Una vegada començada la precampanya que ens durà a la campanya i a les eleccions de novembre, el Govern espanyol del PSOE ja comença a prometre el que mai farà. MENTIDES, MENTIDES i més MENTIDES.
I que consti que no ens posem en la promesa de la Reforma Laboral, ni el lloguer de pisos, ni el Federalisme...ni en el Valle de los Caidos.
Així és la política espanyola, els que mouen les cireres no els ha votat ningú i els que seran votats ara presentaran "diplomes" d' anticatalans per al consumidor espanyol i per al consumidor català en canvi, les MENTIDES.
Avui José Antich tocava suaument el tema de les mentides a El Nacional, uns polítics espanyols que semblen els trilers de les Rambles:
Després de negar amb rotunditat des del mateix Consell de
Ministres que es pogués liquidar a les comunitats
autònomes 4.500 milions d'euros ―dels quals Catalunya en
reclama 1.317 a través dels tribunals― perquè el govern estava en funcions, a
la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, li ha faltat temps per fer el
seu primer acte de precampanya i, miraculosament,
sembla que amb un argument diferent de l'anterior sí que pagarà el que deu.
Benvinguda sigui a
Catalunya aquesta part dels diners que no són seus, ja que amb els altres, els
que tenen a veure amb el dèficit crònic del finançament català, no pensen ni
posar-s'hi, com tampoc no han fet res per corregir l'escandalós compliment
d'obra pública que fixen els pressupostos generals de l'Estat i que el
2018, l'últim exercici tancat, va ser del 66% a Catalunya i del 114% a la
Comunitat de Madrid.
El govern espanyol diu ara que
desbloquejarà els 4.500 milions amb la mateixa seguretat que fa uns dies deia
que era impossible. També amb la mateixa seguretat que deia que així ho
aconsellava un informe jurídic de l'Advocacia de l'Estat, més tard que aquest
informe no existia i, en l'últim moment, va acabar apareixent. Mentre tot això
succeeix, un només pot pensar que algú està convençut que qualsevol bola
és bona si s'explica des del poder.
I, potser, fins i tot Pedro
Sánchez té raó en vista de com reacciona la gent cada vegada que
s'utilitza el Consell de Ministres com l'estafador de la Rambla mou la
boleta en l'estafa dels trilers. Un dia fins i tot es confessa en
televisió i diu que no podria dormir amb ministres de Podemos al govern, i
mentre discutim sobre la frase en qüestió i la gent continua despistada,
prepara un acord de futur amb Ciutadans. La política cada vegada s'ajusta menys
a la veritat: es diu una cosa i es fa la contrària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada