GRÈCIA, CATALUNYA I ESPANYA.

Ens recordava fa pocs dies en Toni Strubell un aspecte important de la relació de dades entre les eleccions gregues i catalanes:

Grècia, Syriza i el 9N nostre

Fixeu-vos en una dada que no ha subratllat quasi ningú fins ara. Sobre % de cens, el suport a la independència el 9N a Catalunya és clarament superior al suport a Syriza a Grècia. (2 milions de vots sobre 11 milions Grècia i 2 milions sobre 7 a Catalunya!).

Però ells tenen un estat independent i nosaltres no, i això a nivell internacional compta molt.

Entre mig de la semblança i diferència Grècia-Catalunya s' ha posat en calçador "Podemos", però tots sabem que introduir aquest debat en la política catalana ens porta al 1977 i començar una "nova transició espanyola" aquesta vegada de la mà de la "reforma constitucional" i ATURAR totalment el procès català. 

GRÈCIA,  UNA ALTRA PROVA PILOT EUROPEA.

El triomf de Syriza a les darreres eleccions gregues ha fet disparar riuades d’articles sobre el futur grec i europeu. A Espanya i a Catalunya alguns, fins i tot,  s’ han penjat medalles d’ aquest triomf aliè.

Tenint en compte la situació grega, era la millor opció de vot i ens alegrem que hagin guanyat, però no oblidem que hi ha un vot procedent de les esquerres i un vot clarament anti-europeu predominant i així s’ entèn el pacte post-electoral amb un altre partit anti-europeu, aquesta vegada de dretes.

Però anem a pams, el vot anti-europeu és un vot contra l’austeritat, contra la troika comunitària i contra aquest model d’ Europa. Aquesta actitud també ha fet néixer nous partits i coalicions a diferents països i en alguns d’ ells amb preocupants tendències racistes, ultradretanes i/o populistes. És una tendència que ens portarà a obrir els braços al populisme més nebulós.

El cas grec, per a nosaltres, és previ i no va encara en aquest sentit, és una prova pilot en un país europeu petit, distant i amb poc pes econòmic on es provarà si una coalició més o menys d’ esquerres pot funcionar, dins del sistema això sí. Potser és una de les darreres oportunitats de govern d’ unes esquerres controlades i dins del sistema. Si no funciona (cosa que pot ser perfectament) no caldrà que es facin més proves. Syriza depenen d’ ells, però si no se’n surten tothom podrà comprovar que aquestes coalicions de centre-esquerra no poden canviar res (no poden aturar el pagament del deute, ni l’ augment de l’ atur, ni la corrupció...). I  l´obertura al populisme serà imparable.

Caldrà veure com ho gestionen els de Syriza, els ulls europeus estaran fixats en ells. Han començat amb un acord perillós amb un partit d’una dreta amb tocs racistes (ANE o “grecs independents”), però també contrària a l’ actual Europa.

La valoració del PSC ha estat molt simptomàtica, valoren positivament el triomf de Syriza i diuen que el PASOK ha caigut pels acords amb la dreta. Un discurs vell i desgastat. ANE no és dreta?

Tot fa pensar que molts aprofitaran aquest efecte- impuls grec per a traslladar aquí

 “l’experiència” (no cal dir que a Espanya el pal de paller és “Podemos”, que no és Syriza). A Espanya es saltaran el pas previ de veure fracassar un centre-esquerra de PSOE-IU i ja passaran a la següent fase directa a “Podemos”.

A Catalunya, en canvi, s’ha de fer un procés mixt (Colau-IC-Podemos). Una vegada oberts els braços de les “classes populars” al populisme “anti-europeu” es pot obrir una nova “primavera mediterrània” que com va passar a les “primaveres àrabs” acabi deixant en el poder els sectors més manipulables per part dels sectors econòmics internacionals i més conservadors socialment (com ha passat a Egipte, Líbia o com volien a Síria).

Aquesta prova pilot grega ens pot portar a unes “primaveres mediterrànies” europees en dos anys, que podrien afectar a Grècia, Itàlia, Espanya i a Catalunya si no ens espavilem una mica els catalans.

Hi ha alguns que diuen que hi ha semblances entre Grècia, Espanya i Catalunya.

L’única semblança són els impostos abusius sense repercutir en la ciutadania, la corrupció econòmica o el frau fiscal, per posar uns exemples. Però Grècia té un territori,  un país, una cultura i un govern reconegut internacionalment. Nosaltres no. Per això poden pactar “dretes” i “esquerres” pel bé del país, i ningú diu res. Aquí encara no tenim cap país, cultura ni govern reconeguts internacionalment i per tant tota semblança és impossible.

De fet, a  nosaltres no ens cal cap populisme importat. El procés independentista, si volem, pot ser transparent, democràtic i regenerador i és nostre. Que quedi clar que no volem "regenerar Espanya" via Podemos, NOMÉS VOLEM LA INDEPENDÈNCIA i LA FORMACIÓ D' UN NOU PAÍS RECONEGUT INTERNACIONALMENT i SOCIALMENT JUST.      

ESTAT CATALÀ I LES ELECCIONS.

S' ha tardat molt i hem estat aturats des del 9 de novembre fins ara.
Ahir la notícia de l' avançament de les seleccions no ens va fer alegrar especialment, després de l' espectacle penós d' aquests dies.
Ens agradaria que hi hagués més responsablitat per part de tots i pensar en el país, les tàctiques d' alguns dels nostres dirigents han estat lamentables. Dit això, esperem no repetir errades com les actuals durant aquest període de temps que va des d' avui al 27 de setembre.

Després de la crítica als darrers dos mesos que hem fet, ESTAT CATALÀ pensem que ara cal pensar en els propers vuit mesos i mig i CAL una campanya electoral com cal, prou àgil i ben feta per engrescar indecisos, unionistes, etc. i no tornar-nos a aturar fins la independència.

Aquesta va ser la nota de premsa que va treure ahir la direcció del partit:

Estat Català celebrem l’acord a què han arribat avui el President de la Generalitat i ERC per fer les eleccions plebiscitàries el proper 27 de setembre, amb full de ruta compartit i llistes separades. Creiem que malgrat el retard de la convocatòria i els espectacles partidistes, que no han ajudat gens a mantindre la flama unitària del 9N, el poble català estarà a l’altura de l’envit i votarà a les properes eleccions majoritàriament a favor dels partits que defensin clarament la independència de Catalunya.

DEPENEM DE NOSALTRES: DEIXEM EL FRE, LA SOCIETAT CATALANA ESTÀ PREPARADA.

Fa dos dies vam llegir un article encertat d' en Pep Riera al Punt-Avui, feia referència a un punt clau del llibre "Victus" on retrata l' estereotip castellà: "...l' hidalgo, un invent medieval que encara perviu. Orgullós fins a l' extrem de la follia, obsedit per l' honor, capaç de batre's a mort per una trepitjada, però incapaç de cap mena d' iniciativa constructiva..." .
Però al mateix temps retrata els catalans:"...vet aquí el nostre pitjor defecte. No saber el que volíem...."  i "...El problema dels catalans és que no han sabut mai què desitjaven, i al mateix temps ho desitjaven intensament...".
Un retrat que ens pot fer pensar molt, en aquests temps difícils i en l' aturada política. Estem perdent el temps en discussions inútils (llistes úniques, unitàries, tres llistes...), en enfrontaments interns (a la xarxa amb insults), mentre l' unionisme va millorant poc a poc (fa un any teniem la ventatja de que l' unionisme no entenia el que passava a Catalunya i els seus assessors pensaven que continuàvem a la "transición"). Mentre  nosaltres perdem el temps l' unionisme millora i "Sociedad Civil" ha millorat una mica políticament els de las "manos limpias" i els de "podemos" milloren una mica als "ciudadanos".
A nosaltres no ens preocupa gaire l' unionisme espanyol, només volem exposar que ells no baden com nosaltres.
En tot cas depenem només de nosaltres, no depenem de cap "carambola exterior", depenem només de nosaltres i haurem de veure si els nostres polítics saben el que volem la majoria de catalans i catalanes i són valents i conseqüents amb el país que diuen defensar.

Sense insults, cadascú amb la seva idea de societat, sense tacticismes. No tenim cap més opció que avançar i deixar el fre, la societat catalana està prou madura per arribar al final d' aquest camí.