dijous, 14 de març de 2013

Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya.Parlemnt de les JEC.9.03.2013

Parlament de les JEC
Bona tarda.
Gràcies per la vostra asistència.
Les Joventuts d’Estat Català volem agrair a l’Associació Memorial 1714 que ens permeti l’organització aquí d’aquest acte commemoratiu dels 90 anys de lluita per la independència d’Estat Català, lloc enblemàtic on van ser enterrats els patriotes que van lluitar fins a la mort defensant les llibertats nacionals de Catalunya.
Volem agrair la presència de l’Uriel Bertran, Secretari General de SI; en Jordi Fornas, alcalde de Gallifa; i especialment de Conxita Bosch, presidenta del nostre partit germà Catalunya Nació Independència i membre de l'executiva de SI..
L’acte que farem avui és el primer d’un conjunt d’actes de formació, que farem durant els propers mesos, centrats en la història d’Estat Català. Aquest primer estarà dedicat, principalment, des de la fundació el 1922 per Francesc Macià fins al final de la guerra civil, i una segona part, de forma esquemàtica, la seva evolució fins avui. La conferència anirà a càrrec del company Tomàs Callau. Tenim previst per al proper mes de maig, fer un segon acte monogràfic sobre l'Estat Català posterior a la guerra civil, etapa que és molt poc coneguda: l'exili, els camps de concentració francesos, la participació com a voluntaris a la resistència francesa contra els nazis durant la segona guerra mundial, els morts al camp d'extermini de Mathausen. Aquest acte el farem conjuntament amb els companys de l'Amical de Mathausen.
D'aquesta etapa de la història d'Estat Català que parlarem avui, voldria llegir un petit fragment de les orientacions polítiques que es van aprovar per unanimitat en el primer congrés del partit al maig del 1936 i que creiem que segueixen sent totalment vigents avui.
Estat Català ha d’ésser estructurat, ara, imprimint-li un ritme sòlid i persistent, d'acord amb els principis de llibertat nacional que podríem sintetitzar així:
"Autodeterminació. República catalana. Confederació únicament amb pobles de llengua catalana. Política internacional de cara a la pau, a l'alliberació de les nacionalitats oprimides i a l'establiment d'un règim de justícia social arreu del món.
Estat Català haurà de propugnar per una solució del problema social, amb una concepció del socialisme ajustada a les característiques peculiars de Catalunya.".
Noranta anys de vida política activa d'Estat Català ens donen una perspectiva important sobre la història de Catalunya, i estem segurs de viure un moment històric sense precedents. Som més a prop que mai de recuperar la nostra llibertat nacional, que vam perdre per la força de les armes fa prop de 300 anys. El poble de Catalunya majoritàriament volem la independència, esperem que el govern de la Generalitat estigui a l'altura del moment històric que estem vivint i que, sense perdre més temps, faci una proclamació unilateral d'independència amb el suport de la majoria sobiranista que hi ha al Parlament. Estat Català estarem al costat del Govern català en aquesta etapa transcendental de la nostra història, que ens ha de portar la independència, com ho vam estar l'octubre del 1934, o amb les armes a la mà contra els revoltats feixistes el juliol del 1936.
Les Joventuts d'Estat Català som aquí per prendre el relleu en la lluita per les llibertats nacionals i socials de Catalunya. Esperem ser la darrera generació que hagi de lluitar per la independència del nostre poble, i que a les properes generacions de joves catalans, en un país normalitzat, amb el català com a única llengua oficial i reconeguda internacionalment, els calgui tan sols lluitar, sense defallir mai, per una societat el màxim de justa i solidària possible.
És en aquest lloc, tan simbòlic i important per la història del nostre poble, que volem retre un homenatge a tots els morts en la lluita per les llibertat nacionals de Catalunya en aquests 300 anys de lluita i resistència; a tots els militants d'Estat Català que durant aquests 90 anys han sofert exili, tortures, presó i mort. Volem fer una menció especial a Jaume Compte, que va morir defensant el CADCI durant els fets d'octubre del 1934; a en Joan Casamitjana, membre de l'executiva d'Estat Català, que va morir a la càmera de gas a Mathausen, per col•laborar amb la resistència francesa; i a en Martí Marcó que va ser militant de les nostres joventuts, després de les jerc i que va morir, metrallat per la policia espanyola, l'any 1979. (Per acabar) Volem recordar un company que ens ha deixat recentment, volem tenir un record molt especial i emotiu pel company i amic "Ramon", en Ramon Rocaballera, independentista i internacionalista, lluitador pels drets socials i civils, detingut i torturat moltes vegades durant la dictadura, li van aplicar sis vegades la llei antiterrorista, militant del Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, va anar diverses vegades a les llistes electorals amb Estat Català com a independent, actualment militava a SI; patriota incombustible, que va estar al peu del canó fins als seus darrers dies: encara el recordem aquest darrer 11 de setembre a l'acte del Fossar de les Moreres. Va ser un honor de poder lluitar amb persones com ell i com la seva companya Encarna, també una lluitadora incansable, que avui ens acompanya aquí a la taula i per a qui demanem un fort aplaudiment!
Honor i glòria als nostres patriotes!
Visca la terra!
Moltes gràcies.