dijous, 25 d’abril del 2013

Estat Català.Parlament de les JEC



82 aniversari de la proclamació de la República catalana
Avui les Joventuts d’Estat Català volem commemorar el 82 aniversari de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià des del balcó de la Generalitat. És en aquesta mateixa plaça on van desfilar les heroiques  columnes d’Estat Català quan marxaven a lluitar al front contra el feixisme; plaça que durant els anys de la guerra es va anomenar Plaça de la República i que esperem que molt aviat sigui definitivament la Plaça de la República Catalana.
- Una república catalana on l’única llengua oficial sigui el català.
- Una república catalana on els catalans puguem viure dignament  en una societat més justa, sense cap tipus d’espoli ni explotació, ni d’Espanya, ni del FMI, ni de la Banca.
- Una república catalana on l’educació i la sanitat siguin gratuïts
- Una República catalana on no hi hagi cap tipus de discriminació per l’origen, la cultura o la religió.
- Una República catalana lliure i independent, internacionalment reconeguda.
Aquesta és la República catalana que volem.

Visca la República Catalana!
Visca Catalunya Lliure !


Estat Català. 14 d'Abril Dia de la República Catalana


Estat Català. 14 d'Abril Dia de la República Catalana


Estat Català. 14 d'Abril Dia de la República Catalana


Estat Català. 14 d'Abril Dia de la República Catalana


Estat Català. 14 d'Abril Dia de la República Catalana


Estat Català. 14 d'Abril Dia de la República Catalana


Estat Català. 14 d'Abril Dia de la República Catalana.Intervencio de Jordi Fornas


Estat Català. 14 d'Abril Dia de la República Catalana.Parlament de les JEC


Estat Català. 14 d'Abril Dia de la República Catalana


Estat Català.14A Dia de la República Catalana


dissabte, 20 d’abril del 2013

DURAN DEMANA ESPANYA QUE REACCIONI DAVANT EL SOBIRANISME.

No sabem perquè es volen gastar els diners els governs espanyols amb els "serveis d´intel.lígència" per desactivar l´independentisme.
Continuem pensant que no els cal, tenint al sr. Duran i Lleida al costat, ja els va aconsellant del què han de fer a Catalunya ( de fet podien jubilar també els del PP i els Ciudadanos).
És evident que els governs espanyols MAI han entès Catalunya, però a vegades sembla que entenen alguna cosa quan es deixen guiar per personatges com Duran que faran el que puguin per impedir la independència del país. Per tant els objectius són comuns.

La pregunta clau és clara:
Què va passar el cap de setmana passat perquè el Conseller de Justícia digui que no es pot fer cap "consulta" (que quedi clar, ni parlen de referèndum tampoc) si no hi ha acord amb el Govern espanyol.
I què va passar perquè donin via lliure al sr. Duran i Lleida (molts fa temps que li diuen Duran i Espanya) a fer les declaracions que vulgui intentant retardar el procès.
Ho hauriem de saber tots. Tots els catalans i catalanes estem implicats en aquest procès.

La noticia d´ahir de Nació Digital no té perdua:

Prec de Duran a Espanya perquè reaccioni davant el sobiranisme

"El problema d’Espanya no és què pot oferir als independentistes, sinó què està disposada a oferir als que no ho són, però que volen ser respectats i reconeguts", diu

Homs evita criticar Duran. Foto: Jordi Borràs/ND

Josep Antoni Duran i Lleida, colíder de CiU no està disposat a creure l'ordre del president de la Generalitat, Artur Mas, de mantenir silenci i discreció. Just a l'endemà que Mas demanés calma als seus consellers i membres del partit, Duran a través de la seva homilia setmanal a la militància ha sortit amb un ciri trencat: pregant Espanya que ofereixi una tercera via.

"I continuo demanant diàleg a l’Estat, i amb urgència, sobre la qüestió catalana", insisteix Duran. "Els governants espanyols, les institucions de l’Estat no poden descansar pensant que només és un problema dels catalans. Ho és, però també dels espanyols", descriu el cap de files d'UDC.  Una premissa que porta Duran a una conclusió: "el problema té tal gravetat per a Espanya que ja no es tracta de què ofereix Espanya i les seves institucions als independentistes catalans, sinó què és el que està disposada a oferir als que no ho són i volen sentir-se respectats i reconeguts, i avui no se’n senten".

“That is the question!”, tanca Duran la seva carta web en la que demana una reacció, una contraoferta o una proposta per part del govern espanyol que sigui una tercera via que ajudi a rebaixar el nivell sobiranista que, segons Duran, creix en la societat catalana.

dimecres, 17 d’abril del 2013

LA INDEPENDÈNCIA ÉS L' ÚNICA SORTIDA PER L´ESPORT CATALÀ.


L´esport català no té sortida ni es pot normalitzar mai sense la independència del nostre país.

L'ANC i ProSeleccions denuncien l’ofec de l'esport

Ambdues entitats asseguren que només la independència pot capgirar la situació

L'ANC i la Plataforma ProSeleccions denuncia l'ofec de l'esport català. Foto: Adrià Costa

La sectorial d'esports de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes han fet un crit d'alerta sobre la situació crítica que consideren que pateix l'esport català. Per ambdues entitats només la independència pot resoldre una qüestió que han denunciat amb un manifest conjunt.

En aquest sentit asseguren que és una crisi de caràcter econòmic perquè clubs, federacions i també les seleccions esportives que podien competir a nivell internacional estan patint un ofegament que els impedeix desenvolupar les seves activitats habituals i que els ha portat a acomiadaments de personal, a concursos de creditors i a poder donar menys suport a esportistes i tècnics, quan no les deixa directament com a entitats en risc de fallida. Però també entenen que la crisi és de caràcter polític ja que l'esport català no aconsegueix reconeixement i perquè l'espoli fiscal afecta els recursos i les infraestructures per avançar.

Tant l'ANC com la Plataforma ProSeleccions consideren que només la independència pot capgirar la situació actual i, d'aquesta manera, l'esport “pugui gaudir de la normalitat pròpia de les nacions que són estats reconegut”.(Nació Digital).

dilluns, 8 d’abril del 2013

ELS BORBONS I ELS PROBLEMES ESPANYOLS.

A Espanya se li presenten molts fronts: l´econòmic (evidentment), però també el de credibilitat internacional (que ja no tenen) i el polític (la pressió pel canvi generacional de la monarquia), etc. etc.
En aquest darrer tema, la situació és prou complexa: un rei que no ho vol deixar, un hereu que no ho vol agafar, les pressions exteriors, els membres d' allò que diuen "família real" imputats i la pregunta de molts ciutadans espanyols (però també catalans) que es pregunten, quin personatge farà de cap d´estat (sense monarquia)? l´Aznar, el Rajoy, el Guerra...?  Quin "panorama" ens espera ?
A Espanya se li presenten molts fronts, però continuem sense veure perquè nosaltres hem de continuar en aquest vaixell on no hi tenim res a fer, si no és rebre per tots els costats.

Aprofitem l'article d' en Salvador Cot a Nació Digital d´avui, sobre un d´aquests temes (el dels Borbons).
Bon article, on cal parlar d´en Roca Junyent (aquell que volia "reformar" Espanya) i que ara defensarà aquests dinosaures borbònics.
No ens estranya, després de veure el que van fer a Gallifa, entenem que estan enganxats al vell sistema espanyol, al PP i a la monarquia.





      

Borbons enrocats

Final de règim. Totes les institucions espanyoles s'esfondren poc a poc, corcades fins el moll de l'os per la corrupció, l'opacitat i l'arbitrarietat. El desprestigi del sistema polític és matèria informativa diària als mitjans de comunicació de tot el món i queda ben poca gent que pensi que aquestes mateixes institucions ja sense crèdit -esclerotitzades i incapaces d'entendre la pròpia decadència- tinguin el vigor necessari com per emprendre la via de la recuperació econòmica, política i moral.

I un dels símptomes més clars és aquesta aliança crepuscular entre el vell catalanisme de la transició i la monarquia borbònica s'ha donat aquests darrers dies. Miquel Roca donant la cara per la Zarzuela en un cas, penós, de tràfic d'influències i saqueig de diner públic no pot tenir altra interpretació que un tancament de files -desesperat- entre els que van participar en un repartiment de poder que ara caduca.

No els servirà de res perquè no entenen res. Ells van crear un sistema d'implosió retardada que, anys després, està ofegant milions de persones. I hi ha una societat que, ho vulgui o no, només té una possibilitat de futur si fa saltar el tap de roques i borbons que tanca l'olla a pressió.