dijous, 14 de juliol de 2016

POSICIÓ D' ESTAT CATALÀ AMB LA DUI I EL RUI.

No entenem gaire la manera com ens estem aturant a cada pedra que trobem al camí i com perdem el temps analitzant si la pedra és rodona o quadrada.
Perdoneu, però a Espanya fa més de 6 mesos que no tenen govern i nosaltres continuem badant. Entenem que hi ha persones que fan la seva feina, la fan bé i creuen en uns objectius clars. Però el que no entenem és l' aturada a cada pam (sigui per esperar Podemos, sigui per pactar amb algú quan no hi ha ningú a l' altra part, sigui pels pressupostos o ara per si una DUI o una RUI -o RI -).
Sobre aquest darrer tema, la posició d' Estat Català va ser clara (i publicada en alguns mitjans digitals). La tornem a penjar per si algú no l' havia llegit en el seu moment:
DUI , RUI?
  Després del trencament del pacte de govern per part de la CUP, ara surten amb la proposta d'introduir un RUI per continuar donant suport al govern. L'ANC, curiosament, en fa bandera i farà aquests propers dies una consulta entre els adherits sobre l'oportunitat o no de pressionar els partits per fer el RUI. No s'entén gaire aquesta proposta de debat d'un possible RUI (ara RI) que ha fet el secretariat de l'ANC per aquest 15 de juliol als associats. No s'entenen les presses i encara menys l'enfocament parcial, no és gaire correcte no contemplar les diferents vies d'encarar aquest darrer tram cap a la independència de Catalunya.

Un altre factor que ha accelerat el debat sobre la unilateralitat és que Unidos Podemos, l'única força política que “semblava” que podia aceptar fer un referèndum pactat a Catalunya, ha quedat fora de joc després del 26J. Amb la victòria del PP és impensable poder arribar a cap acord de fer un referèndum d'independència pactat. Ens trobem davant el dilema de fer una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) per part del govern de la Generalitat amb els vots de la majoria absoluta dels 72 diputats (aquí la CUP no té marge d'escenografies diverses perquè el vot es Sí o No a la independència) o fer un referèndum unilateral d'independència convocat pel govern de Catalunya, també amb una pregunta clara, Sí o No a la independència de Catalunya.

Arguments a favor d'una DUI. 

El primer argument és que Catalunya no té una altra sortida degut al bloqueig i a la negativa permanent del govern espanyol de permetre a Catalunya de fer un referèndum. És l'alternativa més pràctica i democràtica que té el Parlament de Catalunya, amb una majoria absoluta sortida de les urnes de diputats favorables a la independència i a més tenint en compte que es van presentar a les eleccions del pasat 27S amb aquest punt en comú: “independència”. Les passes podrien ser: l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la llei de transitorietat i, en paral·lel, la Declaració Unilateral d'Independència, seguit de la immediata convocatòria d'un referèndum unilateral d'independència per a la ratificació de la independència declarada pel Parlament de Catalunya a través de la DUI. La llei de transitorietat, com molt bé va explicar la Marta Rovira, Secretària general d'ERC, al col·loqui organitzat per Sobirania i Justícia, serveix perquè “les estructures d'estat estiguin ja a punt per a la desconnexió, encara que sigui només per a allò bàsic i imprescindible” per funcionar des del moment zero.

Des de la DUI hem de funcionar com un Estat, en què les matèries bàsiques com seguretat, ordre públic, sanitat, hisenda, educació, serveis elementals com llum, aigua, telèfon, etc. han d'estar garantits i funcionar amb normalitat. Antoni Abad, professor de Dret a la Universitat de Copenhague, que va intervenir sobre el moment polític al Parlament de Catalunya i després va ser entrevistat per Vilaweb deia: “Certament, la DUI perfecta seria amb el 50%+1 dels vots. Tots hi estem d’acord. Però això que no és democràtic pot tenir una lectura diferent si veus que els nostres representants al Parlament tenen una majoria absoluta independentista. I també sabem que, en la resta del 52%, hi ha vots, i representants, que no es poden qualificar ni d’independentistes ni de no independentistes [CSQP, Unió]. La validesa que donis al 48%, doncs, depèn.

I, finalment, tenim la negativa de l’estat espanyol a fer un referèndum, que és clau per a legitimar una DUI. De fet, si llegim la doctrina del Tribunal Superior del Canadà, veiem que legitimaria aquesta passa, a Catalunya. Es fa la DUI perquè no ens deixen cap més sortida.” I diu el Tribunal Suprem del Canadà, punt 155: ‘Tot i que no existeix el dret, en virtut de la constitució o de la llei internacional, de la independència unilateral, és a dir, la independència sense negociació prèvia, com acabem de discutir, això no descarta la possibilitat d’una declaració inconstitucional d’independència que, de facto, porti a la independència. L’èxit final d’una independència com aquesta dependria del reconeixement per part de la comunitat internacional, que és probable que consideri la legalitat i legitimitat de la independència tenint en compte, entre més fets, la conducta del Quebec i també la del Canadà, a l’hora de concedir o denegar el reconeixement.’ Això en el cas català-espanyol, implica que la conducta de Catalunya serà observada, però també la d’Espanya. El blocatge continu al referèndum més el resultat de les ‘plebiscitàries’ legitimen la declaració d’independència, tal com ho comenten privadament experts en dret internacional públic.

A efectes de dret constitucional comparat, i fins i tot a efectes de dret internacional públic, l’opinió del Tribunal Suprem del Canadà és fonamental i cabdal. El Llibre Blanc sobre la Transició Nacional de Catalunya contempla la DUI en l'apartat 1.3 ”Les DUI no s’ajusten a les disposicions de l’ordenament constitucional vigent, malgrat que des de la perspectiva del dret i la pràctica internacionals no constitueixen necessàriament il·lícits internacionals. Amb tot, la legitimitat política de les DUI posteriors a unes eleccions plebiscitàries es basa en la legitimitat democràtica del nou Parlament sorgit d’aquestes eleccions, celebrades com a alternativa a la impossibilitat de fer un referèndum o una consulta i en un marc de plena llibertat per defensar qualsevol opció”. “La declaració o proclamació unilateral d’independència, en aquest context, comporta la voluntat de desconnectar de manera immediata de les institucions de l’Estat espanyol i del seu ordenament jurídic, de tal manera que ja no es reconeix l’autoritat d’aquelles institucions ni la vinculació a aquell Estat. L’autoritat pública a Catalunya a partir d’aquest moment és només la de la Generalitat, i l’ordenament jurídic aplicable és només el que emana de la voluntat de les seves institucions (incloent-hi el dret internacional que es reconegui internament)”. “Per aquest motiu, l’efectivitat d’una proclamació unilateral d’independència està en gran part condicionada a l’existència de les estructures d’Estat amb la capacitat per exercir les funcions de govern sobre el territori i obtenir l’acceptació social del seu exercici.”

“D’altra banda, en qualsevol escenari de no col·laboració, si no hi ha hagut una consulta prèvia, seria convenient celebrar un referèndum de ratificació de la declaració o proclamació d’independència que, en el seu cas, s’hagués produït. Existeix algun exemple en aquest sentit, i aquesta opció s’hauria de tenir en compte, en funció de les circumstàncies del moment. Fins i tot podria valorar-se la possibilitat que la mateixa proclamació d’independència inclogués un compromís de celebració d’un referèndum de ratificació en el termini més breu possible.” Despres del 26J i amb uns resultats clars contraris a qualsevol sortida pactada, en Ramon Cotarelo, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UNED i bon amic de Catalunya, diu: “En el termini immediat, Catalunya s'haurà de decidir per una mesura de caràcter unilateral; un referèndum o una declaració unilateral d'independència (RUI vs DUI). I cada vegada està més clar que la més segura i més prometedora és la DUI perquè és institucional, legítima, no compromet la posició dels funcionaris a Catalunya, s'internacionalitza immediatament la qüestió i la sotmet a arbitri judicial internacional amb una perspectiva molt elevada de sortir triomfant”.

Per què no al RUI abans de la DUI? 

Hi ha qui defensa que el RUI és la millor opció, com la bona amiga Elisenda Paluzie que argumenta que és el millor mitjà per a accedir a la independència: “D’una banda s’ha anat imposant a la comunitat internacional com el mecanisme més acceptat per a resoldre democràticament els conflictes nacionals, en aplicació del principi d’autodeterminació”. L'argumentari dels favorables al RUI, que donen com a exemples dels darrers decades països com Croàcia, Bònia, Eslovènia, etc. no són comparables, perquè majoritàriament són països en descomposició de l'antic bloc de l'est i és per això que van ser factibles els referèndums unilaterals. El que no sembla contemplat pels defensors del RUI és el control del territori, amb això es pot produir un frau electoral per no tenir el Control del Cens electoral, tal com apunten l'Hèctor Lopez Bofill i l'Antoni Abat, cal el control del territori i la clau és tenir el cens propi. Diu Antoni Abad: “Sense cens propi, ens podien fer trampa. I ja havia passat més vegades”. Un dels problemes que va haver-hi al Canadà, al segon referèndum, va ser justament amb el cens.

Els canadencs, de qui ningú no posa en dubte el seu tarannà democràtic, van obrir el cens a molts estrangers. I va ser això: van perdre pel cens. Aquí, què passa amb els 250.000 catalans a l’estranger? Perquè el 27-S van votar només 15.000. I parlem d’unes eleccions en què els partits del Sí van obtenir un 48%. Hi ha un paral·lelisme molt gran. Per això és fonamental que nosaltres fem el cens. I torno a insistir amb la DUI. Amb la DUI podem fer el cens nosaltres sense problemes. I tenim mecanismes per fer-lo. També hi ha problemes de cens a la Nova Caledònia, on es farà un referèndum d'independència pactat amb l'Estat francès el proper 2018, les forces independentistes han denunciat l'augment desproporcionat de nous censats que pot fer perillar les garanties democràtiques del referèndum d'independència del poble kanak.

L'altra part, en sentit oposat, és la no participació i no reconeixement, per part dels sectors unionistes, del RUI, tot treient “legitimitat” amb acusacions d'antidemocràtics i bloquejant els possibles suports internacionals. D'altra banda, per fer un RUI es posa tota la responsabilitat damunt els funcionaris de la Generalitat, amb una DUI tota la responsabilitat recau en els parlamentaris i membres del govern. En un cas de repressió judicial per part de l'Estat espanyol, els primers estan totalment indefensos i en lel segon cas són representants electes del poble, que han exercit democràticament el mandat pel qual van ser escollits i solament han complert amb el programa electoral. A tall de conclusió, en aquest moment polític excepcional que estem vivint amb el Brexit de la Gran Bretanya i les postures obertes de l'UE respecte a Escòcia, cal accelerar el procés, deixar de banda les tàctiques i partidismes i fer la DUI, és l'única alternativa factible perquè Catalunya sigui un nou estat, progressista, democràtic i reconegut internacionalment.