dimecres, 5 d’abril de 2017

LES MENTIDES DE LES INVERSIONS ESPANYOLES

La baixada d' inversions estatals a Catalunya,  el Pais Valencia  i Les Illes es evident. El cas de Valencia es encara mes escandalos.
Es evident que els lemes que van inventant per entabanar-nos els van caient per desgast es una setmana. De seguida van cremar el lema del dialeg, ara han cremat de seguida el lema de les inversions. I van perdent credibilitat.
Avui en Partal a Vilaweb, en fa un article que va be tenir en compte i amb un titol molt ironic sobre l' argumentacio del PP valencia:

Contagiant el separatisme:
  Ahir el govern espanyol va presentar el seu projecte de pressupost. Després de setmanes de titulars enganyosos, la realitat és ací i simplement no hi té res a veure. Recordeu el famós ‘Rajoy promet una pluja de milions fins al 2020’ que obrí amb els màxims honors la portada d’El Periódico? Doncs ací la teniu, la pluja: en el pressupost del 2017 l’estat espanyol anuncia una inversió a Catalunya de 1.149 milions d’euros, inferior a la inversió anunciada el 2016, que havia estat de 1.170 milions d’euros. La propaganda no ha durat ni una setmana.
Però el cas del Principat és poca cosa al costat de l’escandalós càstig que rep el País Valencià. No parlem pas de poca cosa, no. El País Valencià, on tenim un dèficit públic insostenible de fa anys, rep una bufetada intolerable amb aquest pressupost. Si el 2016 l’estat anunciava unes inversions de 870 milions d’euros, per a enguany la inversió baixa ja de bon començament fins a 580 milions. És una caiguda, atenció, del 33% del total, cosa que fa del País Valencià la comunitat autònoma amb menys inversió per cap.
Les Illes, finalment, segueixen la tònica del Principat, amb una davallada de la inversió estatal de 150 milions a 140 i escaig.
És una frase coneguda aquella que diu que l’acte de govern més decisiu al cap de l’any són els comptes, perquè efectivament és allà on es fa la política. És en la distribució de la despesa on hi ha la veritat de les intencions. I la veritat, en el nostre cas, no pot ser més diàfana. Hi ha una intenció, volguda i coordinada, de fer mal, de discriminar, d’enfonsar econòmicament el país, de dificultar-ne el dia a dia. I és una intenció que ja fa massa anys que dura i que l’únic que no la veu és el qui no vol mirar.
Tanmateix, en tot plegat sobta molt especialment com ho veu el PP, com es veu des dels nostres PP. I en destaque la dirigent valenciana, Isabel Bonig, que fa pocs dies reclamava a Rajoy una millora del pressupost valencià (parèntesi: ja es veu que no té gens d’influència). Ho destaque perquè aquell dia em va cridar molt l’atenció la raó amb què Bonig reclamava aquesta millora. No va dir que fos just o necessari, com veritablement ho és. Ca! Va dir que calia millorar el finançament valencià ‘per evitar el contagi separatista’. I no em digueu que l’argument no és certament cridaner. N’hi ha per a moure a l’acció, de Salses (Portbou, en aquest cas) a Guardamar, i de Fraga (també, també) a Maó.