No s' enten decissió tan absurda si no és per obeir a qui mana realment a Espanya. I tots sabem qui mana. Son quatre pilars intocables des de fa cents d' anys.
El govern "més progressista d´Espanya (com diuen alguns) només són els servents fidels i avantatjats d' aquest caos ordenat.
Al Govern espanyol només els faltava posar en marxa un altre sector de complement, estem molt d' acord amb l' editorial de Vilaweb d' avui, és la pota que faltava. Felicitats Vilaweb.
I tot això, només per a que ells ens demostrin que l' economia va davant de la salut?
Periodistes soldats disparen al confinament
Com poden creure els apologetes
del PSC que els serveis sanitaris s’han col·lapsat cada any excepte aquest?
El Periódico ha
publicat un article del
periodista Michele Catanzaro en què afirma que el col·lapse hospitalari
anunciat com a possible conseqüència del coronavirus i que ha servit de base a
la demanda del confinament en realitat no ha existit.
A partir d’aquest
article, i fins i tot manipulant-lo, s’ha organitzat tota una autèntica
campanya política desencadenada a l’uníson pel PSC sector política i pel PSC
sector periodisme. Bàsicament per continuar atacant els monstres del moment,
Oriol Mitjà, el govern de la Generalitat i l’independentisme o, de manera més
general, qualsevol que s’opose en el punt que siga a l’autoritat competent. Els
apologetes de Pedro Sánchez han eixit tots en tromba a fer servir aquest text
per a ‘demostrar’ que el govern espanyol tenia raó i que la Generalitat era una
exagerada.
Aquesta onada
d’atacs sense mesura ha indignat amb raó moltíssimes persones. Hi ha
testimonis, sobretot de sanitaris que a alguns els haurien de fer caure la cara
de vergonya. Per exemple
aquest indignat enfilall del doctor i catedràtic Ramon Brugada. Per qualificar això
d’ara Jordi Fontanals ha
trobat una magnífica definició: ‘periodistes soldats’. Una definició molt
encertada que jo compartesc i que segurament caldria ampliar també,
coherentment, a ‘polítics soldats’. Perquè, al cap i a la fi, amb això que
descrivim, el que se cerca i s’aconsegueix fins a un cert punt és la
militarització del debat públic que pretén Sánchez desplegant tota la seua
faramalla bèl·lica. Es tracta de no pensar, d’obeir als teus generals, de
lluitar a mort per conquerir qualsevol cota que ordene l’alt comandament, si
cal marginal i si cal al preu de la teua vida, de seguir les ordres a cegues…
Per això la
utilització de l’article d’El Periódico pel batalló socialista ha passat per
alt, amagat o manipulat, fets essencials, algun dels quals, el mateix Catanzaro
‒a tall d’exemple, quan omet, no sé si per desconeixement, que les dades oficials del
govern espanyol certifiquen que el col·lapse del sistema es va produir de
manera efectiva el 28 de març en nou comunitats autònomes, o quan no explica,
malgrat criticar-los, que el manifest dels seixanta-nou científics va ser clau
per a conscienciar la societat perquè s’adoptassen les mesures que efectivament
han rebaixat el perill que ells mateixos advertien que podíem córrer.
Però tant hi fa,
perquè el text ara ja serveix només per a executar la campanya política que
importa als socialistes avui, que no és cap altra que justificar com siga i al preu
del que siga l’absurda decisió del govern PSOE-Podem d’aixecar dimarts que ve
el confinament total. I és en funció d’això, i de la forma matussera que
inevitablement implica l’exercici bèl·lic, que els soldats ho arrasaran tot.
Menystenint miserablement en alguns casos l’esforç immens de la població
i d’una manera molt especial dels treballadors del sistema públic de salut, que
han fet una adaptació intel·ligent i coordinada dels recursos, en canvi de
concentrar tot l’esforç en una sola causa i de deixar de banda la resta. Quants
càncers no s’han diagnosticat aquests dies? Quantes pròtesis s’han deixat de
posar? Quantes hèrnies no s’han operat? Quants malalts han hagut d’ajornar
mesos el seu tractament? No és això un col·lapse?
La cosa tanmateix
té un punt de grotesc i incoherent que cal remarcar. El Periódico, el mateix
diari que el 9 d’abril publica que el col·lapse no ha existit, el vint de
març publicava que
‘Les UCI més saturades comencen a seleccionar els pacients’. Un article en què
afirmava que ja ‘no pot prevaler el principi de “el primer a arribar, el primer
a ingressar”, sinó que en una situació tan “excepcional” s’ha de manejar
com si fos “medicina de catàstrofe”‘. I no és això un col·lapse?
En el cas dels
soldats polítics, la incoherència (per no dir obertament el ridícul) encara és
més molt gran. N’hi ha prou amb un exemple: mireu aquesta nota del
PSC del 7 de maig de 2018. Assumpta Escarp hi afirma que ‘tot i que la grip no
ha entrat encara en fase d’epidèmia, el col·lapse a les urgències evidencia que
els pretesos plans de millora del passat govern no són efectius’. O aquesta altra de
l’11 de gener de 2017, en què ella mateixa demana al conseller Comín que
‘abordi els problemes que ara i cada dia pateixen els nostres ciutadans i
ciutadanes amb el col·lapse als serveis d’urgències’. O encara aquesta en
què el diputat Òscar Ordeig diu que ‘el col·lapse a hospitals i CAP mostra la
realitat d’un país que pateix de desgovern des de fa sis anys’. Podríem
continuar durant hores perquè la paraula ‘col·lapse’ apareix massa sovint a les
notes de premsa del PSC, però això només evidenciaria que segons els
socialistes hi ha hagut un col·lapse sanitari ja fa anys que justament aquests
darrers dies ha desaparegut.
De segur que en
vista d’aquestes flagrants contradiccions us preguntareu com és possible que
aquesta gent, els soldats, observen i visquen en una realitat tan diferent de
la realitat en què els ciutadans vivim cada dia. Com poden creure que els
serveis sanitaris s’han col·lapsat cada any excepte aquest? Bé, precisament
això passa en tots els ‘moment Txornòbil‘,
quan els règims trontollen de debò, fins al punt d’esdevenir un perill concret
per a la seua població, per a cadascun dels seus ciutadans. Segons les dades
d’ahir, actualitzades a les 18.55, a l’estat espanyol ja hi ha hagut 15.970
morts, el tercer en xifres totals i on més gent, en termes relatius, ha mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada