dijous, 30 de maig de 2013

SOBRE L'ESTELADA, LA PISTOLA I L' ABC.

Ja sabem que la democràcia suposa tenir en compte les opinions de les persones que no pensen com tu (hi estem d'acord), però hi ha uns límits que per a nosaltres són clars: les mentides.
Abans-d'ahir vam escoltar un debat televisiu a TV locals (no era d'Intereconomia, ni de La Razón etc. etc.) i dos dels "tertulians" van dir mentides evidents sobre l' escola a Catalunya, sobre els professionals de l´ensenyament i sobre la llengua. Ja sabem que és una tàctica preparada del  PP-C'S:
CONTINUAR DIENT MENTIDES SOBRE CATALUNYA I AL FINAL SEMBLEN VERITATS.

Aquest per a nosaltres és el límit: la mentida.
I en tenim exemples (del PP) de l' alçada d' un campanar tant a Catalunya com a Espanya. Ara ens venen amb una història d' una estelada a una pistola d´una mossa (que han hagut de remarcar perquè ni es veia).



Primer cal saber si això és veritat. Acostumats a tantes mentides diàries sobre Catalunya, cal saber si l' ABC (veu oficial d' Espanya i el PP) no ha manipulat la informació.
Segona cosa, ells que han governat des de Madrid (la Corte) desde fa segles i nosaltres som uns senzills súbdits, com entenen el poder? Sembla clar. On estan les armes.
Així entenen el poder perquè és el que han utilitzat sempre: els exèrcits contra Catalunya.
Si la noticia és certa (que ho dubtem), la seva única preocupació seria si aquest poder (les armes) estan totalment controlades per ells o no.
Francament, ens queda molt encara per marxar d' Espanya? Hem d' esperar gaire?    

                                           -----------------------------
Afegim un article d' en Cot a Nació Digital. Nosaltres no ens acabem de creure que no sigui una manipulació (la foto), però és una reflexió més sobre tot plegat:

A qui apunta la pistola de l'estelada?

No es van espantar quan desenes de milers d'estels blancs i vermells van onejar pels carrers de Barcelona, ni tampoc quan s'han penjat estelades gegants als llocs més simbòlics del territori català. Hi ha hagut estelades fetes amb voluntaris vestits de colors i se n'han dibuixat d'altres amb espelmes enceses per la gent quan cau la nit, amb petites flames blanques i tremoloses. Fins i tot s'ha acabat creant una floreixent indústria de l'estelada, amb rellotges, clauers, braçalets, samarretes, calçat esportiu... Tot plegat, entre la total indiferència -almenys aparent- del Madrid que mana.

Però ahir es van espantar. Els va fer por una estelada petita, de la mida d'un didal; gairebé imperceptible. El diari que en va publicar la foto va haver de ressaltar aquella enganxina d'uns pocs centímetres, que amb prou feines insinuava les barres i l'estel. Però era real i era allà, a la culata de la pistola reglamentària d'una mossa d'esquadra.

Aquesta sí que és una estructura d'estat. Una petita porció del monopoli de la violència que, per primer cop en tres segles, no forma part de la faramalla simbòlica d'un rei llunyà, ni de l'estructura coactiva d'una comandància imposada... Aquesta pistola els ha inquietat tant perquè, per una vegada, no apunta contra nosaltres.