dissabte, 22 de juny de 2013

L' ULTRANACIONALISME ESPANYOL A CATALUNYA.

L´ultranacionalisme espanyol també té els seus crítics a Espanya . Podeu mirar el vídeo penjat en alguns mitjans i a Youtube de l' escridassada a Wert al Teatro Real de Madrid, no només el xiulen a fora sinó també a casa.
Aquí a Catalunya l' ultranacionalisme espanyol (el binomi PP- Ciudadanos) està en un carreró sense sortida política: o s' oposa totalment a un referèndum (i axò no és gaire "democràtic) o es posa a fer campanya pel "no" i per tant legitima el referèndum.
Davant de la situació, el que fan és no fer res (boicotar i allargar la situació) a veure si el temps córre al seu favor i "surten de la crisi" (com diu en Rajoy) i s' acaba "l' independentisme" (com diu el binomi unionista).
L' independentisme no és una corrent tan mancada de criteri com pensen, només cal que continuem ferms, que els governants (CiU-ERC) demanin formalment el referèndum al Govern d' en Rajoy i tenir present la Declaració d' Independència per quan calgui.
La independència del nostre país no pot esperar, i els nostres oponents interns (binomi PP- Ciudadanos) també estan ferms i no podem baixar la guàrdia.


 En V. Aleixandre fa uns dies va fer un comentari de l' ultranacionalisme espanyol que ens va bé per radiografiar el binomi unionista:
       

L'ultranacionalisme de Rivera i Vidal-Quadras

En aquest moment especial i únic que estem vivint, hi ha poques coses que resultin tan estimulants per a la independència de Catalunya com ser testimonis de la patètica manca d’arguments del nacionalisme espanyol. Especialment de l’ultranacionalisme de PP i Ciudadanos. Tots dos, prou que ho sabem, són més amics de la boxa que dels escacs i se senten més identificats amb la llei de la força que amb la força de la intel·ligència. Però la presa de consciència nacional dels catalans els té molt alterats i els fa anar d’una banda a l’altra de l’escenari, com actors sense personatge, tot dient coses que cap autor amb cinc dits de front no posaria mai en boca d’un demòcrata. Alejo Vidal-Quadras diu que en cas que els catalans decideixin el seu futur per mitjà de les urnes serà un “acte criminal” i que el govern espanyol i la policia ho impediran “físicament”. I Albert Rivera afirma que “el dret de separar-se no existeix”. L’ultranacionalisme és així, totalitari per definició.

En primer lloc, amb relació a les paraules de Vidal-Quadras, només dir que la imatge de pistoles espanyoles contra urnes catalanes farà la volta al món i serà molt profitosa per a nosaltres, ja que mostrarà clarament qui és qui. Qui és el demòcrata i qui és el totalitari. Pel que fa a les paraules de Rivera, ens remunten a l’època del nacionalcatolicisme franquista, quan els capellans deien el mateix a les parelles que no funcionaven: “El dret de separar-se no existeix”. L’atzagaiada és tan gran que només convida al riure. Però Rivera, a més, menteix quan diu que “el dret d’autodeterminació no existeix en els estats democràtics”. I tant, que existeix! És un dret humà bàsic. I els drets humans estan per damunt de les constitucions dels estats que en són signataris. El dret d’autodeterminació d’un ésser humà o d’una col·lectivitat, com el dret de respirar, és tan elemental que no s’especifica en cap constitució. Només faltaria! Per això el Regne Unit no el nega a Escòcia i el Canadà no el nega al Quebec.

També és una fal·làcia afirmar que Catalunya pot canviar la llei al Congrés espanyol, ja que l’aritmètica d’aquella cambra està configurada de manera que PP i PSOE hi tinguin majoria eterna i que els Països Catalans, Euskal Herria i Galícia, encara que sigui plegats, mai no puguin canviar ni una coma que no plagui als primers. Feta la llei, feta la trampa. La trampa espanyola, la trampa d’una democràcia totalitària que Catalunya, en el seu camí cap a la independència, està desemmascarant internacionalment.