Aosta; de Catalunya hi participen Josep Lluís  Carod-Rovira, exvicepresident de la Generalitat de Catalunya; Jordi Porta, expresident d'Omnium i Jordi Miró, president de la Federació d'Entitats de la Mediterrània -Mare Nostrum. Aquesta plataforma es va presentar públicament a l'Assemblea de Còrsega aquest més de juny.
És en aquest context polític que s'han fet les eleccions a l'Assemblea de Còrsega i això explica l'augment de vots dels nacionalistes. La suma dels independentistes de Corsica Libera amb els partits autonomistes de Femu a Corsica, amb la llista unitària de Pè a Corsica,  els ha donat la majoria per governar. Per altra banda, hi ha hagut una desfeta de la dreta clanista, immersa en batalles internes, la discreta entrada del FN i l'esquerra de Paul Giacobbi, que es manté. Aquesta aritmètica electoral permetrà governar a la llista nacionalista:
Pè a Corsica     24 (35,34 % )
Paul Giacobbi  12 (28,49%) radical d'esquerres amb el suport del PSF i PCF
José Rossi        11 (27,07%) tota la dreta clanista
FN                       4 (9,09%)  
És la primera vegada a la història de Còrsega que els nacionalistes podran formar govern, en el qual la presidència de l'Assemblea de Còrsega serà per a l'independentista Jean Guy Talamoni i el president del Consell Executiu serà l'autonomista Gilles Simeoni.
El camí ha estat llarg i dur per als corsos en el seu obstinat desig de no deixar-se assimilar i desaparèixer com a poble, malgrat el clanisme i la repressió. Avui són una mica més a prop de la seva llibertat ".