Aquest mes que tanquem ha fet 90 anys un partit històric del catalanisme polític: ERC.
La qual cosa el converteix en el segon partit més antic de Catalunya encara en actiu, després del nostre,
per això la nostra felicitació com fem amb tothom.
Aprofitant aquest fet, Jordi Miró com president d' Estat Català va fer un breu recull de consideracions en una publicació digital que també us reproduïm:
90 è aniversari de la fundació d' ERC (1931-2021).
A la darreria de gener del 1930, el dictador Primo de Rivera, després que el rei Alfons XIII li hagués retirat el seu suport per evitar veure's arrossegat per la seva impopularitat creixent, va acabar dimitint. A partir d'aleshores va iniciar-se una nova etapa, la ‘dictablanda', amb la pujada al poder del general Dámaso Berenguer, que plantejaria un horitzó electoral. A Catalunya hi ha moviments d’aproximació entre el republicanisme federal i el catalanisme progressista al voltant del “Manifest d’Intel·ligència Republicana“.
El 22 de febrer de 1931, Francesc Macià torna definitivament de l'exili després de vuit anys; arriba en tren fins a Portbou i d’allí fins a Barcelona amb cotxe. Arreu per on passava era rebut per nombrosos grups de persones que esperaven la comitiva, el trajecte es va convertir en un acte de suport i reconeixement a Macià arreu de Catalunya.
Al cap d’uns dies, el 14 i 15 de març, Estat Català fa una Assemblea General del partit, a l’Avenç Obrer de Sant Andreu, en què s’aprova la posició política d’Estat Català i la participació a la Conferència d’Esquerres Catalanes. La primera de les declaracions fonamentals irrenunciables aprovades per Estat Català és: el “Dret de Catalunya a regir-se per ella mateixa amb plena sobirania”.
El dia 17 s’inicia, a l’Ateneu Republicà de Gràcia, la Conferència d’Esquerres Catalanes que es clou els dies 18 i 19 al Foment Republicà de Sants, d’aquesta manera es funda Esquerra Republicana de Catalunya, amb els independentistes d’Estat Català, el Partit Republicà Català de Lluís Companys, el grup l’Opinió de Joan Lluhí, ateneus i foments comarcals republicans. El primer president d’ERC va ser Francesc Macià, escollit per unanimitat.
Les eleccions municipals es plantegen com un plebiscit a la dictadura i a la monarquia espanyola. El 12 d’abril, la llista d'ERC, encapçalada per Macià, guanya les eleccions municipals a Catalunya i el 14 d’abril en Francesc Macià proclama la República Catalana des del balcó de la Generalitat. En dos mesos el dirigent d’Estat Català passa de tornar de l’exili a ser el primer President de la Generalitat de Catalunya.
La conjuntura política actual té moltes semblances a la dels anys 30: un estat espanyol en plena descomposició i temptacions totalitàries, amb l’empresonament i exili d‘independentistes; 90 anys després de la fundació d’ERC i de lluita democràtica a través de les urnes, res ha canviat a Espanya, segueix sent un país tutelat per jutges i militars i per una constitució que és una presó per als pobles. Mentre Espanya segueixi dominant Catalunya com un vassall no hi ha reforma possible, o marxem o desapareixerem com a poble.
ERC de Catalunya, 90 anys després, torna a tenir una oportunitat històrica que no pot deixar passar: des del govern de Catalunya, junt amb les altres forces independentistes, han d’avançar plegats, sense aturador, cap a la independència de Catalunya.
En aquests moments, ERC no ha de voler sostenir un estat monàrquic, corrupte, centralista i caduc, que tan sols es manté per l’espoli i la repressió, sinó encapçalar un govern, com a força independentista més votada, sent fidel al mandat del poble de Catalunya; un govern independentista i progressista, amb la força d’una majoria absoluta en diputats independentistes i amb el suport del 52% a favor de la independència.
ERC s’ha de mantenir fidel a l’esperit amb què es va fundar avui fa 90 anys, que no és altre que la llibertat de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada