87è aniversari de la mort del President Francesc Macià.
Avui ESTAT CATALÀ commemorem el 87è aniversari de la mort del President Francesc Macià, fundador del partit.
87 anys després, ESTAT CATALÀ continuem reivindicant la trajectòria extensa d'aquest dirigent polític independentista.
Reivindiquem el Macià que es va posicionar contra l'acció dels militars a la redacció de la Revista Cu-cut i el diari La veu de Catalunya el 1905. Reivindiquem el Macià que va deixar l'Exèrcit per a presentar-se i guanyar l' acta de diputat amb Solidaritat Catalana el 1907 i reivindiquem el Macià que va ajudar a crear un moviment orientat a organitzar el catalanisme i que va culminar amb la creació d' ESTAT CATALÀ.
Va pagar un preu molt alt i va haver d'anar a l'exili. El 1923 a Perpinyà, com a dirigent d' ESTAT CATALÀ, va establir molts contactes amb les Comunitats catalanes a l'exterior i també amb comunistes, anarquistes i sindicalistes . La més coneguda, la reunió a Moscou amb dirigents de l' URSS per aconseguir suports exteriors i econòmics per a crear una Catalunya lliure i independent.
Però les promeses polítiques se les emportava el vent i va intentar organitzar amb altres dirigents d'ESTAT CATALÀ un moviment armat concentrat a Prats de Molló el 1926, amb l' objectiu d' alliberar per les armes el Principat de Catalunya del jou espanyol.
L'acció va ser avortada per la Gendarmeria francesa, però el judici a París va ser important per a internacionalitzar les reivindicacions catalanes a Europa i Amèrica.
Va anar l' exili a Bèlgica. Casualment, en aquella època Carner-Ribalta, també a l’exili, fa uns escrits a Waterloo d' anàlisi i reflexió sobre el conflicte Catalunya-Espanya. Els paral.lelismes amb l' actualitat són indefugibles.
Però l' exili donava també moltes possibilitats de treball i va viatjar a l'Argentina i a Cuba on va fundar un Partit Separatista revolucionari de Catalunya a l' exterior i va ser de la comissió que van aprovar la Constitució de la futura República Catalana el 1928. Però no va poder tornar a Catalunya fins que no va acabar la Dictadura i la posterior "dictablanda".
També reivindiquem el dirigent que junt amb altres van treballar per la unitat independentista i van crear ERC, no com un "pal de paller" sinó com una confluència de corrents amb autonomia interna (allò que molts es pensen que han descobert ara).
Ens sentim a prop del dirigent que va proclamar la República Catalana al balcó de la Plaça St Jaume, hores abans que Niceto Alcalá-Zamora proclamès la República espanyola a Madrid. També ens sentim a prop del Macià que no va estar gens convençut de la signatura del Pacte de St Sebastià el 1930 amb les esquerres espanyoles, ni tampoc va estar gens satisfet de deixar congelada la República Catalana per pactar el funcionament d'una autonomia.
87 anys després, la lluita per la independència de Catalunya, que van començar Francesc Macià i Estat Català, segueix vigent i una mostra més d’això n’és l’acte, aquests dies, del president Puigdemont a Prats de Molló agafant el testimoni de Macià i els voluntaris catalans tot renovant el compromís amb la lluita per la independència.
Visca el President Macià!
Visca Catalunya lliure!
Catalunya 25 de desembre 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada