dimarts, 25 de febrer del 2020

SUPORT AL CONSELL PER LA REPÚBLICA

Manifest de suport a Carles Puigdemont,

 Antoni Comín, Clara Ponsatí i el Consell 

per la República.



Des de l’esquerra independentista, amb el president Puigdemont, 
Antoni Comín,  Clara Ponsatí, i el Consell per la República
El procés independentista català, en l'etapa encetada l'any 2009,
arriba al punt àlgid amb el referèndum d'autodeterminació del 
Primer d'Octubre del 2017, la legitimitat i validesa del qual és el
 fonament imprescindible per a la culminació del procés.
La repressió del poder estatal espanyol ha aconseguit que el 
conflicte en curs, provocat per la negativa de l’estat a reconèixer
 el dret d'autodeterminació del poble català, entri en una fase 
d'estancament, fins i tot de possible retrocés cap a l'autonomisme.
L'absència d'un full de ruta compartit per institucions, partits i 
entitats sobiranistes ha contribuït a aqueix atzucac, que només pot 
ser superat per una entesa ideològicament transversal, susceptible 
d'aplegar la majoria social i política que identifica la catalanitat, la
prosperitat, la llibertat i la millora de les condicions de vida i de 
treball amb la consecució d'un estat propi: la República Catalana.

El president Carles Puigdemont simbolitza la persistència del 

compromís col·lectiu amb la causa de la independència, i el Consell 
per la República n'és l'expressió institucional embrionària. Però manca
una entesa organitzativa que articuli i superi les actualment existents, 
que projecti la seva acció unitària internacionalment i que impulsi el 
suport dels connacionals de la resta dels Països Catalans i dels
 demòcrates d’arreu Europa i el món, amb solidaritat mútua. Els 
sotasignats, homes i dones amb trajectòries diverses, d'esquerres i
independentistes, volem contribuir col·lectivament a la conformació 

del projecte emergent d'alliberament nacional que consolidi i 
complementi la línia d'actuació que menen Carles Puigdemont, 
Toni Comín, Clara Ponsatí i el Consell per la República.
Amb aquesta finalitat, convoquem una assemblea oberta a celebrar

a Barcelona el 29 de març vinent.

diumenge, 9 de febrer del 2020

RECONEIXEMENT DE LA TASCA DELS ADVOCATS INTERNACIONALS.

Estat Català seguirem en el camí cap a la independència, en tots els llocs on puguem aportar alguna cosa i ens afegirem també a la rebuda de Perpinyà al President Puigdemont.
Al mateix temps creiem que cal reconéixer la feina feta de l' equip d' advocats  internacionals, i com a mostra d' això us afegim el reconeixement de Vicent Partal a un d' ells, Gonzalo Boye:

  Per què Espanya vol enfonsar avui mateix Gonzalo Boye?
«Perquè derrota una vegada i una altra i una altra el règim espanyol, l'estat»
Que per què volen enfonsar Gonzalo Boye? És molt fàcil: perquè guanya.
Però encara més, perquè guanyant ells guanyem tots. I ho fem precisament quan el govern espanyol i una part de l’independentisme redoblen els esforços propagandístics per fer-nos creure que no es pot guanyar o que el preu de guanyar és massa alt.
Que per què volen enfonsar avui mateix Gonzalo Boye? Doncs perquè amb el seu rigor i capacitat demostra amb fets indiscutibles que hi ha un camí que no és el d’acomodar-se a l’espera de temps millors, conformar-se o, en el pitjor dels casos, rendir-se i tot. I aquest camí, oh sorpresa!, resulta que funciona. Els votants de Junts per Catalunya a les eleccions europees volien portar Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a Brussel·les. Hi són o no hi són? Algú pot queixar-se que el seu vot no ha servit de res, que ha estat menystingut? I s’han superat els enormes obstacles que Espanya hi posava, o no?
Que per què volen enfonsar Gonzalo Boye? Senzillament, perquè derrota una vegada i una altra i una altra el règim espanyol, l’estat. I perquè no s’avé a pactes ni a tripijocs, perquè no defuig el camí difícil ni tan sols quan ningú no sap si hi ha cap mapa que ens ajude a explorar-lo. Boye és un demòcrata radical i per això no accepta almoines ni mai té por de plantar cara. Lluita. I ensenya a lluitar. I això per a Espanya és un problema greu, perquè el seu exemple pot arrossegar tot un poble.
Però, sobretot, sabeu per què persegueixen Gonzalo Boye i per què el voldrien fer desaparèixer, com fos, si poguessen? Perquè aquest home sap com derrotar Espanya i sap de quina manera el moviment democràtic català pot aconseguir la victòria. Sap com portar-nos fins al reconeixement de l’autodeterminació. I és això, sobretot això, que fa terror a Madrid.
Boye sap, per experiència personal, pròpia, viscuda, que Espanya és un estat autoritari on l’imperi de la llei no existeix. Boye sap, per experiència pròpia, que Espanya no respecta ni les seues normes jurídiques. Però també sap que fer servir aquest menysteniment de les regles legals i de la democràcia com en un combat de judo, sobreposant-se al dolor personal, és la manera més segura de fer caure el règim.
Gonzalo Boye sap de lleis, a diferència de molts jutges. I sap què vol dir signar acords que s’han de complir. Per exemple, què significa ser part de la Unió Europea. Per això guanya. Per això sap per on hem d’anar i amb això ha convençut el president Puigdemont que hi ha un camí, real i practicable en un temps raonable, que requereix mantenir el mandat del Primer d’Octubre i la declaració d’independència. Un camí d’euroexigència que requereix confrontar la corrupta justícia espanyola amb les normes que incompleix, amb la llei que vulnera de manera sistemàtica. I derrotar-la.
I per això, perquè ells saben que ho sap i no poden fer res per a rectificar tot allò que han fet mal fet i que ja els ha posat en evidència, Espanya, el règim, té aquest pànic descontrolat contra el misser Boye, un pànic que, com passa en les millors novel·les negres, els porta a cometre delictes cada dia més delirants.
Boye, des de Madrid, representa una Catalunya que sap que la volen derrotar canviant veritats com un temple per mentides. Una Catalunya que sap que el setembre del 2017 es va actuar legalment al parlament, que el primer d’octubre es va fer el referèndum d’autodeterminació i es va guanyar, que el 27 d’octubre es va proclamar una independència legítima, legal i vigent encara, que Espanya va respondre amb un cop d’estat, el 155, i que aquest cop acabaria portant a la presó els seus instigadors. I sap que el judici del Suprem ha estat una farsa i que, en compte de plànyer-nos esperant que el món ens diga que tenim raó, podem lluitar i aconseguir que les institucions que tots els europeus ens hem donat posen cadascú allà on toca. No li interessa la superioritat moral sinó la justícia més estricta. I guanyar. És aquesta, la qüestió. Tota la qüestió. Es tracta de guanyar. Per això Espanya farà com siga per mirar d’enfonsar Boye i tot allò que ell representa. I tot l’independentisme ja ho hauria d’haver entès, això.

diumenge, 26 de gener del 2020

XIIè Congrès d´ESTAT CATALÀ


Aquest 26 de gener coincidint amb el 379è aniversari de la Batalla de Montjuïc , amb la victòria contundent de les tropes catalanes sobre les tropes castellanes, i també el 41è aniversari de l’assassinat d’en Martí Marcó, Estat Català ha celebrat el seu XIIè Congrés a la ciutat de Barcelona.


El Congrés d’Estat Català ha aprovat la ponència política Unitat per la Independència, independentistes i d’esquerres.


Per Estat Català el referèndum de l’1-O és un dels moments més importants de la història de Catalunya dels darrers 100 anys. És la representació de la voluntat majoritària del poble català d’autodeterminar-se i constituir-se com un país lliure i independent en forma de república. En cap cas ha sigut un fet puntual i espontani, sinó que ha sigut la culminació d'un procés llarg de lluita i acumulació de forces de molts anys per part de l’independentisme i som molts crítics amb l’actuació del govern català per no haver implementat la independència tot seguint el mandat  dels resultats del 1-O.


Davant l'enrocament del conflicte entre Catalunya i Espanya, les forces polítiques que van organitzar el referèndum des del Govern català sembla que ara no comparteixen les estratègies a seguir. Uns creuen que el referèndum va ser una derrota i no vam ser prou gent, i ara cal acumular forces, sense fer cap tipus de renúncia en els objectius finals, i esperar a més endavant per poder trobar sortida al conflicte català de forma democràtica i negociada, via referèndum pactat amb l’Estat.
D’altres creiem que el referèndum va ser legítim i el vam guanyar, el poble català es va manifestar democràticament a les urnes i va votar per la independència de Catalunya. També creiem que deixar en suspens la declaració d’independència va ser un error històric i que s’ha d’aprofitar ara que l'Estat espanyol està més dèbil que mai, corrupte i en descomposició, on l'única resposta que s’ha proporcionat a les justes reivindicacions del poble català és la violència policial i judicialitzar la vida política.
Per Estat Català, ara, el que cal més que mai és una acumulació de les forces independentistes a nivell organitzatiu, al carrer i a nivell electoral, per tenir una majoria suficient per declarar la independència al Parlament i mantenir-la des del carrer, sense esperar altres factors externs conjunturals o geo-estratègics que puguin passar en un futur llunyà.
Ara caldrà que tots aquells independentistes i d'esquerres que no se sentin representats per l’opció que aposta per eixamplar la base i esperar una solució negociada amb l’Estat espanyol, però que encara menys volen tornar a l’antic autonomisme de la vella política, trobin una nova confluència política, el més àmplia i transversal possible, on se sentin protagonistes i representats en aquest darrer embat contra l'Estat que ens ha de portar a la independència.
Estat Català creiem que els exiliats independentistes, encapçalats pel MHP Carles Puigdemont, han internacionalitzat el fet català i han posat Catalunya a l’agenda internacional com mai. El Consell per la República, al qual Estat Català estem adherits, ha de ser l’eina, junt amb la Generalitat, que representi els interessos de Catalunya a nivell internacional.
En acabar el Congrés una delegació del partit ha anat a fer una ofrena floral en homenatge a Martí Marcó, que havia estat militant d’Estat Català, a la casa on va néixer al carrer Peu de la Creu.


Catalunya 26 de gener 2020


                                                       

dissabte, 18 de gener del 2020

Jordi Cuixart i els presos polítics.

Cal dir que aquests dies hi ha hagut noticies positives des de l' àmbit judicial que han comportat que la posició del Vicepresident Oriol Junqueras i la del President Carles Puigdemont i del Conseller Toni Comín (per aquest ordre de fets en conseqüència)) surtin molt reforçades.
Ens alegrem molt pel President i pel Conseller, no gens pel Vicepresident que continua en una presó.
Dit això, només volem afegir que les úniques notes positives venen d' Europa, mai venen d' Espanya. La nostra posició continua sent la mateixa.
Ens alegrem també que el pres polític Jordi Cuixart pugui veure la seva família, però no oblidem que només són unes hores i després haurà de tornar a la presó.
Sobre els PRESOS POLITICS i el seu patiment innecessari, només voliem fer unes reflexions, però avui mateix hem llegit al diari ARA un article de l' Empar Moliner que ens ha semblat molt adient i l' afegim directament:

   Jordi Cuixart es deu haver fet a hores d’ara una foto amb els fills per poder-la enganxar al suro de la cel·la, perquè quan els familiars et venen a visitar a la presó no es poden fer fotos amb tu. Potser ha dit unes paraules plenes d’humor quan ha entrat a casa. Potser ja no recorda com eren les seves claus, potser ja no les té. Potser la família ha convocat la mare, els cosins, l’àvia, tothom, avui a dinar, per no perdre temps, per aprofitar. Potser algú cuinarà el plat que li agradava, potser algú li destaparà una ampolla de vi i l’hi servirà en una copa de vidre, potser algú posarà estovalles blanques, i coberts de veritat. Potser s’estirarà al llit, fet amb tota cura. Potser es prepararà un bany, si té banyera, potser resseguirà les cambres d’allà on visqui, fascinat per la cuina, la cambra dels nens. Potser no farà res. Potser contemplarà, per primer cop en dos anys, com es desperta la seva família. Potser dormen tots junts i amuntegats, potser no dormen gens, potser fumen un porro, potser escolten música, mengen pastissos de molts colors, no paren d’abraçar-se.
Jordi Cuixart no ha fet res de res de res de res. Jordi Cuixart va convocar una mani i la va desconvocar, i és a la presó, per deu anys, perquè així les gasta Felip VI i la seva cort. Jordi Cuixart és un pres polític, i la seva família és la família d’un pres polític. Jordi Cuixart, ara mateix, descompta les hores que li queden per tornar a estar tancat entre reixes, sense els nens, sense la mare dels nens, sense la germana, sense el cosí, sense els amics, que no gosen ni trucar per no fer-li perdre ni un minut. Jordi Cuixart és un pacifista, és un humanista, la seva història serà explicada, un dia, i el teu partit també hi sortirà, d’esquitllentes, al text, Nacho Martín Blanco.

divendres, 3 de gener del 2020

ESTAT CATALÀ: TEXT ÍNTEGRE D' HOMENATGE AL PRESIDENT MACIÀ


Aquest dia de Nadal commemorem el 86è aniversari de la mort del President Francesc Macià.
Per a començar hauriem de fer referència als temes polítics tractats durant aquestes setmanes  a Catalunya: la repressió, els presos i exiliats per una part, els judicis i la decisió del Tribunal de Justícia europeu per una altra i les negociacions per una altra, han centrat tot el debat polític del moment.
Els temes tractats no són gaire diferents dels que han centrat els debats polítics el darrer segle i les relacions entre Catalunya i Espanya.
Sempre podem trobar paral.lelismes amb les involucions permanents dels Governs espanyols, amb els judicis polítics, amb l’ intent de visibilització catalana a l’ exterior i amb l’ acollida d’ exiliats per part de països tercers.
En aquest darrer aspecte, el cas de Bèlgica és molt significatiu, no fa gaires dies Jordi Miró va publicar un article on feia un recorregut per aquest periple dels exiliats catalans, fugint de la repressió espanyola, durant els segles XX i XXI.
Cal recordar-ho:
1) la primera tongada d’ exiliats a Bèlgica va produir-se després de la Setmana Tràgica. El més conegut era el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna. En tornar a l'estat espanyol i sota falses acusacions d’haver estat el «director» i «inductor» de la rebel·lió de la Setmana Tràgica, va ser declarat culpable davant un tribunal militar i a les 9 del matí del 13 d'octubre de 1909 va ser afusellat al fossat de Santa Amàlia de la presó del Montjuïc.
En la mateixa època, després de la Setmana Tràgica, també s'exilia a Brussel·les en Jaume Mir, de Sant Sadurní d'Anoia. És l'exiliat a Bèlgica amb més rellevància per les seves moltíssimes activitats, d'espia per a Bèlgica i Anglaterra durant la Primera Guerra mundial. Va ser empresonat i condemnat a mort pels alemanys, finalment es va poder salvar, va ser considerat un heroi nacional i va rebre la Creu de Leopold, que és la màxima condecoració de l'estat belga. Mir, convertit en comerciant i molt actiu políticament, va ser clau per a tot l'exili català a partir dels anys vint i fins la seva mort durant l'ocupació alemanya el 1943.
En aquesta fina separació entre “legalitat” i “ilegalitat” va passar de perseguit i condemnat a heroi nacional, en pocs dies.
2) La segona fornada d’exiliats ve encapçalada per Francesc Macià i un centenar de voluntaris d’Estat Català pels “Fets de Prats de Molló”, desprès del seu judici a Paris que internacionalitzava el plet català arreu del món, quan van ser expulsats de França. És amb l’ajut de Jaume Mir que els independentistes catalans exiliats van poder sobreviure a Brussel·les. És també en aquesta situació de precarietat que es produeix la mort per tuberculosi del jove voluntari Josep Català i Serra, de Ripoll. En Mir es va fer càrrec de l’enterrament i fins i tot de l’esquela que es publica a un setmanari de Ripoll, al seu enterrament hi participarien Macià, Ventura Gassol i la resta dels companys catalans. Les restes de Josep Català i Serra encara romanen en terres belgues sense haver pogut ser retornades a Catalunya.
El 1930 Francesc Macià torna a Catalunya, és detingut i expulsat un altre cop i torna a l’exili a Bèlgica, serà el seu darrer exili fins el 1931 que va tornar a Catalunya. Estat Català amb el grup republicà de Lluís Companys, casals i ateneus van fundar ERC i el 14 d’abril van guanyar les eleccions, Macià proclamà la República Catalana des del balcó de la Generalitat i va ser president de Catalunya, després d’ haver estat un exiliat i perseguit.
3) La tercera tongada van ser pels fets d’octubre del 34, que van portar moltíssims independentistes catalans a l’exili i a les presons. Miquel Badia també va estar un temps a Bèlgica el 1935, després de passar un llarg periple d’exili per terres americanes.
4) la quarta tongada va ser un cop acabada la Guerra del 1936-39, van ser milers de catalans que fugien a l’exili. La majoria van ser detinguts al passar la frontera francesa i internats en camps de concentració en unes condicions deplorables. Un altre cop Bèlgica seria lloc d’acollida pels catalans .
Cal destacar Enric Adroher, fundador i dirigent del POUM el 1935 i representant del POUM al Comitè de Milícies Antifeixistes, un cop acabada la Guerra Civil, s’ exilià primer a Mèxic i després Paris i finalment a Brussel·les. Tornà a Catalunya el 1976 i va ser un dels fundadors del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C)
Josep Carner, referent de la literatura catalana i màxim representant de la poesia del Noucentisme, s’exilia després de la Guerra Civil a Mèxic i després a Bèlgica, on ja hi havia exercit com a diplomàtic als anys 1936/37.
Un altre exiliat és Frederic Escofet, militar de carrera, que va estar al costat de Macià després del 14 d’abril i va ser nomenat Comissari General d’Ordre Públic pel President Lluís Companys el 6 d’octubre.
5) La cinquena tongada va ser a finals dels anys cinquanta i amb el franquisme consolidat, Bèlgica va acollir lluitadors antifeixistes que fugien de l’estat espanyol.
Els més coneguts, els bascos  José Luis Alvarez Enparantza,Txillardegi, un dels fundadors d’EKIN i d’ETA. També l’intel·lectual basc, Federico Krutwing.
En el cas dels catalans, destaquem Eduard Tell, independentista de la FNEC, exiliat des del 1957.
Eduard Tell, un cop a l'exterior, s'incorpora al Moviment Socialista de Catalunya i va ser, des de Brussel·les, el representant de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya als organismes internacionals.
6) La sisena tongada va ser després de les detencions del 1972, diversos militants del FAC (Front d’ Alliberament de Catalunya) van ser  jutjats en un consell de guerra. L’executiva del FAC es va establir a Brussel·les, on s’ els va concedir la carta de refugiat polític.
7) Més d’un segle més tard dels primers exiliats catalans, ens trobem en una situació molt similar: la meitat del govern a l’exili a Bèlgica i l’altra meitat a la presó, governs espanyols que no accepten el dret a decidir dels catalans i la seva voluntat de llibertat, un borbó que ens vol mantenir dintre d’Espanya via coacció i repressió…
Hem de lluitar per a que no hi hagi més exiliats, represaliats ni perseguits i això només passa per la independencia d’ aquest país.
En relació a les negociacions, Vicent Partal va escriure ahir un article on explicava que va conéixer un diplomàtic anglès que va estar en les negociacions per la entrada de la Gran Bretanya a la UE i els negociadors “queixalaven cada paraula, cada article del futur tractat”. Però quan va estar ell mateix com a negociador de l’entrada d’ Espanya a la UE, els negociadors espanyols no discutien res i ho acceptaven tot.
L’ article dedueix que era perquè no pensaven cumplir res. I aquesta és la situació actual amb una Espanya que és la més multada per normatives europees incomplertes. Per tant compte amb els negociadors perquè a l’ altre costat tenen un oponent que no compleix habitualment.
Francesc Macià és com un personatge polític clàssic i actual, com els personatges de teatre o de la literatura. Podem recórrer la seva vida i podem veure cada tema com a recent actualitat:
- La repressió: ell mateix va patir la repressió, la presó, l’ exili.
- Els judicis polítics: convertits en causes generals contra Catalunya.
- La visibilització catalana a l’ exterior: ell mateix va treballar en teixir una xarxa de Casals Catalans, com avui les Delegacions Catalanes a l’ exterior.
- L’ acollida a l’ exili, de la qual va ser protagonista directe.
- Les negociacions, amb negociadors espanyols, amb els quals va sortir bastant decebut.
Tot això fa del President Francesc Macià un personatge polític clàssic i actual al mateix temps, present a la memòria històrica de tots els catalans i catalanes.
VISCA CATALUNYA LLIURE !!!!!!!  

dimarts, 31 de desembre del 2019

BON ANY 2020, SALUT I INDEPENDÈNCIA

Bon any 2020 .Salut i independència! #llibertatpresospoliticsiexiliats


Malgrat els entrebancs que ens posaran des de l' altre costat i des del propi, malgrat les trampes polítiques que ens posaran, no deixarem mai de perdre de vista els nostres objectius: la independència del país, la República catalana, la llibertat i la dignitat dels catalans i catalanes per damunt de tot i que puguem viure en una societat més justa, on cadascú tinguem el nostre lloc.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               
També us deixem una imatge de l' acte que vam fer davant del monument al President Macià, el dia de Nadal, com cada any a plaça Catalunya.  


diumenge, 22 de desembre del 2019

ACTE DE MEMÒRIA D' ESTAT CATALÀ, DIA 25 DE DESEMBRE A LA PLAÇA CATALUNYA, DAVANT MONUMENT MACIÀ

Aquesta setmana ha estat molt significativa: dimarts amb l' ajornament a Bèlgica, el dimecres amb la convocatòria pel pel partit Barça-Madrid i dijous amb la decisió del Tribunal de Justícia europeu.

Les suposades extradicions que demanava Espanya queden amb poc recorregut, la convocatòria del partit va acomplir els objectius a mitges, però la decisió del Tribunal europeu sobre la immunitat d' Oriol Junqueras i les seves conseqüències sobre el president Puigdemont i el conseller Comín han estat molt clares per a les expectatives catalanes i una bufetada per a les expectatives dels dirigents espanyols. Al mateix temps que ha posat a cadascú al seu lloc, a la Justícia europea i a la Justícia espanyola.
Felicitem doncs als polítics catalans i als seus advocats i equips de juristes. Però hem de continuar perquè els presos continuen a les presons, els exiliats continuen a l'exili i la repressió continua.

Per la nostra part, fem una convocatòria. com cada any per a fer un recordatori polítics del que fou dirigent d' Estat Català, Francesc Macià.

Dimecres vinent, dia 25 dia de nadal, a les 10 del matí com sempre a la Plaça Catalunya, davant del monument al President Francesc Macià.