Que ningú ens digui que teniem res contra Pedro Sanchez, tampoc que " no és facil gestionar una pandèmia" i menys que " si cau Sanchez, el recanvi és pitjor". Això no pot ser mai cap excusa per a criticar el Gobierno español en tot el que fa malament i és molt criticable.
No som simples súbdits acrítics, si Espanya té un problema i el recanvi de Sanchez és el PP-Cs-Vox, potser alguns hauren d' obrir els ulls i veure que el problema és Espanya.
No ens centrarem en detalls (alguns importants) com: les retallades sanitàries, la previsió de l' epidèmia veient el que passava a Itàlia, la recerca de marcaretes, respiradors i material sanitari, les condicions dels professionals, la negativa d'aillar poblacions afectades, la negativa de tancar ports i aeroports i ferrocarrils, o la propaganda de que arribaven un milió de mascaretes dilluns que no han arribat a Catalunya encara el dimecres...No ens centrarem en els detalls perquè caldria fer un article sobre la incompetència.
En canvi hem vist, a bastament, la propaganda sense cap efectivitat (publicitat inútil, rodes de premsa llargues, presència sempre de militars on havien d' estar sanitaris i metges...).
A un Govern se' l jutja pel que ha fet, mai pel que ha promés. Les paraules se les emporta el vent.
I ara ens venen amb els ERTOS, la devallada econòmica i l' atac ferotge contra els autònoms i per no allargar-nos en l' anàlisi us adjuntem l' article de Jordi Galves d' avui a El Nacional, per a acabar la reflexió econòmica:
Espanya
és a la ruïna
Tan fàcil que seria que Espanya fos com el Canadà o la França, que
va i surt per televisió el que mana, i et diu com s’ho faran amb els diners,
amb els ajuts, els impostos, amb les coses pràctiques per fer front a la
catàstrofe del virus coronat. I te n’assabentes de cop, i ho entens amb
facilitat. Et fan discursos breus, inequívocs, que poden generar un xic de
confiança i una certa satisfacció de ser sota l’aixopluc d’un Estat que
funciona més o menys, de vegades, però que sí que funciona, sobretot quan hi ha
una situació d’alarma. Aquí no, aquí a l’Estat espanyol, a sobre de patir com
cap altre Estat d’Europa el flagell de la malaltia, per deixadesa, per
arrogància, per imprevisió, per indolència, a sobre hem de suportar la
reiterada diarrea mental d’un governant que se sent culpable i abusa de la
televisió. Culpable no pas per tenir cap imperatiu moral sinó perquè sap que ha
acabat amb la seva carrera política i intenta revertir la situació. La
credibilitat de Pedro Virusánchez abans de la crisi sanitària ja era escassa,
acostumats com ens té a proclamar, si molt convé, una cosa i la contrària,
sense limitació moral, sense imitació de cap referent ètic. Però és que ara ja
ha esdevingut un personatge inquietant, que no genera cap tipus de confiança ni
d’empatia. Un personatge grotesc que, quan ja ha esgotat els arguments, imita
com un embriac els discursos de Winston Churchill sense adonar-se que el primer
ministre anglès era bastant més que un simple alcohòlic. Que tenia la capacitat
de ser respectable, creïble, protector, eficaç, eficient. I això, amb el mèrit
afegit d’haver-ho tingut tot en contra després del desastre dels Dardanels.
Els decrets del govern de
Virusánchez són una improvisació constant, plena d’errors i de contradiccions.
Com si amb vint-i-dos ministeris i tota una marabunta de funcionaris no en
tinguessin mai prou per governar un Estat que proclamen com a descentralitzat.
A la tradicional eficàcia espanyola, coneguda i celebrada arreu del món,
s’hi ha d’afegir la retòrica d’un que només té paraules perquè no té res més.
Perquè no en té ni cinc de calaix. El govern del virus no parla clar perquè no
s’atreveix a dir la veritat. Culpa de la situació a la mala sort vírica, a les
autonomies, a l’independentisme, a la Unió Europea, a Holanda que no vol fer-se
càrrec dels deutes espanyols. A la pèrfida Albió. Encara estem en allò de “yo
no mandé mis naves a luchar contra los elementos”. Espanya continua en fallida
i no té d’on treure els diners que necessita si no ressuscita el general
Marshall amb el seu pla i la rega amb una pluja de milions. Que per cert,
mai no va afavorir Espanya quan podia haver-ho fet. Com recorda poèticament
Berlanga en la seva famosa pel·lícula, el pla Marshall va passar de llarg i va
deixar l’Espanya de Franco amb un pam de nas. I és que el general ianqui havia
lluitat contra el feixisme europeu i hi ha coses que et deixen marcat per a
sempre.
El govern del virus o virusgovern de
Virusánchez no vol perdonar l’impost dels autònoms perquè viu, en part, de
xuclar-los la sang. Perquè els autònoms aporten, en conjunt, més riquesa i no
et poden clavar una hòstia com Amancio Ortega o Ana Patricia Botín-Sanz de
Sautuola O’Shea. O sigui que manen tancar per decret, amb l’exèrcit al carrer,
les activitats no essencials i després, quan els de les gestories, intenten
presentar un ERTO, no sempre l’ERTO és acceptat perquè sí senyor, Espanya va
inventar la picaresca. Si es tracta d’un bar, per exemple, restaurant, hotel,
botiga, perruqueria, gimnàs, museu o biblioteca l’autoritat laboral ordena la
suspensió dels llocs de treball del personal de l’empresa afectada. Els
treballadors passen a cobrar de l’atur mentre duri l’estat d’alarma i l’empresa
deixa de pagar la seguretat social del seu personal. Ara bé, amb altres tipus d’activitats econòmiques les coses són més
complicades. Per una banda l’Estat obliga a petits empresaris o autònoms a
tancar, els impedeix treballar, però no vol deixar d’extorquir-los. A les
gestories de tot Catalunya comencen a arribar aquests dies les primeres
denegacions d’ERTO a paletes, mecànics, electricistes, que segons l’Estat no
poden acreditar força major per tancar el negoci.
Ho torno a dir. Virusánchez et tanca
el negoci a punta de canó i després t’argumenta que el teu negoci no ha estat
xapat per una causa de força major. I que vol que
et rasquis la butxaca. Qui diu paletes diu advocats, per exemple, o
professionals relacionats amb la salut, com els dentistes, els podòlegs, els
fisioterapeutes, massatgistes, etc. No poden garantir les mesures
mínimes de seguretat per als clients, no tenen material de protecció, ni tenen
proveïdors operatius. Així que molts autònoms no podran cobrar l’atur, a alguns
perquè la pròpia administració els farà impossible que acreditin que han hagut
de tancar per la força. D’altres perquè no podran acreditar una disminució
significativa dels ingressos. Sí, els del govern d’Espanya diran i proclamaran
que han ajudat a tothom, que han establert mesures perquè les persones sense
recursos també puguin pagar el lloguer. Però a l’hora de la veritat, en la
pràctica, l’Estat el que està fent és depredar l’activitat econòmica de les
petites empreses i convertint-la en impossible. Espanya, en general, no té una
economia ruïnosa per casualitat. Sempre ha actuat així. Avui ja comencen a
parlar de rescat, quan encara deuen tants diners de l’anterior crisi. Espanya
és un fracàs d’Estat des del punt de vista polític i econòmic. I la corda es
tiba i es tiba fins que un dia es trenca.
